Cercador
INFIDELS PER NATURALESA ? O SOCIETAT DE CONSUM?
Un relat de: MEI NU- Compartir:
Alguns estudis afirmen que la infidelitat és deguda a un gen. O és una autèntica malaltia provocada per la nostra esplèndida societat de consum?
“Tinc ganes de tu”, com deia el Federicco Moccia. I amb tu em desfaig amb un càlid desig que es consumeix a mesura que s’encén el dia, i quan surt el sol, tu i les ganes de mi us esvaïu sobre el mar com ho fa la mateixa boirina que deixa pas al sol, el sol que em rosteix les entranyes quan m’obliga a obrir els ulls i m’adono que, simplement, has marxat.
Posa música! Circuits vertiginosos dins la ment, la sang rebull, la cançó de moda. “ I just need you now, ohh uh ohh” “I would die for you ... but you won’t do the same”. Posa música! Posa-la molt alta! Oblidem aquesta nit. Jo vull i tu? La que em mira al mirall i es recull els cabells davant meu em diu que no, que no oblidarà! Què ets? Què em fas? Ets tu! Soc jo! Mei nu! És igual! Posa música “cry, cry, cry” “te amo” De què estem fets? De mentides que ens destrossen per dins i ens formen una capa d’hipocresia com una màscara de porcellana supèrflua? genètica?
La música que escolto avui, passarà de moda en qüestió de dies. Consum! Mei nu ha mort sota els teus braços aquesta nit. Consum! Demà una altra dins el teu llit, o potser la que vas jurar-li amor etern! Ja ja! però jo no! Consum! Consums pell com consums cafè cada dia que et lleves! Una tassa deserta és tot el que em queda de tu! Consum! Necessito oblidar, posa-me’n un altre dins el llit per oblidar aquesta nit i a tu. Consum! Visa a la butxaca. Ulls naufragats a l’horitzó, BMW a les sabates i Tall Anglès com a destí principal. Gas! Gas! El poder, el control a les meves mans! Consum? Llàgrimes als ulls que volen esborrar aquesta nit però només aconsegueixen esborrar la carretera davant meu. “your love is unforgetable” “Would you lay with me again and just forget the World?” En vull més. Consum?
“Tinc ganes de tu”, com deia el Federicco Moccia. I amb tu em desfaig amb un càlid desig que es consumeix a mesura que s’encén el dia, i quan surt el sol, tu i les ganes de mi us esvaïu sobre el mar com ho fa la mateixa boirina que deixa pas al sol, el sol que em rosteix les entranyes quan m’obliga a obrir els ulls i m’adono que, simplement, has marxat.
Posa música! Circuits vertiginosos dins la ment, la sang rebull, la cançó de moda. “ I just need you now, ohh uh ohh” “I would die for you ... but you won’t do the same”. Posa música! Posa-la molt alta! Oblidem aquesta nit. Jo vull i tu? La que em mira al mirall i es recull els cabells davant meu em diu que no, que no oblidarà! Què ets? Què em fas? Ets tu! Soc jo! Mei nu! És igual! Posa música “cry, cry, cry” “te amo” De què estem fets? De mentides que ens destrossen per dins i ens formen una capa d’hipocresia com una màscara de porcellana supèrflua? genètica?
La música que escolto avui, passarà de moda en qüestió de dies. Consum! Mei nu ha mort sota els teus braços aquesta nit. Consum! Demà una altra dins el teu llit, o potser la que vas jurar-li amor etern! Ja ja! però jo no! Consum! Consums pell com consums cafè cada dia que et lleves! Una tassa deserta és tot el que em queda de tu! Consum! Necessito oblidar, posa-me’n un altre dins el llit per oblidar aquesta nit i a tu. Consum! Visa a la butxaca. Ulls naufragats a l’horitzó, BMW a les sabates i Tall Anglès com a destí principal. Gas! Gas! El poder, el control a les meves mans! Consum? Llàgrimes als ulls que volen esborrar aquesta nit però només aconsegueixen esborrar la carretera davant meu. “your love is unforgetable” “Would you lay with me again and just forget the World?” En vull més. Consum?
Comentaris
-
Consum...[Ofensiu]Amazona17 | 30-08-2012 | Valoració: 7
Mei Nu...estic amb tu que em construït una societat de consum,consum i més consum...tot es redueix a posseir,a tenir com més millor,més més....i els valors han passat a un segon plànol...per no dir un tercer. Inclús l'amor,ja no es dona el mateix valor,i el sexe es troba com aquell que va ha buscar el pa cada dia i que no en fa ni més ni menys.El problema és que no tots volem aquest consum,i menys quan es tracte de sentiments i de compartir allò que per mi és tant bonic,tenir ganes d'algú,d'un especial,no de simplement desfogar -se i un altre més...si no d'algú que et fa encendre la sang,et fa vibrar i voldries que aquella nit no s'acabes mai més.