Cada Cop

M'ha agradat moltíssim, per aquí em passat tots. Quan no te atreveixes a dir el que sents i sembla que el cor s'et sortirà del pit. M'has fet recordar...

Se que aquests relat n'ava per ella, et va costar però finalment ho vas fer encara que no surtis com esperaves.

t'acabo de descobrir!!!
i m'ha agradat!
Valoro molt el pas que fan les persones quan els costa dir quelcom difícil, sigui pel motiu que sigui... segur que et vas quedar ben descansat, i segur que, aquest bon amic, o bona amiga, t'ho agrairà...de tot cor...
salut i paraula!!!
Sílvia

Enhorabona per haver trencat l'obstacle de la timidesa per expressar la preciosa veritat d'un "m'agrades".
Moltes parelles no van saber que s'estimaven perquè no s'ho van dir mai.
Un "t'estimo" és una arma de cotó.

ei Lecram!
Vaig veure que m'havies comentat un dels meus relats, i la curiositat va fer que arribes fins a tu per veure què tal els teus escrits. Doncs bé, et felicito! m'ha agradat molt, amb poques paraules mostres el que tantes vegades sentim els humans.
Bé, t'animo a seguir escrivint!
vaig a llegir els altres relats a veure que tal! ;)
molta llum!

...de factura. Escrius molt bé, i el tema és suggerent.

Continua,sisplau. Ens calen bons escriptors joves que, com tu, estimin la llengua i les paraules.

Em prenc la llibertat de corregir una frase:

"no saps com pot arribar a ser de complicat per a mi dir aquesta paraula"

Amb tota l'estimació.

que recordo alguna situació semblant que he patit com la que ens relates, mmm, m'entren els dubtes altre cop, mmm, però, la tmidesa ha de ser vençuda. Hauriem d'aprendre a deslligar-nos d'aquestes cadenes, mmm, no pensar en fer el tòtil i dir el que es sent des de dins del cor, mmm, això no fa mal, mmm, el mal el fa la interpretació dels sentiments, mmm, m'ha agradat com ho exposes, mmm, et felicito per dir-li a la persona que li agrades, mmm,

Ah per cert, m'agrada la teva foto de la bio ...

Instruccions del fòrum deixades per un tal Lecram:

1- Llegir-te
2- Llegir-te un relat no comentat
3- Comentar-te

Fets els dos primers passos, només em falta el tercer. En primer lloc, dir-te que comentar-te és una mica difícil perquè el relat és molt curt però que, amb tot, ho intentaré: no siguis gaire crític amb la meva crítica! ;-)

En primer lloc, jo de tu revisaria la gramàtica i l'ortografia del text abans d'enviar-lo a la web. Des de la primera frase, el lector es troba amb errors greus (suposo que més que res tipogràfics) que li fan mal als ulls i l'impedeixen llegir el text amb comoditat alhora que parlen molt malament de tu: trenquen la possible màgia del relat i, alhora, li diuen el lector que, si tu no has volgut perdre el temps corregint les faltes, per què ha de perdre ell el temps llegint-te?

Una segona qüestió a destacar és l'estructura del relat. Per ser-te sincera, t'he de dir que m'ha agradat més la introducció que el relat en si. La introducció desperta interès. El relat, en canvi, es perd per les branques de la història omplint-la de banalitats i el fil de la història s'intenta allargar tant que s'acaba trencant. Des del meu punt de vista, el relat hauria quedat millor si s'hagués acabat just en el mateix punt que la introducció, és a dir, en el "M'AGRADES".

La idea és plana (un noi tímid que es declara) i, enlloc de mostrar-la, la dius. Seria millor afegir-hi anècdotes que demostrin que el noi és tímid sense haver-ho de dir directament i, paral·lelament, utilitzar més adjectius i verbs d'acció que donessin color i vida al teu text, que fessin que la gent tingués ganes de continuar llegint, que enganxessin el lector a la pantalla amb el seu magnetisme i l'impedissin de desenganxar-se'n fins a l'última línia. Si no ho fas, al lector li passa com m'ha passat a mi: llegeix el text en diagonal, pensa que és una idea repetida quaranta-mil vegades i tanca la pantalla sense comentar-te ni disculpar-se per la seva falta d'educació.

És difícil trobar una idea nova que ningú hagi utilitzat abans (més que res perquè, l'escriptura, ja té uns quants milers d'anys) i, en conseqüència, es fa inevitable acabant escrivint sobre tòpics. Això no significa, però, que no puguis treure la pols d'aquest argument i presentar-lo de tal manera que a la gent li sembli una història acabada de sortir del forn.

No deixis mai d'escriure si vols ser escriptor, perquè fent i desfent n'aprèn l'aprenent i ningú no neix ensenyat, però que això no et porti a creure que els lectors tenen l'obligació de llegir-te pel simple fet que tu hagis decidit "perdre" el temps (que no és el cas ;-))escrivint: si vols que et llegeixin, els has de seduir amb les teves paraules i picar-los l'ullet des del text; enamora'ls i seran teus per sempre més.

EmmaThessaM