El poble que surt a la foto és Osor (Selva) i si teniu l'ocasió aneu-hi! ;) Jo hi estiuejo des de fa 15 anys!

A vegades no fa falta escriure massa per expressar allò que es bol reflectir, i és precisament el que trobo que has sabut fer molt bé.
L'enhorabona, el trobo molt clar i alhora fantàstic.
Aquests moments que descrius són molt màgics.
Segueix així, però...escrivint més sovint!

Gràcies per l'ajuda..;) un petonet! Anna

ei! carai, jo ara mateix estic en aquesta situació del relat, estic fent els últims examens, i apa, cap a la uni si tot va bé!
La veritat que no resulta senzill acomiadar-se, a mi em fa por i tot arribar a l'últim examen, (d'aquí tres dies) i no tornar a compartir classe, però vaja, aìxò és la vida, deixar enrera algunes coses per conèixen de noves :).
M'ha arribat l'escrit, ja et dic, tinc la vena sensible molt a for de pell, jeje :)
molta sort!

ei Lecram!
Vaig veure que m'havies comentat un dels meus relats, i la curiositat va fer que arribes fins a tu per veure què tal els teus escrits. Doncs bé, et felicito! m'ha agradat molt, amb poques paraules mostres el que tantes vegades sentim els humans.
Bé, t'animo a seguir escrivint!
vaig a llegir els altres relats a veure que tal! ;)
molta llum!

Hola "paxman"! He arribat als teus relats gràcies ha que tu em vas comentar alguns de meus i vaig pensar que seria interessant conèixer la teva manera d'escriure, n'he llegit alguns i m'agraden molt, de debó. Tot i que particularment aquest és el que més m'ha captivat! endevant! i no paris d'escriure
una abraçada! fins aviat

ostres! moltes gràcies "Barbablava" sempre s'agraeix que et facin algun comentari en algun dels relats, de debò, gràcies!

no puc negar ke al llegir el teu comentari, donks..me emucionat, transmet molt..senzillament he de dir, ke es molt proper, mostra uns sentiments que en alguna okasio tots em sentit, i saps transmetre molt bé, i am molta presicio, enorabona! anims! segueix aixi

hola askatu!
"apologia de la mort"m'ha impactat moltíssim, quan el llegia cada cop més m'he anat sentint dintre el propi relat, fins i tot, sentia que se m'acabava l'aire, que veritablement no el podria acabar.
t'animo a seguir amb aquest tipus de composicions, molta sort!