EnricMadrona

11 Relats, 12 Comentaris
7843 Lectures
Valoració de l'autor: 8.80

Biografia:
No digueu l'edat, ni la situació familiar, ni la feina, ni l'orientació sexual. Ens ho demanaven en un seminari. Es tractava de prescindir dels estereotips per a que fossim lliures i coneixer-nos més a fons.

Jo escric perquè m'agrada expressar-me, interpretar i re-interpretar el mon, donar forma a les emocions, explicar històries i fruir de la llengua. No puc escriure sense vehicular una emoció. Una narració em pot sortir bé o malament, però no m'interessen els jocs purament formals. Quan vaig llegir el Tirant vaig adonar-me que tot l'acurat estil de les cartes de batalla, de les processons i demés rituals de la caballeria, escrites dins d'una forma concreta, estaven totalment passades de moda i que el que lluïa era la part en la que els personatges respiraven de debò a la cort de Constantinoble. En realitat no calia haver llegit el Tirant. Simplement la literatura merament formal em sembla pobra i no m'interessa. En tot cas només em serveix com un dibuix d'acadèmia, per tenir coneixement d'un recurs expressiu més.

No em malinterpreteu. La forma dona estructura, originalitat i expressivitat a un relat. Només dic que no està per sobre del fons. M'agrada que la prosa soni bé que tingui el ritme escaient, que llisqui amb naturalitat sense renunciar a ampliar el vocabulari. Tanmateix, oh contradicció!, quan defineixo el que m'agrada m'estic referint a una forma doncs el fons mai pot explicar-se sense la llengua, sense escollir els mots, el punt de vista, el to...

Què us puc dir de mi sense desvelar informació etiquetable? Que soc un jove que ha viscut uns quants anys? Que he hagut de construir i defensar la meva identitat? Que tinc una feina creativa i estressant que no té res a veure amb la literatura? Que soc un barceloní arrelat a un país que inclou la seva capital però que va molt més enllà? Que m'he desclassat sintetitzant d'aquí i d'allà? Que intento pensar per mi mateix? Que crec en el paradís i que sense ignorar-la és pot transformar la realitat?

Últims relats de EnricMadrona

  • LA REHABILITACIÓ DEL FLORENCI PIJOAN

    EnricMadrona - 03-08-2012 - 525 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 15 minuts

    La veritable segona oportunitat d'un indigent amb caràcter. més

  • Filiació viril

    EnricMadrona - 29-07-2012 - 485 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    La sala d'espera d'un ambulatori, un pare ques estima els seus fills i ... més

  • EM TROBARÀS DINS LA CARPETA BLAVA Capítol V

    EnricMadrona - 04-09-2011 - 636 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    Una història d'amor. El descobriment de la identitat i la lluita per defensar-la. La parella pot conservar l'amor amb els anys? Un pare heterosexual, el fill i l'amant del fill. Un amor de joventut. La repressió del silenci. Podia escriure una història d'amor que no fos cursi ni tòpica? Que emoc més

  • EM TROBARÀS DINS LA CARPETA BLAVA Capítol IV

    EnricMadrona - 04-09-2011 - 665 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    Una història d'amor. El descobriment de la identitat i la lluita per defensar-la. La parella pot conservar l'amor amb els anys? Un pare heterosexual, el fill i l'amant del fill. Un amor de joventut. La repressió del silenci. Podia escriure una història d'amor que no fos cursi ni tòpica? Que emoc més

  • EM TROBARÀS DINS LA CARPETA BLAVA Capítol III

    EnricMadrona - 04-09-2011 - 730 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Una història d'amor. El descobriment de la identitat i la lluita per defensar-la. La parella pot conservar l'amor amb els anys? Un pare heterosexual, el fill i l'amant del fill. Un amor de joventut. La repressió del silenci. Podia escriure una història d'amor que no fos cursi ni tòpica? Que emoc més

  • EM TROBARÀS DINS LA CARPETA BLAVA Capítol II

    EnricMadrona - 03-09-2011 - 1020 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    Una història d'amor. El descobriment de la identitat i la lluita per defensar-la. La parella pot conservar l'amor amb els anys? Un pare heterosexual, el fill i l'amant del fill. Un amor de joventut. La repressió del silenci. Podia escriure una història d'amor que no fos cursi ni tòpica? Que emoc més

  • EM TROBARÀS DINS LA CARPETA BLAVA Capítol I

    EnricMadrona - 03-09-2011 - 813 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 9 minuts

    Una història d'amor. El descobriment de la identitat i la lluita per defensar-la. La parella pot conservar l'amor amb els anys? Un pare heterosexual, el fill i l'amant del fill. Un amor de joventut. La repressió del silenci. Podia escriure una història d'amor que no fos cursi ni tòpica? Que emoc més

  • Dos camins, una resposta.

    EnricMadrona - 03-03-2011 - 859 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 12 minuts

    Una vida fàcil i una altra complicada. Una dona a la que tot li ha anat bé i el germà gai que ho ha tingut més difícil. més

  • La Mantis

    EnricMadrona - 12-01-2011 - 751 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Una figura sense ànima porta la destrucció. La ironia la pot vèncer. Un poema sense rima inspirat per un dibuix acolorit d'un amic pintor. més

  • L'Alegriamagada i el Pinyol d'Or

    EnricMadrona - 03-01-2011 - 666 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 16 minuts

    Una rondalla sobre la superació del dolor. més

  • Conversió

    EnricMadrona - 02-01-2011 - 694 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 17 minuts

    Un relat sobre un vampir, l'ànsia de sang i la relació especial que estableix amb el seu esclau humà. Pot l'ombra esdevenir llum a l'hora? més

Últims comentaris de l'autor

  • EnricMadrona | 13-01-2013

    Ha estat un plaer tornar a llegir un relat teu. "A tu no!", es clar, un bon final per un escrit ben conduit. A tu no! perquè ets una pesada que vol que faci una tria que no em plantejo i que m'esquinça. Una abraçada i que aquest 2013 continuïs escrivint!

  • EnricMadrona | 02-09-2012 | Valoració: 9

    Aquest dies estic seguint els relats que es presenten al concurs la segona oportunitat. El teu m'ha agradat força per la naturalitat amb la que llisca la història, l'ambient i els personatges. A veure si els relataires s'hi van sumant!

  • EnricMadrona | 07-08-2012

    De casualitat m'he topat amb aquest relat i amb “l'Escola d'Olot”. M'han agradat força. Escrius amb ironia, amb una llengua rica i desenvolupes encertadament les idees!

  • EnricMadrona | 02-08-2012 | Valoració: 8

    Del teu relat m'han agradat el ritme, el misteri i les imatges. També el pas de la prosa ben desenvolupada a les estrofes més concentrades. En el teu perfil dius que consideres que no escrius bé. Jo crec que el teu relat val la pena. Només per l'opinió que manifestes sobre la teva obra, m'atreveixo a suggerir-te repassar el text, comprovar si la transició dels verbs del passat al present és coherent, revisar alguna expressió treta del castellà i utilitzar més els pronoms febles, de manera que el relat soni més genuí. Potser son manies d'algú com jo que revisa els seus escrits moltíssim. Deixo clar que el teu relat m'ha agradat molt!

  • EnricMadrona | 01-08-2012 | Valoració: 9

    Han passat molts anys, vuit, des de que vares penjar el relat. L'he trobat molt simpàtic per un nen de dotze anys. Tinc curiositat de saber si has continuat escribint i de llegir algún relat teu actual.

  • EnricMadrona | 31-07-2012 | Valoració: 9

    Benvingut a l'autoria! El teu mosntre escriu bé. El seu es un relat / presentació divertit original. Estic segur que ens oferirà relats que pagaran la pena. Anímal!

  • EnricMadrona | 30-07-2012 | Valoració: 10

    Peres o Pere, no sé si t'arribarà aquest comentari, però el teu relat sobre el Judes i la Magda m'ha agradat molt. La bíblia i el nou testament estan plenes de vida i de contes fantàstics. Tu en reescrius un que encara que alguns els pugui semblar irreverent -i que per això mateix l'aplaudeixin o el denigrin- en el fons expressa molt bé com el Mestre no va ser el salvador polític, el posseïdor del poder tal com l'entenem normalment i ens ha destrossat la història. En certa manera escrius una paràbola. Té una llengua fresca, és irònic i afina la psicologia dels personatges. Curiosament aquest Judes una vegada humanitzat -hi reïxes- té sentit com un arquetip.

  • EnricMadrona | 28-07-2012 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt l'ús que fas de la llengua, la riquesa del vocabulari. La descripció de la primera elecció i de la caiguda és el que més m'ha agradat.

  • EnricMadrona | 26-07-2012 | Valoració: 9

    El relat m'ha fet riure molt. Està explicat d'una manera fresca. L'anècdota dona joc. Ironia sobre com la societat deixa els nens a banda de la sexualitat i com ells la perceben? Dissolució dels gèneres? Per cert, qui juga son nenes o nens?

  • EnricMadrona | 22-07-2012 | Valoració: 7

    La informació de l'article és molt útil, gràcies

    Mai m'ha agradat la restauració de la capella de Sant Llatzer: haver marcat de forma tant definida la diferència de les parts més antigues i l'actual dona lloc a un puzzle de mala categoria. Crec que en la restauració d'edificis antics cal un equilibri. Si es marquen molt les diferències només fem història de l'evolució de les construccions i si eliminem per complet les senyals del pas dels temps prescindim del valor afegit que els segles els hi donen. Crec que hi ha d'haver un equilibri i Sant Llàtzer, desgraciadament, ha perdut una part de l'atmosfera romànica per convertir-se en el cyborg mal dissenyat d'una pel´cula de ciència ficció de sèrie B.

  • EnricMadrona | 22-07-2012 | Valoració: 9

    T'atreveixes amb la narració en segona persona del singular, la més difícil, la més complicada per introduir-hi diferents registres i temps. Però arrossega al lector: li proposes que el punt de vista del narrador sigui el seu, que el faci seu. M'ha agradat el símbol de maniquí que només té sentit dins l'aparador i separat del mon per un vindre, habitant d'un mon ideal o artificial que s'esfuma tant aviat com es confon amb el carrer. Dius que ets castellanoparlant, però escrius molt bé en català!

  • EnricMadrona | 07-10-2011 | Valoració: 10

    M'agrada la tensió entre el Pol que no necessita reivindicar-se contínuament i el Jordi que viu en contínua creuada. Surt el tema de les convencions: una parella gai és subjecte de les mateixes convencions que una heterosexual? El personatge de la mare que és recurrent en els teus relats sempre m'ha fet gràcia per l'acceptació del fill i per voler-lo dur als esquemes de les relacions heterosexuals. Particularment penso que els gais son homes com els altres i per tant poden sentir i voler el mateix, es a dir que la conformitat o la rebel·lia davant les convencions socials no tenen per què ser diferents de les dels heterosexuals. Es comprensible que el Pol cedeixi: això passa en qualsevol relació que duri i val la pena si hi ha amor i em sembla que es per això que el Pol acaba emocionat pel casament.

    El teu relat té la tensió necessària per mantenir l'interès. Li dones un ritme viu. És ple d¡un gran sentit de l'humor i llisca bé.

    Felicitats!

  • EnricMadrona | 10-09-2011 | Valoració: 9

    El teu relat té un to de narració naturalista, descriptiva d'uns personatges d'avui dia, tal com son. M'ha agradat força. El Miquel i la Nuri volen mantenir el cel negre on hi brillin els estels tot reduint la contaminació lumínica. En canvi tu vols il·luminar la vida d'aquests personatges. La llengua amb el que ho fas es dúctil i expressiva de manera que es la gran conductora del relat. Per cert m'apunto la recepte dels macarrons amb calamars de la Ruscalleda. Sobre aquest tipus de cuina només una crítica: no m'agrada cuinar per separat els ingredients dons es perd aquella concentració de sabors tan vellutada i característica original de la cuina catalana. Quan la provi, fregiré el pebrot vermell, els porros i els calamars en el mateix oli. Tinc pràctica de ferh´en una paella gran, posant-ho tot junt però cada ingredient en la seva pròpia secció. Felicitats pel relat!

  • EnricMadrona | 09-09-2011

    A, B i A en front de B. M'ha agradat molt la tensió entre el que represeten els dos nois i com la resols al final. El teu relat, ben expressat en primera persona, m'ha fet sentir l'esquizofrènia de la protagonista encallada en mig de l'amor-passió no correspost i l'amor-complicitat insuficient. La passió és un component imprescindible del veritable amor? O es el vel d'eros amb el que ens impedeix trobar l'amor de debò? Un dubte etern mentre hi hagi amants i qui en relati els seus treballs. Se m'acudeixen respostes, però son personals i no seré petulant. És difícil escriure bé sobre l'amor. El teu relat m'ha fet llegir-lo fins al final.

  • EnricMadrona | 06-09-2011 | Valoració: 10

    Ahir llegia el teu fenomenal relat “Geometria”. Avui he fruït de valent amb aquest altre. Quina es la puritana mentalitat dels escriptors -i de les editorials- catalanes que no s'atreveixen amb el sexe i encara menys amb els temes lèsbics i gais quan resulta que estan ben normalitzats a la societat. El Pedrolo va escriure “Un Amor Fora Ciutat”. Hi d'altres autors i autores. Però pocs, a diferència d'altres literatures. Els heterosexuals son inferiors als gais? Es clar que no. Però es diria que sí si només es tingués en compte que una lesbiana és capaç de llegir i escriure amb naturalitat relats amb personatges heterosexuals i que el cas contrari és insòlit. No ens podem perdre un James Baldwin, un Christopher Isherwood català. Dic tot això perquè el relat de Copèrnic no tant sols incideix en un tema proscrit sinó que està fabulosament escrit.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: