A vegades és necessari no dir res...

Un relat de: Lecram

Les nostres mirades s'entrecreuen amb silenci
cap de nosaltres gosa de dir res; doncs qualsevol
paraula trencaria aquest instant màgic.

El temps passa despresa i arriba l'hora de marxar,
és llavors quan s'aturen les mirades i tot retorna
a la realitat.

Fins a la propera vegada que ens tornem a trobar.


Comentaris

  • ....................................[Ofensiu]
    Estrellademar | 25-05-2007

    No vui parla em causes incertessa no tentenc

    En difinitiva no entenc res.

  • GENIAL[Ofensiu]
    petit marrec | 31-03-2007 | Valoració: 10


    Noi realment saps com penso, llegint akest mail m'he adonat de les situacions absurdes que visc dia a dia i de les poques paraules que puc arrivar a creuar amb algu ki només veure un cop a la meva vida,
    en conclusio..... val mes una mirada k mil paraules!!!!

    i tu has captat la mirada en menys paraules, ts un as jeje

  • Alguns...[Ofensiu]
    N | 05-02-2006 | Valoració: 10

    instants màgics!
    Petons!

  • Potser no..[Ofensiu]
    laura lara martin | 24-01-2006 | Valoració: 8

    però m'ha vingut al cap una situació que alguna vegada m'ha passat... no sé si seria la teua a l'hora d'escriure el relat, però ja diuen que una cosa és allò que escrius i una altra la que hom intepreta.
    Be´, doncs m'he imaginat dues persones, caminant pel carrer, que es creuen, es miren sense dir no res, i acotan el cap, es trenca eixe moment. Potser es tornen a trobar, potser mai no es veuran....

    m'ha agradat! :D

  • moments[Ofensiu]
    Soliloqui | 22-01-2006

    moments en que les pareules espatllen el silenci....

  • m'agrada..![Ofensiu]
    Annaa | 22-01-2006 | Valoració: 10

    A vegades no fa falta escriure massa per expressar allò que es bol reflectir, i és precisament el que trobo que has sabut fer molt bé.
    L'enhorabona, el trobo molt clar i alhora fantàstic.
    Aquests moments que descrius són molt màgics.
    Segueix així, però...escrivint més sovint!

    Gràcies per l'ajuda..;) un petonet! Anna

  • Et comento i et dic que...[Ofensiu]
    jacobè | 04-01-2006

    M'agraden els continguts dels teus relats, la manera que tens de plantejar-los i de veure els aconteixaments de la vida. Des de dins. Des de la reflexió.
    Si t'haig de fer alguna crítica constructiva et diria que se't cola alguna falta d'ortografia evitable i alguna expressió com el "doncs" que :"És incorrecte l'ús d'aquesta conjunció -que indica conseqüència o conclusió del que s'ha dit abans- amb valor causal en lloc de perquè, ja que, per tal com, puix que, etc."
    Aquest no dir res m'agrada molt. Breument has dit moltes coses!

  • De vegades el silenci.........[Ofensiu]
    angie | 17-11-2005

    acarona el fluxe que surt i torna al cor.
    Bon poema on les mirades fan l'ullet.

  • Just i precís[Ofensiu]
    asurath | 17-11-2005 | Valoració: 10

    Un llamp electric sacseja aquestes dues persones. Sovint em passa a mi tambè, a vegades, al Metro.

    Enhorabona, ès el primer relats teu que em poso a llegir i és contundent, m´agrada.

  • Llibre | 17-11-2005

    Certament, la força de les mirades sovint supera la força que pugui emanar de les paraules. I moltes vegades, m'atreviria a dir, parlen més les mirades que mil frases perfectament construïdes. Una altra cosa és que se sàpiga interpretar.

    Però... la mirada necessita la presència. No pot ser escrita, no existeix la virtualitat... (vés! aquí tens un altre tema per a un nou relat: "La mirada virtual"). I per això la realitat mou les peces: la separació fa que les mirades desapareguin.

    Sí: a vegades és necessari no dir res...

    LLIBRE

  • ambre | 17-11-2005

    Pot ser era necessari no dir res, però sempre és necessari expressar-se.

Valoració mitja: 9.67

l´Autor

Foto de perfil de Lecram

Lecram

35 Relats

120 Comentaris

54700 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Vaig néixer ara fa 35 anys a la ciutat de Barcelona; des des fa més de 15 que visc reclòs en el bonic paratge, de la Roca del Vallès, al Vallès Oriental (Barcelona).

La meva afició per la literatura, no fa masses anys que va començar, tot va començar com un joc; doncs els primers relats que vaig escriure eren per participar als jocs florals de l'escola i l'institut.

Però poc a poc, aquest joc es convertí en un canal per on fluïen tots els meus sentiments i pensaments.

Fins el moment molt poques vegades havia tret a la llum els meus relats i poemes, potser ha arribat el moment de començar a treure'ls la pols i veure'ls des d'uns altres ulls (els vostres).

Espero que us agradin, qualsevol comentari serà molt ben rebut. Gràcies a tots/es lectors/res, autors/es.

Us deixo el meu e-mail per si voleu fer algun comentari més personal o coneixe'm millor: kilimanjaro2005@hotmail.com



R en Cadena

"La senyoreta Kispar fidu em va encadenar i jo he passat la cadena a les senyoretes Pauli i somnisdeboira"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")