Ja toca el retorn i no vull, no puc evitar sentir una mà invisible que s'aferra al meu pit i que estira i estira intentant portar-me lluny de la realitat tan, tan propera.

Fa molt que no sé res de tu

Un regal dolç i sublim que sempre és benvingut i s'agraeix

Les meves sinceres felicitacions per un nou relat de Unaquimera

D'això... després de la bronca que ens va tirar al damunt i descobrir que no era Marc Aureli sino Marc Antoni... PREFEREIXO QUE NO EM COMENTI AQUELLA BRUIXA

PD: A la MariDimonis, si llegeixes quest missatge estic mort de manera que no el llegixis

Aquest missatge s'auto-destruirà

et desitjo, no cal afegir res més

Ningú parla així, seria insofrible. M'encanta, 100% profund. Coincideixo amb els meus altes companys de relats, aquest filòsof es mereix més històries

Amb força, impuls, agressivitat, la comèdia de la genialitat. Realment m'ha cautivat

Com a noi de setze anys, trobo que tens raó. A vegades dóna la sensació de que les coses són forçades en les meves relecions. Crec que has explicat perfectament el que penso

M'ha encantat, has creat una imatge molt bella i tendra d'aquelles que un desitxaria ser també l'Abril per poder-se sentir consol i protecció i aquesta calidesa que mostres en tot el relat. Sobretot m'ha cautivat la história que no parla sobre la vida de l'Abril però igualment no és necessari.