Assassinat a les 11:00 II: Els 4 sospitosos

Una mitja hora més tard, van aparcar davant d'un bloc de pisos.
-3r 1ª, Castelltort.
En Castelltort va trucar al timbre.
-Qui és?
-Policia. No han percebut la desaparició de la Clarisse Lefrogue?
-I tant. Vam comunicar-ho a la policia, però de moment no en sabem res.
-Deixin's entrar. L'hem trobada.
Un soroll estrident va precedir l'obertura de la porta principal. Es van encaminar cap al 3r pis.
La porta era oberta. En Rafel va observar les 3 persones que els esperaven.
I es va quedar de pedra.
Molt altes i un estat de forma exemplar. Totes 3 coincidien amb la descripció de l'Albert sobre l'assassí. En Rafel es va adonar que, cobertes amb un passamuntanyes, les tres persones eren irreconeixibles. A més, els 3 eren homes.
-Què els passa, han vist un fantasma? -va preguntar un.
-No... no res -va dir en Rafel- hem vingut perquè, com ja hem dit, hem trobat la Clarisse. I l'hem trobat -va suspirar i va mirar cap una altra banda- morta.
En Rafel es va fixar en la reacció de cada cara. En més d'una ocasió, l'expressió era la clau per determinar qui era l'assassí. Però en aquest cas, l'assassí devia ser molt ben comediant, perquè no va trobar cap diferència amb la reacció habitual d'algú al que expliquen la mort d'un familiar. El major de tots, d'uns cincuanta-i-molts, va començar a plorar. Devia ser la parella de la Clarisse. Fent crits esgarrifants, recolzava la cara en el genoll de l'altre. També plorava. Consolava el que devia ser el seu pare, mentre també ell feia plors. El tercer semblava el més torbat. Tenia la mirada perduda, però l'expressió de la seva cara semblava esperar una negació del que havia passat.
Al cap d'una bona estona, quan ja només el pare plorava, però molt més calmat, en Rafel va prosseguir.
-Assassinada. Un tret al cor.
Les paraules van revifar els plors, però tan sols per uns minuts.
-D'això... la Clarisse coneixia algú més amb les caracterísiques físiques que tenen vostès? Vull dir alta, en forma...
-Els meus dos germans -va dir el marit de la Clarisse.
-Pot trucar-los perquè vinguin?
-Un és de viatge a França fa una setmana. L'altre viu aquí al costat. Al 3r 2ª -va aclarir un dels fills.
-Sí. Sóc jo. Ho he sentit tot. Per què em necessiten alt i musculós? -va dir un home que era darrere en Castelltort.
-Un testimoni va veure l'assassí amb un passamuntanyes. Malgrat això, recorda que media quasi 2 metres. Coneixia la Clarisse. Així doncs... és un de vosaltres.
-Què? -van dir els quatre quasi a l'acte.
-Un de nosaltres?