Cercador
Camino i no em sé el camí
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Camino...
i no em sé el camí.
És un enigma saber cap a on vaig,
ni les forces que m'empenyen.
No puc, ni tampoc vull,
que em diguin a cau d'orella
quins esdeveniments
m'esperen...
Les ombres dels arbres
amaguen secrets allargats
i les veus que arriben
m'omplen el cap
de dubtes i promeses.
No vull saber com és
de llarg el sender,
ni si és llis o ple de pedres.
No vull saber tampoc si el faré
tendrament acompanyada o
com a únic company
tindré el cel molt ple d'estrelles.
Caminar és la meva fita,
sentir els passos sempre nous
que avancen entre tempestes.
Exprimint noves vivències
dels dibuixos de la lluna
que sempre minven i creixen
en el seu constant renéixer.
Caminar enlluernada
pel sol que em llepa cremades,
passionals carícies netes
que una espurna boja encenen.
Jo vull créixer com creix tot,
jo no vull parar de créixer,
per veure pondre's el sol
eixida pels somnis tebis.
Camino
i no em sé el camí,
però això no em fa
més feble...
Comentaris
-
caminar ja es viure[Ofensiu]Avet_blau | 25-12-2009 | Valoració: 10
de fet, tot coneixent el camí,
sovint ens perdem.
Tambe jo faig " perdudes" per camins
que desconeixo on porten,
i sovint son plenes de sorpreses,
i en superar-les et fas mes fort.
el sol fet de caminar...ja es viure.
avet -
Real[Ofensiu]arciris | 03-04-2005
És precios, descriu el que si mes no tots els humans, la majoria d'ells han pensat alguna vegada...encara no saber el camí que ens espera continuem endavant i com molt bé dius sense saber la companyia ni el trajecte...
Comparteixo amb tu el tira endavant i no ésser debil. -
Molt bo[Ofensiu]ITACA | 03-04-2005 | Valoració: 8
Molt bo Rosa, preciós , enseyes esdeveniments que succeixen en el camí que no saps ni espes.
Un petonas molt fort
PD : T'espero ITACA Rosa !
Clara -
La darrera estrofa...[Ofensiu]Llibre | 24-03-2005
Rosa, és... no sé: no trobo el mot apropiat, la paraula escaient per expressar el que et vull explicar.
És... colpidora, sintetitzadora. Marca present perquè camines. Marca passat perquè l'ignores. Marca futur perquè no et farà feble.
"Camino
i no em sé el camí,
però això no em fa
més feble..."
Suposo que no se't farà entrany que et confessi que m'has recordat els conegudíssims versos del "caminante, no hay camino: se hace camino al andar".
Penso igual: el més important és caminar. Cada dia uns quants passos, però si no dóna temps, tot just un. I sobretot, gaudir del caminar.
Et desitjo que el caminar esdevingui un agradable passeig.
Una abraçada,
LLIBRE -
Molt bonica![Ofensiu]Gorwilya | 23-03-2005 | Valoració: 10
M'ha agradat molt aquesta poesia, és preciosa! I expressa moltes coses del camí de la vida... ;)
Per cert, gràcies per comentar la meva poesia!!
Una abraçada!
Gorwilya -
"Caminar[Ofensiu]Lavínia | 23-03-2005 | Valoració: 10
i no saber el camí" i no per això "en fa més feble" i tant que no!! Nostres passes no sempre són delimitades i saberudes, sinó que investiguen el no sé què, perquè descobrim coses i ens descobrim a nosaltres mateixos. Som el producte del passat, del present i de l'esdevenidor; així, doncs, hem de lluitar per "crèixer", per prosseguir, per viure.
Molt bonic, aquest poema, Rosasp!!
Valoració mitja: 9.5
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644352 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")