Cercador
Les taulades de la nit
Un relat de: Anegel7denit- Compartir:
En la nit més poruga
el fred és més insistent,
la lluna més pura
i el dolor més conscient
Com dos rajos de lluna
units pel cel etern,
una altra historia suma
a les llegendes de l'avern
Perduda i no trobada
ens perdem en l'infinit
"Sóc la teva fada"
i jo que t'espero en el meu pit
La lluna robellada
La pluja ens ha glaçat l'esperit
A la meva fada li daré si li agrada
un petò fugàs i humit
"Quin gran somirure em daràs avui?"
És un secret, aimada, que no et puc dir
Com dos rajos de lluna
units pel cel etern,
un gat negre i una fada
se'n van per les taulades de la nit
Comentaris
-
Llegendes nocturnes a les teulades[Ofensiu]Unaquimera | 13-09-2008
Un poema... mmm... amb aroma de llegenda sobre l'amor a la llum de la lluna, de rondalla que s'explica amb una mitja rialla als llavis, de faula sobre gats i fades que són símbols màgics per al cor d'un infant.
Bona lectura per a la tornada!
He passat l'estiu desconnectada i ara la feina absorbeix les hores i els dies... però he trobat un moment per enviar-te una abraçada d'estiu que s'acaba,
Unaquimera
l´Autor
9 Relats
6 Comentaris
11179 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Nascut entre el mar i l'horitzó, sempre vaig desitjar volar. ¿Com explicar-me? És aquell sentiment que de forma subtil entra als meus somnis desperts amb vehemència. És aquell xiuxiueig continu que repeteix una vegada, i una altra i una altra, que tinc que escapar-me d'aquí. Ho tenia clar aleshoresLes onades esgarrapaven la proa, l'home blanquinós reia i la pluja apagava les flames del fons, ja era lliure: Sola, davant del vent i el desconegut futur: Pirata! Una altra bohèmia de la vida que vol partir cap al mar amb esperit de ferro, cor rogent, espases afilades , pistoles mortals i somnis d'or, argent i més, molt més; somnis d'una llibertat absoluta d'anar on el vent la portés, en busca de la seva veritable casa .
-No, no fugirem; si volen sang la tindran
Ulls negres, melena de colors falsos i cor d'infant
LOSIMS@hotmail.com