Resignat final

Dolça esperança que em condueix, sense saber-ho, cap a la fi. Potser aquest dèbil camí de llum és el que em feia sentir viva, qui sap, potser no. Un munt de preguntes, per a tan poques respostes. La vida, una gran incògnita, que he intentat resoldre al llarg d'aquests anys. Definitivament, després de molt patiment em sento vençuda. I sense cap altra alternativa, abandono.

-"Si us plau, deixa'm no intentis convèncer-me"- aquestes eren les meves paraules, que incansablement repetia una i una altra vegada, sabia el que volia fer i el que volia ser, i ningú no podia fer-me canviar d'opinió.

-"Per què no m'enteneu ?"- aquests, els meus pensaments que constantment rondaven per tot el meu interior.

-"Ja he pres una decisió, no hi ha alternativa"- aquestes les meves ultimes paraules, que ben acompassades tanquen el que hagués pogut ser una possible bonica història.