Diuen que mai resulta fàcil acomiadar-se

Un relat de: Lecram

Diuen que mai resulta fàcil acomiadar-se, però ha arribat l'hora de fer-ho. Avui nosaltres comencen una nova etapa en la nostra vida, deixem l'institut i obrim les portes al món universitari.

Han passat sis anys, des del dia en que junts vàrem començar, tot era nou per nosaltres i per vosaltres. Ens veiem petits al costat dels altres nois. Avui som nosaltres els que ens sentim grans.

Aquest sis anys ens han servit, entre altres coses, per: crear noves amistats, conèixer professors i professores, els quals ens han agradat més o menys, però han volgut sempre el mateix: que aprenguéssim.

Sincerament penso que a mi i a tots els companys, aquests sis anys han passat volant. I que ha estat una etapa de la nostra vida. Que no oblidarem, però si que recordarem.

I es per això, que vull agraïu-vos, a tots i cadascú personalment, aquests sis anys de la meva vida, sis anys que no han estat en va, ans el contrari que m'han ajudat a formar-me com a persona.

Per tot això, gràcies.


Comentaris

  • Em sembla[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 25-01-2006

    molt emotiu. Potser perquè m'ha recordat quan jo vaig acabar l'institut, i em trobava en aquell moment en el qual no sabia ben bé el que m'esperava.

    M'agrada com l'has escrit. S'entreveu entre les lletres la barreja de la il·lusió de tancar una etapa i començar una altra, i certa tristor pel que es deixa enrera.

    Acaba l'institut és com tancar l'etapa de l'adolescència, i començar a formar part del "món dels grans". M'has dut records ala memòria que m'han arrencat un somriure. De tant en tant, és bo recordar moments passats, i amb el teu relat m'has transportat a una època que a vegades encara penso que enyoro!

    Moltes gràcies, i a seguir escrivint!

    Una abraçadota.

    Salz.

  • i tant que no resulta senzill acomiadar-se![Ofensiu]
    Annaa | 21-05-2005

    ei! carai, jo ara mateix estic en aquesta situació del relat, estic fent els últims examens, i apa, cap a la uni si tot va bé!
    La veritat que no resulta senzill acomiadar-se, a mi em fa por i tot arribar a l'últim examen, (d'aquí tres dies) i no tornar a compartir classe, però vaja, aìxò és la vida, deixar enrera algunes coses per conèixen de noves :).
    M'ha arribat l'escrit, ja et dic, tinc la vena sensible molt a for de pell, jeje :)
    molta sort!

l´Autor

Foto de perfil de Lecram

Lecram

35 Relats

120 Comentaris

54717 Lectures

Valoració de l'autor: 9.56

Biografia:
Vaig néixer ara fa 35 anys a la ciutat de Barcelona; des des fa més de 15 que visc reclòs en el bonic paratge, de la Roca del Vallès, al Vallès Oriental (Barcelona).

La meva afició per la literatura, no fa masses anys que va començar, tot va començar com un joc; doncs els primers relats que vaig escriure eren per participar als jocs florals de l'escola i l'institut.

Però poc a poc, aquest joc es convertí en un canal per on fluïen tots els meus sentiments i pensaments.

Fins el moment molt poques vegades havia tret a la llum els meus relats i poemes, potser ha arribat el moment de començar a treure'ls la pols i veure'ls des d'uns altres ulls (els vostres).

Espero que us agradin, qualsevol comentari serà molt ben rebut. Gràcies a tots/es lectors/res, autors/es.

Us deixo el meu e-mail per si voleu fer algun comentari més personal o coneixe'm millor: kilimanjaro2005@hotmail.com



R en Cadena

"La senyoreta Kispar fidu em va encadenar i jo he passat la cadena a les senyoretes Pauli i somnisdeboira"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")