Hola Joan,merci per comentar el meu escrit.Aquest especialment li tinc molt de carinyo,me'l sento molt encara.El vaig escriure amb molt de sentiment, abocant-hi
tota la tendresa d'un amor tendre i bonic.Si la metàfora de la xocolata és perfecte per descriure la dolçor que en produïa aquest moment tant màgic i sensual que és la unió de dos cossos estimant-se.

Hola Joan,merci per comentar el meu escrit.Aquest especialment li tinc molt de carinyo,me'l sento molt encara.El vaig escriure amb molt de sentiment, abocant-hi
tota la tendresa d'un amor tendre i bonic.Si la metàfora de la xocolata és perfecte per descriure la dolçor que en produïa aquest moment tant màgic i sensual que és la unió de dos cossos estimant-se.

I aleshores te'n adones que donaries el que fos per tindre un d'aquells dies dolents però que ha fi de comtes és axó,tant sols un dia girat que passa i tot torna estar com era.Però ara,en canvi saps que res tornarà ha ser com era,no és un mal dia el que ho ha canviat si no una enfermetat.No valorem prou els moments fins que ens passa una cosa realment greu que ho canvia tot inevitablement.

Mei Nu...estic amb tu que em construït una societat de consum,consum i més consum...tot es redueix a posseir,a tenir com més millor,més més....i els valors han passat a un segon plànol...per no dir un tercer. Inclús l'amor,ja no es dona el mateix valor,i el sexe es troba com aquell que va ha buscar el pa cada dia i que no en fa ni més ni menys.El problema és que no tots volem aquest consum,i menys quan es tracte de sentiments i de compartir allò que per mi és tant bonic,tenir ganes d'algú,d'un especial,no de simplement desfogar -se i un altre més...si no d'algú que et fa encendre la sang,et fa vibrar i voldries que aquella nit no s'acabes mai més.