Cercador
Muts els seus llavis
Un relat de: Anegel7denitMuts, records muts.
Muts els seus llavis, muts els meus.
Simplement trenco el silenci
amb un esbufec mut, però
que ressona en el meu cor.
Fiblada dolorosa,
una llàgrima amorfa apareix borrant el meu món.
I sé que ella és muda.
Muts els seus llavis, muts els meus.
La seva mirada perduda en l'infinit,
la meva en els seus ulls.
Mut és l'entorn que em rodeja,
muts els ocells, flors i cel.
Muda la terra, l'esperança,
muda la meva anima
Morta en els meus braços,
sepultada en la terra
Muts els seus llavis, muts els meus
Comentaris
-
Silencis[Ofensiu]Unaquimera | 25-05-2008
El teu poema insisteix en la manca de paraules, en els mots que no es diuen, que no s'escolten.
El silenci, però, no impedeix el dolor, els ressons, les llàgrimes, si no que resulta, més aviat, un testimoni de les absències.
Els versos, durs i contundents, amb atmosfera pròpia, atrauen de forma estranya.
He començat a llegir-te pel primer dels teus relats publicats, i en vista del què he trobat, tornaré a passar per llegir els següents.
Entre tant, t'envio una abraçada plena de paraules, per a què tu mateix puguis triar-les,
Unaquimera
-
Descobrir l'amor[Ofensiu]Sergi Elias Bandres | 02-11-2007 | Valoració: 9
Aquesta ara quietud, ara terratrèmol ( la fiblada ) fan difícil l'amor. A mi de petit em deien que l'amor era el millor que hi havia al món. I tenien raó, però no em van explicar com es fa. Descobrir-ho pot ser font d'un tremend dolor.
Però endavant, que els cossos es mouen, els símbols també, l'ànima també, els esperits sopen a casa teva, i hi ha un àngel que dóna pistes.
l´Autor

9 Relats
6 Comentaris
11577 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Nascut entre el mar i l'horitzó, sempre vaig desitjar volar. ¿Com explicar-me? És aquell sentiment que de forma subtil entra als meus somnis desperts amb vehemència. És aquell xiuxiueig continu que repeteix una vegada, i una altra i una altra, que tinc que escapar-me d'aquí. Ho tenia clar aleshoresLes onades esgarrapaven la proa, l'home blanquinós reia i la pluja apagava les flames del fons, ja era lliure: Sola, davant del vent i el desconegut futur: Pirata! Una altra bohèmia de la vida que vol partir cap al mar amb esperit de ferro, cor rogent, espases afilades , pistoles mortals i somnis d'or, argent i més, molt més; somnis d'una llibertat absoluta d'anar on el vent la portés, en busca de la seva veritable casa .
-No, no fugirem; si volen sang la tindran
Ulls negres, melena de colors falsos i cor d'infant
LOSIMS@hotmail.com