Aleix, la setmana entrant et faré un regal al meu blog, amb un poema teu enllaçat a la teva pàgina de RC.

Ets un sinyó genial!! Un petonàs!!

Aleix, si vinc a Barcelona he de passar per on treballes per conéixe't. He d'agrair-te personalment les teves paraules humanes i sinceres que sempre, sempre em fan pensar en tot el que escric... i el que hauria d'escriure per donar fe de la vostra amabilitat, a pesar de publicar tant poc.

I properament faré en un post una entrada amb un poema teu. Te'l mereixes!!

Una super abraçada!!

Quina imaginació portentosa! I quin domini del llenguatge!! Fas que veiem la dona, lo monstre, les ones i l'estable com si fóssim omniscients.

Felicitats!!

PD. T'afegeixo als escriptors preferits i et marco com a que m'agrada!

ara que tots han dit coses meravelloses, no et puc dir res més. M'emociona el final del poema.... les baranes fredes del balcó, els ulls que diuen que ja ho han vist tot no poden rendir-se.

Una abraçada tendra

Si fos músic la faria cançó. I se tornaria un "Top 10". Perquè és meravellosa.

PD. Ja he fet els deures. Gràcies....

forma part de la meva vida, aquest cementiri i la cripta. Hi vaig des dels 10 anys!
Gràcies. Una abraçada enorme!!

per rellegir i recordar, com un clàssic. Felicitats.

no fórem persones. Els d'autoajuda són com els entrepans de les autopistes: cars, poc gustosos i oblidables :)
Sóc la Montse, àlies Narcis08. Filòloga, mama, professora i poeta a estones.
Abraçada!

per desmuntar les tisores. I una tècnica que elimina l'afany de retallar dels cervells dels que manen. Es diu "Lobotomia" ;o)

i no em passa amb tothom! Oh...

amb perla per als que busquen meravelles. Té un ritme perfecte. Felicitats!

vaig treballar amb els que deien això d'ells mateixos i que ho sentien en boca d'altres. I és estremidor, trist, real i alhora poètic, perquè tothom té dret d'estimar a qui vulgui, i no és la discapacitat la que mana en el cor.
M'emociona, i molt. I et desitjo giny per continuar escrivint així.
Una abraçada (sóc Montse Aloy, àlies Narcis08)

em fas somriure. Per molts anys, Jaume!

Més, sisplau... M'agraden, els teus poemes!!

la transparència augura més sensualitat :)
Com us va, per la capital? Hem de quedar quan faci menys calor, ok?
petons!