Visió fatalista

Potser mires a través de la finestra i no veus més enllà d'un cel ennuvolat i obscur. Llavors penses: què més podria passar?
Baixes les escales i et torces un turmell. “Perfecte” penses. “Em fa mal i està núvol”. Ja no hi ha opció a desastre més gran que aquest. La resta del dia, transcorre bé. Arriba la teva mare, li fas dos petons i l’ajudes a preparar el dinar, perquè saps que li agrada que li donis conversa i l’escoltis després d’un dia dur de treball. Li expliques tot el que t’ha passat i les dues rieu pensant que hi ha dies que és millor no aixecar-se del llit.
Però, després de tantes bestieses seguides, al cap d’alguns dies de bon temps i cap entrebanc, t’assabentes de que el teu pare està molt malalt i que potser ja no es recuperarà. L’única cosa en la que pots pensar en aquells moments és: si us plau, que faci bon temps...