Cercador
Dolços sons
Un relat de: Anegel7denitA corre cuita,
escampant meravella,
ella que m'incita
a treure-li el vestit de donzella
La viva campanella
deixa anar un sospir
Una mà en la mamella,
el seu cor puc sentir
Glorifiquen els sentits
una carícia en el ventre
S'alcen els pits
i la mirada es transparenta
Dormen dolçament
les genives sobre la llengua
La desvesteixo lentament
i s'esvaeix la por supèrflua
Oh boja passió,
que picaresca que ets en aquestes alçades
M'arriba a les natges un calfred d'emoció
i em fonc en abraçades
Un bes pel melic descendeix
i una mà es posa sobre pell fina
Diguem si existeix
una sensació més divina
Les estrelles no s'acaben
Tapa't que és de nit
Que sota nostre, elles no saben,
em deixat el somni humit
Torna'm a acariciar suaument
allò que m'encisa que m'ho omplis de petons
Finalitzem la funció, amb l'últim acte, lentament
Extasiats, fins l'infinit, tindrem dolços sons
l´Autor

9 Relats
6 Comentaris
11727 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Nascut entre el mar i l'horitzó, sempre vaig desitjar volar. ¿Com explicar-me? És aquell sentiment que de forma subtil entra als meus somnis desperts amb vehemència. És aquell xiuxiueig continu que repeteix una vegada, i una altra i una altra, que tinc que escapar-me d'aquí. Ho tenia clar aleshoresLes onades esgarrapaven la proa, l'home blanquinós reia i la pluja apagava les flames del fons, ja era lliure: Sola, davant del vent i el desconegut futur: Pirata! Una altra bohèmia de la vida que vol partir cap al mar amb esperit de ferro, cor rogent, espases afilades , pistoles mortals i somnis d'or, argent i més, molt més; somnis d'una llibertat absoluta d'anar on el vent la portés, en busca de la seva veritable casa .
-No, no fugirem; si volen sang la tindran
Ulls negres, melena de colors falsos i cor d'infant
LOSIMS@hotmail.com