Cercador

Llista categories

Quan aquelles petites gotes se m'escapen dels ulls.

Un relat de: Annaa

Amb llàgrimes als ulls i sense prou forces per parlar, t'escric allò que fa tan que em va consumint per dintre, poc a poc, fredament i sense importar-te em vas deixant sense energia per seguir endavant.

El meu caràcter dèbil i tímid m'impedia expressar tot allò que sentia i per intentar cercar una pau, encara que falsa, la millor alternativa la vaig trobar en el silenci.

Silenci que es va convertir en inferioritat, i aquesta inferioritat fa que a hores d'ara em senti inútil, trobant l'única escapatòria en aquestes en aquestes línies.

Mai he tingut molta seguretat en mi mateixa, la por per no donar una bona imatge, el temor a quedar-me sense ningú i la vergonya que un seguit de situacions sempre m'ha fet m'ha tancat un seguit de portes en aquesta vida, que resignadament ho he hagut d'anar acceptant.

En aquest instant, quan són tres quarts i cinc de dues de la matinada, estirada al llit i sentint com aquestes petites gotes de m'escapen dels ulls incansablement em sento sola. Sé que si intento explicar el que em passa pel cap molta gent amb molt bona voluntat seurà al meu costat i em dirà que no em preocupi, però jo em nego a acceptar només unes paraules extretes del recull del diccionari del consol, necessito alguna cosa més, sentir la proximitat de les persones.

Tinc pànic que aquestes lletres arribin al teu abast, la teva reacció m'esgarrifa, no m'ho vull imaginar, encara que sé que tard o d'hora, potser d'una manera més dura potser d'una manera més feble, sabràs tot el que em passa pel cap i és aleshores quan maleiràs no haver sabut cuidar allò que deies que era la teva vida, jo.

Comentaris

Afegir comentari

Parlar i desemmascarar-se[Ofensiu]
Dolça Parvati | 25-11-2007 | Valoració: 9
Hola, Anna! M'ha agradat molt aquesta mena de monòleg interior adreçat a una segona persona. La vida ens ensenya, si ens deixem ensenyar, que parlar a temps sense evitar els conflictes i desemmascarar-nos emocionalment davant els altres, -i més encara si són éssers importants per a nosaltres-, és una pràctica difícil però saludable. El dolor que expresses és eixa mena de dolor que ens fa madurar i créixer. Enhorabona!
Maquíssim[Ofensiu]
Tempsperdut | 06-06-2006 | Valoració: 9
Maquíssim de veritat, m'ha agrat molt. entre aquestes línies he trobat una escletxa d'identificació. M'ha agradat molt, t'ho repeteixo ;)

una abraçada, et ocntinuaré llegint

Tempsperdut

P.S. t'agregu al mensger si no et fa res..
gràcies...[Ofensiu]
Noia de vidre | 06-06-2006 | Valoració: 9
per deixar corre les meves llàgrimes.. potser no siguis l'unica que calli una petita canço en el seu interior!!
Anna...[Ofensiu]
Lecram | 23-01-2006 | Valoració: 10
Tots els teus relats em deixen sense paraules, potser es perque he viscut i visc moltes situacions que descrius i m'hi sento identificat.

Sobre aquest en concret no sabria que dir-te sols que cal tenir en compte ela amics.

Aquells que...

Aquell que em va ajudar a descobrir la meva riquesa ignorada.

Aquells que sé que m'estimen i sempre m'esperen.

Aquell que sempre em va animar a veure allò de positiu.

Aquell que, amb la seva expressivitat, em va fer més transparent.

Aquell que em va voler com sóc i m'animava a créixer.

Aquell que, amb la seva gran bondat, em va fer senzill.

Aquell que, amb la seva experiència de gratuïtat, em va obrir al do.

Aquell que, experimentant la seva feblesa, va fer que em sentís pobre.

Aquell que, amb la seva vida incansable, em va animar a lluitar.

Aquell que sempre va esperar de mi la transparència del seu jo.

Aquell que, amb la seva vida profunda, em va fer més lliure.

Aquell que, amb la seva actitud d'escolta, féu llenguatge el meu silenci.

Aquell que, lliurament canvià la seva vida i em creà interrogants.

Aquells que, amb la seva experiència interior, em van ajudar a "llegir Déu en la vida".

Aquell que, des del seu dubte profund, alimenta la meva fidelitat.

Aquell que anuncià en mi la bona notícia: "Déu t'estima".

Certament: "Un amic fidel és un refugi poderós; qui el troba, ha trobat un tresor. Un amic fidel no té preu, és inestimable el seu valor".

Autor: Desconegut

Cuida't molt i segueix escrivint com fins ara.
El teu bon amic: MARCEL (LECRAM)
Llàgrimes amigues[Ofensiu]
kukisu | 13-11-2005
que potser li fan veure la realitat i li ensenyaran a viure de la millor manera possible, estimant-se a ella mateixa per damunt de tot. És cert que cal ser generós amb els altres, però si es convereteix en un costum establert del qual ningú no s'adona és que no mereixen tant d'amor, tanta vida donada en va.
Tots els matins surt el sol... si vols, és clar!