Cerco respostes

Un relat de: brideshead

Persegueixo la pau que em donen
uns moments de quietud,
per retrobar-me amb el meu silenci,
tan buscat, tan volgut.

Un bar, petit i antic,
una copa al davant
mirant-me poruga, inquieta,
amatent.

Sobre la taula,
un full en blanc,
oferint-se'm generós, somrient,
expectant.

Fora, veig la gent caminar,
imagino milers de móns passar,
immersos en pensaments,
ofegats en cabòries,
revivint sentiments.

I altra vegada,
es desboca l'anhel incessant,
un llapis apassionat,
seduït pel delit de trobar
respostes a tants interrogants.

Torna la calma al carrer,
es va fent de nit...
jo enfilo cap a casa,
amb molts dubtes per resoldre...
i la companyia d'aquest poema escrit.

Comentaris

  • Segur que les trobaràs[Ofensiu]
    Naiade | 10-05-2007 | Valoració: 10

    L'hi trobat per relats al atzar, m'ha cridat la atenció el titol.
    L'he trobat tan real, explicat de manera tan entenedora, que m'ha fet reflexionar sobre moments meus on he sentit el mateix.
    La primera estrofa, tan necessari tenir moments d'aquest per poder aclarir idees, qualsevol lloc és bo, si et sents sol i desapercebut. Es cert que en moments així, veus com la gent fa la seva vida, i et sembla estrany el teu estat aturat.
    Sens dubte el nostre millor confident és el que podem extreure del nostre interior mitjançant l'escriptura.

    M'ha agradat molt.

    Una abraçada de Naiade

  • Comentari i missatge![Ofensiu]
    Arbequina | 23-12-2006 | Valoració: 10

    Abans que res, comentar-te el poema que, per mèrits propis, demana seductor l'atenció. És un poema que emana, més que de les metàfores que el poeta pugui fer o d'una bellesa estètica espaterrant, del seu món interior, més aviat d'una bellesa conceptual. Sí, ja sé que les metàfores també surten "del món interior" del poeta, però és que el teu poema és "món interior". Sento no poder expressar-me millor, espero que m'entenguis. El que vull dir és que ens poses dins teu, dins les teves preguntes, dins el teu mirar, dins el teu sentir. M'encanta aquest tipus de poesia. També la poesia que versa sobre la poesia m'apassiona. La considero com una sentida declaració d'amor encoberta, com un homenatge. I el teu poema combina ambdues coses de meravella. A això cal afegir-hi el caràcter reflexiu de la teva poesia, que en aquest poema és més acusat. Tot plegat, un poema complex, però senzill i agradable...
    A més a més, el regust general se m'ha endut: una melancolia contemplativa que m'ha fet rellegir el poema diversos cops, sempre amb tonalitats diferents, sempre a través dels teus ulls.
    La temàtica, per altra banda és apassionant: les preguntes que ens venen, callades, al cap, i les respostes que a marxes forçades inútilment busquem. Això és una constant de l'ésser humà (crec jo), com la contradicció, potser l'únic al que podem arribar amb convicció.
    En fi... avui no estic gaire inspirat per comentar... he rellegit el que he escrit i és evident que no he estat capaç de comunicar allò que volia. Vaja, com a la fontana di trevi, hi hauré de tornar.

    El cas és que també volia aprofitar per dir-te unes coses que, a falta d'adreça electrònica i no volent usar el fòrum, t'ho adjunto sota del comentari. Ja em disculparàs.
    Doncs el cas és que he llegit molt feliç els darrer comentaris que m'has deixat, i t'ho volia dir. També et volia dir que no tenia pensat anar a la trobada, però quan m'ho estava repensant d'ençà les teves amables paraules, van tancar la llista. M'encanta quan no haig de decidir! Espero que us ho passéssiu d'allò més bé.
    També volia expressar-te la meva sorpresa respecte l'interès que has mostrat en llegir-te la meva "redacció experimental". M'ha sorprès i m'ha alegrat. Quan vaig veure que era de disset minuts, vaig pensar: mala cosa, ningú s'atrevirà, i menys amb la intro... A més, crec que no té massa valor... En fi, ànims. Si te'l llegeixes i me'l comentes... no siguis massa cruel (és broma), tan sols estava jugant (seriosament, clar). A més, he vist que s'ha publicat malament: el missatge que llegeix una de les personatges no ha sortit. En fi...

    Apa doncs, una forta abraçada i bon bon Nadal!

    Arbequina.

  • escriure entre pensaments[Ofensiu]
    Lèvingir | 25-10-2006

    i de respostes.

    Lèvingir

  • la pau que [Ofensiu]
    gypsy | 25-10-2006 | Valoració: 10

    donen els teus mots i els silencis serens que basteixen.
    Hi ha un secret amagat en cada poeta quan confegeix versos.

    petons brides il.luminada!

    El teu nom porta implícita la llum i el somrís.

    gypsy

  • Hola!![Ofensiu]
    Àfrika Winslet | 18-07-2006 | Valoració: 10

    mmm... bé, bé... potser no és un poema preciós ni magnífic però crec que expressa molt. T'he imaginat (realment) sortint d'aquell bar, amb el poema, rumiant sobre allò que cerques (Do you still have to find what you are looking for?? jajjaja, quin anglès més bo que tinc, eh?). Com sempre en tu, la introducció és imprescindible i dóna força al poema (m'ha encantat).

    Petons!

  • no deixis el llapis[Ofensiu]
    jaumesb | 21-06-2006 | Valoració: 10

    tinc moltes coses a dir, però no tinc temps
    sento molt molt amor

    i estic cansat però com el peix a l'aigua
    desitge tornar a nedar
    i viure d'amor i prou

    bon estiu

  • el titol[Ofensiu]
    helena | 07-06-2006


    és molt bonic.

  • Cercar: fantàstic![Ofensiu]
    helena | 07-06-2006 | Valoració: 10


    Cercar respostes és viure apassionadament i fer versos llançats al vent és un deliri interior inesborrable i etern com el cercle de la vida.


    petons!

    helena

  • torna a escriure[Ofensiu]
    jaumesb | 07-06-2006 | Valoració: 10

    la barna que se'n va de vacances
    estic èdit altre pic, és un somni

  • Sempre quedaran[Ofensiu]
    Leela | 30-03-2006

    preguntes per respondre,
    per omplir fulls en blanc
    en la solitud de les nostres hores,
    que no quietud de les nostres mans,
    i el caminar dels altres
    potser ens farà d'inspiració
    per obrir moltes portes
    plens d'empenta i passió.

    Un bonic poema Brides, com tants altres que has escrit!

    Una abraçada!

    Leela

  • < Passi el que passi recorda imaginar >[Ofensiu]
    kispar fidu | 30-03-2006

    Com canta Feliu Ventura (per mi, decoberta molt recent i encisadora) Passi el que passi, recorda imaginar: imaginar altres móns (com bé diu tu també mentre mires la copa observant-te...).

    Cercar respostes als nostres incansables dubtes que mai desapareixen per deixar-nos la ment clara per un cop!

    " Un relat és una carta que l'autor s'escriu a sí mateix per a explicar-se coses que d'una altra manera no podria esbrinar "



    Penso tant com el teu Cerco respostes que aquestes paraules són ben certes! Escriure m'ha ajudat en moltes ocasions a ordenar els meus pensaments i descobrir parts de mi. Ha no tenir por d'expressar el què sento i a esbrinar entre les lletres allò que sovint intentem amagar o no veiem...

    Que vagin molt bé aquests dies on el solet ja és l'amo dels blaus cels! jejeje

    ens veiem per aquí,
    Gemm@

  • torna[Ofensiu]
    jaumesb | 30-03-2006 | Valoració: 10

    a agafar el llapis
    en tinc tres a editar però estan encallats
    del 3r, el jardí secret, n'estic molt satisfet
    bon cap de setmana

  • em recorde[Ofensiu]
    jaumesb | 23-02-2006 | Valoració: 10

    a mi quan era jove
    escriure és viure
    he resolt molt de mi escrivint
    no tinc temps pel fòrum i tampoc m'agrada,quan et fas gran ets molt selectiu, no et pots equivocar, no hi ha temps de fer marxa enrera
    gràcies per seguir-me, en tinc tres al forn,
    els dos darrers m'han aportat molt cel.
    el primer dels tres és molt vell

  • Sobretot m'agraden...[Ofensiu]
    angie | 31-12-2005

    la primera i l'última estrofa.
    La resta està molt ben ambientat i escrit però la veritable essència del poema ve donada pels versos que et dic.
    De tota manera entenc que el lloc on s'escriu, en aquest cas, un bar, sigui l'amfiteatre per a aquesta inspiració desitjada.
    Un petonet brides,

    bon any maca

    angie

  • és preciós[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 16-12-2005

    i moltíssimes felicitats per al teu "mig segle" de poemes... ja t'has fet un pastís ben gros?!?!?!
    jejejejej
    gràcies pels teus comentaris.
    i Si, m'està passant... intentaré disfrutar-ho mentre duri que ja se sap allò que diuen que res és etern, xD
    una abraçada!
    salut i paraules com les eves!!
    muaks
    Sílvia

  • El silenci.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 16-12-2005 | Valoració: 10

    Tu, com jo, ets dels escriptors/ores que escriuen al bar, amparat per la solitut acompanyada.
    Tu com jo fretures el silenci interior, que no és absència de sons sinó de pensaments aliens al present, de pensaments banals.
    Entenc perfectament el poema, l'he viscut sovint.

  • Serenitat[Ofensiu]
    filladelvent | 11-12-2005

    La pau que ens és necessària per trobar respostes, o per simplement formular-les i aprendre a viure amb elles, degustajent-les.

    Brides, em sembla que t'havia llegit molt poc, i ara em sembla que me'n penedeixo... És un bon poema aquest, fàcil, àgil, rodó, pausat i sensitiu.
    M'agrada. Sobretot aquest parell d'estrofes:

    Persegueixo la pau que em donen
    uns moments de quietud,
    per retrobar-me amb el meu silenci,
    tan buscat, tan volgut.

    I altra vegada,
    es desboca l'anhel incessant,
    un llapis apassionat,
    seduït pel delit de trobar
    respostes a tants interrogants.


    Hi veig en aquest poema l'enfrontament constant i serè de la persona davant la vida i de l'escriptor davant el full.

    Et seguiré llegint, Brides. Va ser tot un plaer tenir-te al costat sopant, trobo que tens punts de vista molt interessants, i que saps ser serena i també molt alegre; alegria que s'encomana, la teva! Per cert, has vist les fotos que hi ha pel fòrum? a la crònica del Mandalf n'hi ha, te la recomano!

    Petons maca,

    -Filladelvent-

    Torna la calma al carrer,
    es va fent de nit...
    jo enfilo cap a casa,
    amb molts dubtes per resoldre...
    i la companyia d'aquest poema escrit.

  • Ai Brides...[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 09-12-2005

    A vegades les respostes les tenim tan properes, que ni les veiem. Has captat un instant en la vida del poeta, l'has vestit de paraules, i has fet una obra d'art.

    M'agrada com descrius l'estat contemplatiu del poeta vers el món, vers tot el que l'envolta. Cercant alguna cosa que el dugui més enllà del full desafiant.

    Quantes persones no ens haurem vist reflectides en aquests versos!!

    Has copsat un moment de màgia, la creació d'un poema, i l'has eternitzat amb els teus versos.

    Com sempre, ets una artista.

    Un barret per vós, ple de respostes.

    Una abraçada.

    Salz.

  • Una preciositat[Ofensiu]
    Andrea_Subirana | 29-11-2005 | Valoració: 9

    M'agrada aquest poema que has conseguit fer tant gràfic, del moment en el que un autor s'enfronta amb la seva inspiració, fins a crear un nou escrit, un nou amic de bagatge.

    L'he trobat genial, felicitats.

    Salutacions.

  • es una autentica passada...[Ofensiu]
    Becari | 27-11-2005

    Mira em recorda les sensacions que vaig tenir llegint la "sombra del viento". No te res a veure, pero tu fas en vers que escrius el que t'està passant en aquell moment, el que no és fàcil.

    gràcies mestre

  • Ai Rosa, Rosa, Rosa...[Ofensiu]
    Grünewald | 23-11-2005 | Valoració: 10

    Ai Rosa, Rosa, Rosa!!
    Felicitats pel poema número 50. Llàstima que no et pugui fer el comentari 700, per poc!!

    Com he anhelat llegir-te!! Disculpa el temps de silenci! Les obligacions del dia a dia i mil i un imprevistos m'han mantingut allunyat de RC durant una temporada i no he pogut estar "al tanto" de les novetats. Però ha estat llegir de nou els teus versos i de seguida he retornat a captar atmosferes passades.

    Tens la capacitat i la sensibilitat de fer nostre el poema des del principi. Realment , com ho fas? Tens una facilitat per descriure i una precisió tan exacte per expressar el màxim amb el mínim... Unes poques paraules, uns objectes normals, un entorn qüotidià i un resultat senzill, simple, exquisit. Meravellós!

    Que la poesia t'acompanyi sempre!

    Fins aviat!!!

    PD. No entenc com t'han pogut posar un "1" dient que és "sensibler"... Jo et posso un 10, arreglat.

  • el silenci[Ofensiu]
    mjesus | 19-11-2005 | Valoració: 8

    que es nota en el text i al mateix temps el capbussament interior del poeta/essa. Un full, el marc absolut del pensament escrit. m'agrada

  • Crees respostes: poemes, sentiments.[Ofensiu]
    Jofre | 13-11-2005 | Valoració: 10

    Rosa,

    Entens molt bé aquest món de paradoxes, i això fa que sempre ens puguis oferir confessions i versos tan plens de sinceritat.

    Els afortunats som els que et podem llegir i abraçar aquesta severa senzillesa que comentes.

    El millor dels tresors són les emocions i els sentiments, tens raó.
    I tu saps donar la intensitat justa a cada paraula perquè les vivències hi quedin ben reflectides.

    És aquest voler a la recerca de respostes i plantejar noves preguntes el que ens fa bategar.

    Reivindiques uns instants legítims dins del ritme més quotidià. És l'àmbit fascinant que hauríem de reservar per les sensacions (el que tu ja coneixes i valores tan bé).

    Segueix escrivint perquè en realitat no has escrit 50 poemes: en l'interior de cadascun d'ells, hi ha l'esguard i el cor inconfusible de qui estima i sap estimar cada instant.

    Petons, Rosa!

    PS
    A qui tu coneixes és a la Vida (en majúscules), jo només puc agrair-te les magnífiques paraules (el més gran dels honors).

    Estigues contenta que aviat tindràs un 700 ben rodó!
    : - )

  • Arribo massa tard?[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 12-11-2005 | Valoració: 10

    Acabo de llegir el comentari que m'has fet. I he engegat un moment a fer punyetes la feina (si em permeteu l'expressió!).

    Cerques respostes en el brogit, en la proximitat del silenci, en el trobar-te en un lloc concret, en el retorn... en el moviment. En les passes. Cerques respostes des d'un bar. Com a espectadora del moviment, còmplice a vegades del moviment.

    No vull comentar aquest poema amb una llarguíssima parrafada per acabar-te dient que m'ha agradat molt. T'ho dic d'entrada. Les imatges estan ben construïdes, i a mi m'has teletransportat per moments en aquest bar de l'estada al qual ens n'has fet, en certa manera, partícips.

    Sí, la veritat és que vaig una mica atabalat, però em connecto de tant en tant a RC. Puc no deixar comentaris -almenys com els d'abans-, però llegeixo. Potser també hi cerco respostes, moltes vegades, perquè RC també és un gran fòrum d'idees, de reflexions, de pensaments i d'oferta de tota mena de sentiments.

    Felicitats pel número 50. Pel 100, que ja vindran, tornaré a felicitar-te.

    I gràcies per compartir, amb aquests poemes -i com tots els relataires-, les teves paraules, les teves idees, les teves reflexions, els teus pensaments i, en suma, els teus sentiments.

    Felicitats de tot cor i gràcies.

    Una abraçada,

    Vicenç

  • Què bé[Ofensiu]
    Màndalf | 11-11-2005 | Valoració: 10

    poder estar sol en un bar amb una copeta al davant i a punt d'escriure. I més en dies com avui que plou i veus la gent a fora com mig enboirada, i tu adins tot calentet,... mmmm
    M'ha agradat.

  • Perdó,[Ofensiu]
    brumari | 11-11-2005 | Valoració: 10

    m'he descuidat de puntuar-te amb la màxima nota.

  • Segueix cercant![Ofensiu]
    brumari | 11-11-2005

    El silenci, "que amb eloqüent absència de paraules buides, m'escolta els pensaments".
    Si tinc la insolència de citar-me a mi mateix és per il·lustrar que em sento molt a prop teu.

    Només qui té el privilegi de viure la vida sense avergonyir-se de la seva sensibilitat és capaç de seure una estona en un petit bar, amb un full amatent damunt la taula, observar el seu entorn, interioritzar-lo i anar-se'n cap a casa amb un poema com aquest.

    Molts petons

  • Em sap greu que el Sr.Norbeu et poses un 1. Està rebotat amb mi. [Ofensiu]
    Gemma34 | 11-11-2005 | Valoració: 10

    Un petó

  • cercar[Ofensiu]
    Llibre | 11-11-2005 | Valoració: 10

    Potser sí que té un tarannà carregat de sensibilitat. De fet, potser per això m'agrada.

  • Mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 09-11-2005

    m'oblidava fer-vos una reverència, i poder dri-vos que avui, em sento més tranquil i que puc fruir del vostre talent, gràcies un cop més.

    OhCapità.

  • Mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 09-11-2005

    jo que cerco respostes i no les trobo, car el desig de trobar-les m'empeny en la solitud de moments d'observació com els vostres, ...

    Perdut entre les boires del meu pensament, inhalo la vostra poesia, la vostra essència, i empapo el meu ésser en trossets de vida, una vida que no és meva però que percebo gràcies a la vostra sencillesa, mmm, ... i somnio, tossets de llocs, i fràgàncies que emanen del vostre ésser, mmm, gràcies brideshead per celebrar amb nosaltres aquesta cinquantena.

    Un bes, per vós,

    OhCapità.

  • Um....[Ofensiu]
    Queca | 08-11-2005

    Dolç, tendre, humil, senzill... Màgic!! L'enhorabona brideshead, m'ha agradat molt!!
    Trobo que tens una senzillesa esborronadora a l'hora d'escriure, i això és quelcom molt important, ja que sovint ens oblidem que la poesia ha de transmetre sentiments, i a voltes no cal comptar sílabes, tan sols escriure, o si ho fas, com a mínim que no es vegi massa rebuscat. No sé si m'explico bé.
    En fi, tornat allò del principi.... L'enhorabona!!

    Mil besades i una infinitud de somriures per a tu!!

  • m'agrada[Ofensiu]
    jaumesb | 08-11-2005 | Valoració: 10

    m'agrada molt que puguis respirar el món que t'envolta i fer-lo teu, que sàpigues escoltar i escoltar-te
    gràcies per les teves paraules i endavant

  • sort...[Ofensiu]
    Capdelin | 07-11-2005

    que els respostes venen soles amb el temps... o queden penjades en interrogants fent la vida més misteriosa i seductora... perquè si ja tot fos escrit, sense dubtes, tot tant clar i dogmàtic... què seria de la nostra imaginació, de la nostra improvització i dels nostres poemes...?
    felicitats, mestra meva!
    Una abraçada.

  • Llibre | 06-11-2005 | Valoració: 10

    És encisador. Una de les millors descripcions que he llegit d'un moment màgic: l'instant del poeta davant la creació. La recerca de paraules, de respostes... l'observació atenta i constant del món, de l'entorn... la constatació d'una munió de vides i l'anhel de comprendre-les.

    El poema s'inicia amb el que jo, particularment, considero un tret distintiu de la teva obra poètica: la recerca de l'instant en què el poeta (la poetessa) troba la pau per immergir-se en una simbiosi entre la seva persona i la realitat, tot duent-la vers cims increïbles.

    En aquest sentit, el primer que trobem és la poetessa en el seu intent d'assolir la plenitud del silenci. No el silenci esquerp de la manca de paraules, sinó aquell paratge sonor íntim farcit de pau. I per arribar a aquest estadi no precisa de paisatges bucòlics, ni de racons romàntics... perquè el que busca és dins seu. Només ha d'explorar-se per fer-lo sortir. Només ha de revisitar els seus espais, o un dels seus espais de compenetració amb ella mateixa: un bar, petit i antic / una copa al davant. Res més que això, perquè la força és dins de la poetessa.

    I aleshores trobem l'element que ens servirà de fil per lligar allò que veu, allò que sent, amb allò que després ens voldrà mostrar: un full en blanc / oferint-se'm generós.

    Se'ns descriu el brogit de l'entorn, les vides que passen, que caminen, les il·lusions que avancen... hi ha altres móns, i són en aquest. Però el temps passa i aquest instant arriba a la seva fi. Potser no s'han trobat totes les respostes, potser, de ben segur, en queden moltes per resoldre... però la saviesa i la pau d'aquell moment ja forma part de l'essència de la poetessa.

    I el que és millor: té un nou company, un nou amic. Aquest poema escrit.

    Impactant. I amb un final rodó i ben trobat.

    Un petonàs, brideshead!

    LLIBRE

  • el significat de cada nou poema...[Ofensiu]
    ROSASP | 04-11-2005

    Aquesta contemplació senzilla i alhora profunda que es perd en qualsevol imatge, en un rostre, en un indret perdut.
    Una mirada que ens arriba i es reflecteix en els miralls del nostre cor.
    Aquesta necessitat de sentir i entendre és una font contínua d'inspiració, potser fins i tot el motiu principal del neixement d'un poema.
    Intentem copsar les emocions i les sensacions que ens transmeten, renéixer en cada nou vers.
    Preguntes i respostes que molts cops sorgeixen soles, a partir d'aquesta contemplació cap a fora i cap a dins.
    I el full en blanc es va omplint de l'esguard de tot plegat, instant capturats al vol que s'arrengleren en forma de poema.

    Jo escric a tot arreu, als llocs més estranys. Sempre duc al bolso la meva petita llibreta, potser en el fons també cerco respostes, que molts cops estan amagades en un moment fugaç o en les coses més insignificants.

    Un petó molt gran i no aturis mai aquesta recerca!

    Molts petons!

  • ohhhh[Ofensiu]
    Equinozio | 04-11-2005

    no se que dir... m'he quedat de pedra a poc a poc vas descobrint petits troços que s'ajunten amb el final

    amb molts dubtes per resoldre...
    i la companyia d'aquest poema escrit.


    com ha dit en foster una atmosfera idíl·lica, són d'aquells dies que estan en silenci, un silenci agradable.

    un petonas

    Equinozio

  • atmosfera idíl.lica[Ofensiu]
    foster | 04-11-2005

    tot i el to melangiós, "desvalgut" dels versos.
    M'agrada però no m'apassiona, perquè la imatge romàntica de la dona escrivint dins d'un bar i envoltada del "món"... no sé, se'm fa massa usual. No dic que no sigui certa per a tu, no digui que cada u no pugui viure-la com a experiència irrrepetible, però els que ho llegim des de fora i una mica objectivament...
    Repeteixo: l'atmosfera està aconseguida, la personificació de beguda i full, llapis, la despersonalització de la resta dels humans, dels "mons" que envolten aquest jo dubitatiu i alhora subtilment entusiasta, són contrastos interessants.
    Força correcta la rima, no sé si no excessivament sonora per al meu gust (això és segons cada u), el ritme amb una cadència amable per una situació i un tema "amables", idíl.lic, acompanya bé la idea que vas esgranant.

    M'agrada especialment la darrera estrofa, hi veig tot el sentiment concentrat, el jo en plena realització, la conseqüència mateixa ddel poema escrit. Un altre joc interessant.

    Bé, m'he allargat en excés, ho sento.

    foster

  • és...[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 04-11-2005

    molt bonic...em recorda molt a moltes tardes, de moltes preguntes a tants i tants nterrogants...
    Felicitats per la cinquantena!!!!!
    salut i paraula!!

Valoració mitja: 9.48

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: