Muts els seus llavis

Un relat de: Anegel7denit

Muts, records muts.
Muts els seus llavis, muts els meus.
Simplement trenco el silenci
amb un esbufec mut, però
que ressona en el meu cor.
Fiblada dolorosa,
una llàgrima amorfa apareix borrant el meu món.
I sé que ella és muda.
Muts els seus llavis, muts els meus.
La seva mirada perduda en l'infinit,
la meva en els seus ulls.
Mut és l'entorn que em rodeja,
muts els ocells, flors i cel.
Muda la terra, l'esperança,
muda la meva anima
Morta en els meus braços,
sepultada en la terra
Muts els seus llavis, muts els meus

Comentaris

  • Silencis[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-05-2008

    El teu poema insisteix en la manca de paraules, en els mots que no es diuen, que no s'escolten.
    El silenci, però, no impedeix el dolor, els ressons, les llàgrimes, si no que resulta, més aviat, un testimoni de les absències.

    Els versos, durs i contundents, amb atmosfera pròpia, atrauen de forma estranya.

    He començat a llegir-te pel primer dels teus relats publicats, i en vista del què he trobat, tornaré a passar per llegir els següents.

    Entre tant, t'envio una abraçada plena de paraules, per a què tu mateix puguis triar-les,
    Unaquimera

  • Descobrir l'amor[Ofensiu]
    Bonhomia | 02-11-2007 | Valoració: 9

    Aquesta ara quietud, ara terratrèmol ( la fiblada ) fan difícil l'amor. A mi de petit em deien que l'amor era el millor que hi havia al món. I tenien raó, però no em van explicar com es fa. Descobrir-ho pot ser font d'un tremend dolor.
    Però endavant, que els cossos es mouen, els símbols també, l'ànima també, els esperits sopen a casa teva, i hi ha un àngel que dóna pistes.

l´Autor

Foto de perfil de Anegel7denit

Anegel7denit

9 Relats

6 Comentaris

11110 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Nascut entre el mar i l'horitzó, sempre vaig desitjar volar. ¿Com explicar-me? És aquell sentiment que de forma subtil entra als meus somnis desperts amb vehemència. És aquell xiuxiueig continu que repeteix una vegada, i una altra i una altra, que tinc que escapar-me d'aquí. Ho tenia clar aleshores

Les onades esgarrapaven la proa, l'home blanquinós reia i la pluja apagava les flames del fons, ja era lliure: Sola, davant del vent i el desconegut futur: Pirata! Una altra bohèmia de la vida que vol partir cap al mar amb esperit de ferro, cor rogent, espases afilades , pistoles mortals i somnis d'or, argent i més, molt més; somnis d'una llibertat absoluta d'anar on el vent la portés, en busca de la seva veritable casa .

-No, no fugirem; si volen sang la tindran


Ulls negres, melena de colors falsos i cor d'infant

LOSIMS@hotmail.com