Móns de seda

Un relat de: brideshead

T'has aïllat en un món de seda,
t'has embolcallat de cotó fluix,
no hi ha rastre de les teves passes,
un nou vent les ha esborrades.

En ben poc temps has oblidat l'altre món,
el que et va guarir molts anys,
aquell que tant et va escoltar,
el que tantes llàgrimes et va eixugar.

Ara, aquell món ja no et cal,
la teva felicitat no te'l reclama,
ja no necessites ningú,
els vells amics són aigua passada.

No has d'oblidar, però,
que la vida és un paisatge mutant,
avui ets dalt la sínia i admires els estels,
demà baixes i sents el fred.

Potser quan tu necessitis cridar,
només sentiràs l'eco d'un penya-segat
que, trist, solitari i feréstec,
no et sabrà contestar.

Potser jo tampoc no et podré fer costat,
potser també hauré marxat,
perseguint un altre món de seda,
en el que tu ja no hi cabràs.

Comentaris

  • Quin gran poema![Ofensiu]
    Arbequina | 12-11-2006 | Valoració: 10

    I com n'és, d'amarg.
    M'ha encantat. Primer, perquè és boníssim, està fet amb molta sensibilitat, escollint amb cura els detalls, no essent ambigu en cap moment, desprenent, inclús, bellesa; segon, per la temàtica, tan ben tractada i tan difícil de tractar.
    L'amistat és un tema universal, d'aquells en què els lectors no poden sinó veure-s'hi reflectits i, llegint un poema que el tracti, com el teu, sentir-lo molt a dins. Qui no ha vist una sòlida amistat afeblida per... els motius que siguin? Però clar, pocs saben fer un poema com aquest; així doncs, és difícil no llegir aquest poema sense sentir-te'l una mica teu (perdona la apropiació). I això és així no només perquè l'amistat és universal, sinó perquè el teu poema no cau (tampoc crec que sigui una virtut) en les experiències personals, en les que indubtablement es basa, sinó que generalitza, fent-lo proper, molt proper.
    I per aquest motiu, unit al fet que està francament molt ben treballat, aquest poema m'ha colpit i entristit rememorant cada una de les vegades que han traït la meva fidelitat, recordant moments amargs... i d'altres no tant, perquè, en el fons, què és l'amistat, si tan fàcil és d'oblidar?
    Ara, quan em volia centrar més en el comentari del poema en sí que el tema, me l'he tornat a llegir i m'he adonat que te un regust rancorós que, si bé no comparteixo, he trobat encertat. M'he fixat que les tres darreres estrofes són d'advertència: sóc, o he sigut amic, però no esperis res de mi a partir d'ara... o sí (ho deixes en una ambigüitat que es reflexa en el potser). I dic que no el comparteixo perquè sóc bastant incapaç de no perdonar els amics i gens propens a enfadar-me (diguem-ne que sóc una mica patxorra i m'ho prenc amb filosofia gairebé tot) , però expresses aquell sentiment que suposo que tots hem experimentat en tals casos: d'acord, "sóc just", et pago amb la mateixa moneda.
    I del poema (és que m'he embalat amb la temàtica perquè m'ha agradat... per tot el que t'he dit), del poema, deia, m'ha encisat aquesta metàfora (t'has aïllat en un món de seda), però generalment és força descriptiu, el que el fa de fàcil comprensió. Ara bé, dins del descriptiu, exposes amb idees clares, amb detalls excel·lentment triats, tot un món interior: com a la segona estrofa, en què els versos dos, tres i quatre expressen molt bé el que va ser una amistat; com la quarta estrofa, on amb només quatre versos exposes la cadència de la vida (cosa gens fàcil), o com la cinquena estrofa (la meva preferida, que he trobat genial i insuperable), on fas la bella advertència.
    A la part negativa... A veure, com no m'agrada massa posar les parts negatives, sempre em costa introduir-les . Et diria que és subjectiva, però, a més de dir una gran veritat, estaria dient una gran estupidesa, doncs lo de damunt, lo bo, també és subjectiu, clar. El cas és que això que et vaig a dir ja t'ho havia dit, crec, i, sincerament, és només una opinió molt personal sobre la que es podria debatre, com: en un poema no rimat està bé la rima casual? A mi no m'agrada, però tampoc és que sigui massa important, la veritat. Això si, si és casual i es vasa en terminació verbal, m'agrada encara menys. Res, una "pijada". Lo important és la musicalitat, i en això... un deu.

    En fi, ja m'he allargat massa amb el comentari, però també m'agrada explorar analíticament un poema i comentar-li a l'autor. De tant en tant, és una activitat interessant i enriquidora. I qui millor que tu per a fer-li, que tant (això crec) aprecies la crítica? Espero no haver-me fet massa pesat.

    Una abraçada ben afectuosa.

    Arbequina.

  • És molt bo[Ofensiu]
    Lèvingir | 14-09-2006 | Valoració: 10

    amagar-se a vegades no deixa la possibilitat de tornar-te a amagar, però sabent que això no et privi de sentir-se segur amb i per algú.

    Lèvingir

  • no és bo[Ofensiu]
    jaumesb | 16-06-2006 | Valoració: 10

    trencar xarxes
    vaig a treballar

  • hi ha també móns reals[Ofensiu]
    jaumesb | 15-05-2006 | Valoració: 10

    m'agrada que hi entris
    gràcies per la teva paciència

    sembla que sols un noguer viu

  • perfecte..[Ofensiu]
    sergi monserrat | 02-04-2006 | Valoració: 10

    Llegint aquest poema m'ha donat la sensació de rebre un cop de puny al ventre, son situacions que es repeteixen, dures, tristes, però reals i ben reals.
    "Potser quan tu necessitis cridar, només sentiràs l'eco d'un penya-segat" aix...

  • De vegades[Ofensiu]
    Filalici | 26-03-2006

    cal la distància, per seguir creixent, moltes vegades només és una fugida. En qualsevol cas, els moments de canvi sempre són durs.

    El teu poema està molt ben escrit, i amb un sentiment molt profund. I a més a més, té molt ritme. M'agrada.

    Molts anys que et deixen enrere, sense voler-ho... de vegades la vida és punyetera. Quan passi el temps, amb més perspectiva, potser ho donis per bo, no se sap mai.

    Una abraçada.

  • Azalea | 04-03-2006 | Valoració: 10

    trist però real... moments en què et sents completament feliç, en què ho valores tot i gaudeixes... i instants en què creus que la vida no té cap mena de sentit, en què tot et sembla inútil, fals,... potser perquè el món de seda on viviem s'ha acabat.
    M'ha agradat molt aquest poema, petons!

  • Gràcies[Ofensiu]
    Primera fada | 03-03-2006 | Valoració: 8

    Gràcies pel teu comentari.
    No em puc pendre malament una lliçó que em vulgui fer millorar!
    Gràcies altre cop per la opinió, per la benvinguda i per llegir-me!

    Petons
    rehtse


  • no m'agrada[Ofensiu]
    jaumesb | 01-03-2006 | Valoració: 10

    aillar-me, ni tancar-me en món de seda, sóc molt claustrofòbic,
    camins escric a la terrassa
    www.rosazaragoza.org

  • Una sacsejada ... de seda[Ofensiu]
    Leela | 10-02-2006

    Brides està bé sacsejar d'aquesta manera, amb aquestes paraules tant ben posades, fent recordar a les persones que ens han fet mal, potser, apartant-se del nostre costat. i llençant per la borda coses que apreciem molt.

    Penso però, també, que potser tots necessitem tancar-nos en algun moment entre teles de seda i deixar que el món segueixi girant. Aquests signes d''egoisme' costen d'entendre però com tu saviament dius:
    que la vida és un paisatge mutant

    i potser, com que el paisatge muta, és bo deixar fer el camí que els altres han escollit, mal que ens pesi i ens faci mal.

    M'ha agradat molt com has transmés el teu sentiment, com darrera de cada paraula, embolcallada de seda, encara s'hi entreveu una profunda amistat que, tot i que ho sap, es resisteix a deixar que un canvi es doni.

    Un petó!!!

    Leela

  • Impactant[Ofensiu]
    Andrea_Subirana | 10-02-2006

    Paraules fortes i terribles. Plenes de rancúnia cap algú que t'ha defraudat.

    M'agrada la força d'aquest poema, tot i l'amargura que despren. I el final, no dóna lloc a l'esperança de conciliació.

    Bon poema. Salutacions.

  • de vegades...[Ofensiu]
    Capdelin | 31-01-2006 | Valoració: 10

    els que estan a Montserrat i miren prepotents la vall, s'obliden que hi ha qui està a l'Everest i per a ells són formigues.... ai, amb lo bé que s'està a baix, vora el foc, sentint espetegar les espurnes dels ulls dels bons amics i sentint el cruixir de mans que et donen comprensió i amistat...
    felicitats. mestra!
    una abraçada!

  • Tanta força[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 20-01-2006

    en tant poques paraules.

    A vegades, escrivim per deixar escapar els nostres fantasmes. A vegades, callem per no veurel's. A vegades, utilitzem el paper i la ploma per sortir enfora i cridar la nostra rabia…

    Cadascun pren la seva opció, la teva ha estat escriure i ens has regalat un bell poema carregat de emocions.

    La roda del temps gira i acava portant les coses al seu lloc. Estic segur.

    Una abraçada.

  • Aii l'amistad![Ofensiu]
    Grünewald | 13-01-2006

    Si així és, ell/a s'ho perd. L'amistat és important. No la deixem escapar.

    (No puc conectar-me tant com voldria. Vaig enfeinat, així que no et prenguis els meus pocs comentaris com "si aquest ja hagués guillat!").

    Una salutació i Bon Any Nou (amb retard)

  • moll de tu[Ofensiu]
    jaumesb | 10-01-2006 | Valoració: 10

    que em vas comentar, en realitat és una poesia composta per diferents poemes, la unitat, si n'hi ha, no és pretesa.
    el primer poema el vaig sentir anant a buscar la furgoneta a l'aparcament, més que un poema era una sensació, una realitat, encara hi visc en aquesta realitat que ha estat el motor de tot el que tinc penjat, editat aquí

  • deixa'm[Ofensiu]
    jaumesb | 09-01-2006 | Valoració: 10

    quebre un poc en la teva poesia
    moltes gràcies per les teves paraules

  • M'agrada...[Ofensiu]
    Equinozio | 02-01-2006

    ... la idea que les persones són móns de seda. Que quan un se'n va d'ell potser que quan torni a voler entrar-hi ja no hi sigui, que l'haig perdut. Es genial això de que quan cridis a un penya-segat només sentiras el eco del penya segat...

    mmmm,,

    Equinozio

  • Impressionant...[Ofensiu]
    Llibre | 31-12-2005 | Valoració: 10

    ...tant de sentiment, tanta amistat, condensada en aquests bonics versos.

    És cert: sovint els móns de seda ens captiven per la seva suavitat, i oblidem el camí fet per arribar-hi... i oblidem aquelles persones que ens han acompanyat i bressolat al llarg de tot el recorregut. No és fàcil mantenir el passat viu. Penso que no és fàcil, i que reclama una escala de valors i un sistema de prioritats molt clar. Però estic convençuda que la seva dificultat no implica impossibilitat.

    Un petó, brideshead. Un enorme petó.

    Sílvia

    PS.1.- Saps que no disposo de temps. He fet una breu incursió a Relats perquè sabia que tenies un de nou. I no he pogut evitar fer un breu comentari. M'ha agradat molt, aquest poema. Parla molt... de moltes coses.
    Ps.2.- Et desitjo de tot cor un immillorable 2006, i espero que acceptis compartir amb mi alguns dels teus instants.

  • rbbarau | 31-12-2005

    M'ha agradat molt...
    Un petó

  • Impactant[Ofensiu]
    _ | 31-12-2005 | Valoració: 10

    Fantàstic, m'ha impactat!
    Hi tens molt d'estil, molt bé, m'agrada molt, et seguiré llegint, endavant!
    Bon 2006 i una abraçada molt forta!

  • Canvis[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 31-12-2005 | Valoració: 10

    És un poema amb un objectiu molt clar. No es tracta de parlar de molts temes ni de centrar-te en un dels grans temes que admeten tants punts de vista com persones i moments a la vida hi hagi.

    Es tracta de dir una cosa molt més concreta. La vida és canviant. És inestable en ella mateixa i tota evolució té alts i baixos. La crítica que figura de rerefons és dir: en un moment en el qual has arribat a un "alt" t'has oblidat del moment en el qual et trobaves al "baix" i de tota la gent que tenies al costat. Més d'una vegada ho he pensat jo també respecte d'algunes persones.

    És la roda de la vida, tal com diu el Bruixot, i has de saber ser obert en tot moment a aquests possibles canvis perquè només pots estar segur del que has estat i (potser!) del que ets, però mai del que seràs demà (uiiiii que filosòfic! Entrarem bé al 2006!)

    Ens veiem i molts gràcies pels teus comentaris!

    Una abraçada!!!

    Vicenç

  • la vida...[Ofensiu]
    Capdelin | 31-12-2005 | Valoració: 10

    és un paisatge mutant... doncs que aquest any nou 2006, muti a superbé, t'ompli i t'abraci de llum i felicitat.
    ptons i una abraçada!

  • La roda de la vida[Ofensiu]
    Bruixot | 31-12-2005

    gira sense parar. Per molt que un en vulgui fugir, sempre es retorna d'alguna manera o altre al punt d'on s'ha partit...

    M'agrada l'imatge que expliques:
    avui ets dalt la sínia i admires els estels,
    demà baixes i sents el fred.


    Tot i la fredor del teu poema, el dolor d'una persona dolguda, oi?, traspua una certa esperança, un cert sentit.... doncs, perquè es parla a algú així sinó és que un espera que l'escolti?

    Bé, espero que segueixis escrivint, i que el proper any et sigui molt i molt profitós.

    Una Abraçada,

    Bruixot

  • Amb esperança[Ofensiu]
    brumari | 30-12-2005

    El teu poema és molt trist, però la poetessa no ha perdut l'esperança, perquè potser trobarà "un altre món de seda". Tant de bo!

    Un feliç any, Brideshead, i molts petons!

  • Ja sé...[Ofensiu]
    AVERROIS | 30-12-2005

    ...que dol, però quan fas costat a un amic no has d'esperar res a canvi. Avui per tú demà per mi. Ja sé que a vegades s'obren espectatives de quelcom mès, però com bé dius, tot canvia. Una abraçada i no hi donis mès importancia, se'n adonarà del que has fet.

  • Coll-ins...[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 30-12-2005 | Valoració: 10

    Uff.. no se perquè veig en aquests versos tristesa, molt maco l'escrit per això, però em deixa un gust salat, com el de les llàgrimes, quan estan fartes de brotar.

    Espero que tot et vagi bé, i que tan sols sigui un simbol de l'escritura.

    Besades

  • una ferida oberta...[Ofensiu]
    ROSASP | 30-12-2005

    Quan es trenca una amistat s'esquinça una part de nosaltres; sap molt greu haver de deixar tots els records en el bagul de les golfes.

    Un poema amb un dolor molt punyent, amb la impotència de no poder fer res per recuperar aquella relació tan especial. Jo també penso que la vida dóna moltes voltes i molts cops tornem a travessar les portes que ja s'havien tancat amb fermesa i decisió, però això només es veu amb els pas del temps i no sempre es vol reconèixer.

    Els camins es van separant i molts cops no s'hi pot fer res, encara que sempre costa que es tanquin les ferides d'un amarg adéu.

    Aprofito per desitjar-te un Bon Any i fer-te arribar una forta abraçada!
    Molts petons i fins aviat!

  • Caram brides[Ofensiu]
    Ze Pequeño | 30-12-2005

    Quin mal fan aquestes paraules. Tot i que tenen to de despedida, em sembla veure entre línies un bri d'amargura i dolor profund.

    Fa molt mal quan es perd una persona estimada, quan la confiança apareix trencada. Descrius una amistat sincera i profunda,

    "En ben poc temps has oblidat l'altre món,
    el que et va guarir molts anys,
    aquell que tant et va escoltar,
    el que tantes llàgrimes et va eixugar."

    una relació de recolzament i sinceritat mútua que ja no existeix.

    De totes maneres, m'agafo a la darrera estrofa; el "potser..." dóna peu a pensar que és possible que li l'amic/-ga perdut/-da torna, potser l'amistat es torni areprendre. De totes maneres, de segur que mai serà el mateix.

    Em sembla un poema trist i dolgut. Potser és que la persona en qüestió no era amiga de debó. Els amics de debó no s'obliden ni es deixen de banda.

    Una abraçadota guapa, i nou any meravellós per tu i els teus.

    Salz.

Valoració mitja: 9.88

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: