Enyoro aquells instants

Un relat de: brideshead

Enyoro aquells temps
de recerca il·lusionada,
de curiositat ingènua,
de descoberta constant.

No em preguntava el perquè,
només els sentia,
eren meus, m'omplien...
no em calia més.

Aquells instants en què no sabia
que l'impuls cap al cel
era la drecera cap a l'infern,
l'inici del camí al no-res.

Aquells moments ja no em commouen,
només em pesen com una llosa,
avui que els he perdut...
és ara que me'ls estimo més.

Comentaris

  • bufff[Ofensiu]
    ATZAVARA | 27-06-2007

    mentre anava llegint pensava: si...entenc el que se sent.
    malauradament, sovint ens adonem del que tenim quan ho perdem.
    m'agradat!!
    una airejada d'atzavara!!

  • gypsy | 01-06-2007

    hi han instants inesborrables que formen part de la història, de la nostra minsa història, i les il·lusions es fan magres amb el pas del temps.
    Ser el nen que vam ser una vegada, un dolç somni impossible.

    Un bell poema!

  • Sense paraules...[Ofensiu]
    PAULA_93 | 01-06-2007 | Valoració: 10

    m'has deixat sense paraules.

    Simplement genial.

    P@UL@_93

  • sempre...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 01-06-2007 | Valoració: 10

    després de tot sóm humans.
    M'agrada, fereix fort... ;)
    un petonet!

  • Molt maco[Ofensiu]
    Bianca | 01-06-2007 | Valoració: 10

    El teu poema és magnific. T'ha quedat fantastic de veritat.
    Els moments enyorats que només resten en el record.Cendres que ens persegueixen al llarg de la vida.
    A vegades per tocar el cel és necessari baixar a l'infern t'ho dic per propia experiencia i el teu poema ho expressa d'una manera bella i senzilla.
    Una abraçada.

  • No calen més paraules.[Ofensiu]
    Arbequina | 13-12-2006 | Valoració: 10

    Bé, rectifico: no t'han calgut a tu.
    El poema és "perfecte" tal i com et va quedar; m'ha encantat.
    El cert és que tractes una temàtica molt difícil, però te'n surts. També és molt propera (crec que tots desenvolupem sentiments d'aquesta mena, tan complexos) i això fa que m'agradi més.
    La paraula inicial, enyoro, i l'estrofa final fan de meravellosos parèntesi i resum del poema que encerclen. Crec que la gràcia del poema és aquesta: destacar la melancolia (l'enyoro) que et produeix recordar uns moments que, de viure'ls ara, no et commourien. I lo estrany que és tot plegat.
    En fi, resumint: amb aquest bell poema, senzill i complex, que es llegeix fàcilment però que s'ha de rellegir, te n'has sortit (o te'n vas sortir) victoriosa, crec que és un poema excel·lent i exitós (explica bé el que ha d'explicar). No calien més paraules, ni crec que calgués dir res més.

    Sempre és un plaer llegir-te. Per tant, gràcies pel comentari que em vas fer, que m'ha dut novament a un dels teus poemes. La veritat és que darrerament no estic massa per relats, però és un lloc que m'aporta moltes sorpreses agradables. M'hi aniré passant, ens anirem veient.
    Respecte el comentari que em vas fer, en què criticaves el que deia sobre la felicitat... fas bé de criticar-m'ho. El cert és que jo tampoc crec possible l'autoengany. A cops poso coses que no em crec ni jo; és sols que he vist tantes, d'animalades, de gent que autènticament decideix viure en la més absoluta ignorància voluntàriament... però sí, sempre deu quedar un cuquet petitó que diu: a mi no m'enganyes.

    En fi.

    Una ben afectuosa abraçada i fins la propera.

    Arbequina.

  • :D ole[Ofensiu]
    victoria galofré fernández | 18-10-2006 | Valoració: 10

    genial!

  • instants vius[Ofensiu]
    Lèvingir | 10-10-2006

    encara que siguin recordant

    Lèvingir

  • gràcies[Ofensiu]
    jaumesb | 27-07-2006 | Valoració: 10

    per llegir-me
    i per ser amiga de malroux o com s'escrigui

  • Estava repassant...[Ofensiu]
    Gorwilya | 13-07-2006 | Valoració: 10

    la llista de relataires que m'han comentat i no els hi he tornat el comentari, i allà estaves tu. Segur que fa temps ja, però gràcies!
    És que feia temps que no voltava per relats, no tenia temps, però ja he tornat... ;P

    Molt bonica la poesia! Curta, però intensa! M'ha agradat molt com ho transmets tot i les paraules que has fer servir, fantàstic! :-)

    Petons i una abraçada!!

    Gorwilya

  • vindràs al meu cel?[Ofensiu]
    jaumesb | 09-06-2006 | Valoració: 10

    me'n potaràs de nous?
    com tens el llapis?
    hiha llum encara a barna?

    bon cap de setmana

  • res es perd[Ofensiu]
    jaumesb | 23-03-2006 | Valoració: 10

    si no caus no es pots aixecar
    hi ha un camí cap al cel
    el poema escrit el dia del teu aniversari em va venir sol
    moltes felicitats
    a mi no em toca aniversari fins l'any que ve

  • Molt bé [Ofensiu]
    Màndalf | 15-03-2006 | Valoració: 10

    El deixo que els enyoris però només una estoneta, eh! Després cal viure el que estàs fent mirant cap endavant, tu tranquil·la que sempre hi ha alguna cosa que s'albira....

    ...mira, parlat d'albirar... sembla que han vist aquells cuquets que tu saps pels Pirineus un darrera l'altre en filera en direcció cap aquí. Van a poc a poc perquè, excepte el primer, tota la resta estan entaforats al culet del del davant... així que tu mateixa... què faries tu? Anar a poc a poc i a certa distància...

    Un petó

  • em cal repós[Ofensiu]
    jaumesb | 14-03-2006 | Valoració: 10

    fer punta al llapis i omplir de gasoil el tractor
    tot arribarà
    enyoro els cels que han de venir

  • Temps per a tot[Ofensiu]
    Leela | 10-02-2006

    per no preguntar-se per què
    i avançar amb tota l'empenta
    que donaven els sentiments
    i l'esperit de recerca.

    Arriba un moment , després
    d'adonar-se que no és una llosa
    haver viscut en el no-res
    i dibuixar-ho com un bonic record.

    I no és pitjor el fet que ara
    les coses hagin canviat,
    hi ha un secret a crits,
    que sé que tu ja saps,
    on instant és diferent .

    només dedicat a pensar
    si en aquest instant mateix
    és el què et ve de gust de fer,
    i gaudeix del present
    ... recordant aquells instants


    Un petó!

  • Pensa...[Ofensiu]
    N | 24-01-2006 | Valoració: 10

    pensa en ells...gaudeix d'ells en la teva ment. I fes-ne de nous per recordar-los més endavant!
    petons!

  • et desitge[Ofensiu]
    jaumesb | 24-01-2006 | Valoració: 10

    de tot cor molt bons moments
    potser sols cal esperar perquè arribin sols, cal també trobar cel en les esperes

    l'anatomia femenina és vida, és eternitat, és cel

  • Barret[Ofensiu]
    roda03 | 31-12-2005 | Valoració: 10

    Hola brideshead,
    Em ratifico amb tot el meu comentari, els teus escrits et desxifren la teva sensibilitat envers el temps, els anys i sobretot aquella recerca que tots tan busquem, més aviat diria aquella quietud perduda.
    Et felicito de tot cor i des d'avui et poso en el llibre dels meus autors preferits.
    Gràcies i brindo perquè el 2006 em doni l'oportunitat d'anar compartint amb tu la meva passió per la poesia.

    Un brindis pels mestres de la poesia,
    Roda03

  • bon any![Ofensiu]
    Ainoa | 30-12-2005

    avui que els he perdut, encara els enyoro més i que era la drecera cap a l'infern, són les dues frases que més m'han impactat, i la veritat és que totes dues tanquen tanta realitat que fa pena dir-ho, molta llàstima. Sí, els records realment són bonics però també una tortura i un pesar al cor per allò que no ha de tornar.

    Bé, només llegia i rellegia als relataires que més m'han agradat al llarg del 2005 i mira, rellegint, he tornat a encertar amb tu i els teus poemes.

    Que tinguis bona entrada d'any!!

    un petoneeet

    Ainoa

  • Feliç mig segle i un![Ofensiu]

    I els que vinguin!

    Estic força atabalat, aquests dies, però com a mínim tornar-te la salutació i aprofitar l'avinentesa per comentar-te quatre coses d'aquest poema ho havia de fer!

    Poema reflexiu, quant a continguts, en el que rememores uns moments que -segons es pot interpretar- eren assossegats i tranquils. En referir-t'hi, pauses (amb punts suspensius, per exemple) la lectura, com si volguessis compartir amb el lector la delectança que et causa recordar aquells temps.

    Eren moments de descoberta de la vida, i així ho dónes a entendre de manera molt plàstica sobretot en la primera estrofa.

    La tercera estrofa és potser la més místico-profunda de totes.

    Pel que fa a la redacció, és sòbria i correcta. D'altra banda, has prescindit de la sofisticació, i això fa que la lectura sigui més planera i/o que amb una sola lectura en tinguis suficient per a capir el sentit del conjunt.

    En referència, finalment, al ritme, és compassat i fa més dòcil la lectura.

    I res, noia, que segueixes escrivint de meravella! A veure si puc comentar-te alguna cosa més, aviat.

    Una abraçada!!!

    Vicenç

  • Cada sensació té un moment...[Ofensiu]
    angie | 27-12-2005

    i noves sensacions ens fan pensar en un passat que no ha estat ben aprofitat de vegades.

    Aquests versos :

    "Aquells instants en què no sabia
    que l'impuls cap al cel
    era la drecera cap a l'infern,
    l'inici del camí al no-res"..

    són plens de matissos que fan mirar endins de cadascú, brides... m'agrada com ho has expressat i el que m'has fet pensar a mi... (per això he deixat missatge al fòrum a la teva reflexió d'avui)

    brides, un poema obert a interpretacions, gràcies

    angie

  • Interessant[Ofensiu]
    BARBABLAVA | 26-12-2005

    aquest poema.
    Instants que ja mai més es reviuran perquè les sensacions primordials ja es van tenir en el moment i per mil vegades que es repeteixin ja mai sentirem el mateix... Ara només s'han convertit en monòtones repeticions.
    I només ens queda el record evanescent de la punta de l'iceberg de cada sensació.
    Però sempre venen noves sensacions novedoses, que tu no ho saps però estan per encetar, esperant-te...

  • com recordem...[Ofensiu]
    Capdelin | 23-12-2005

    i estimem allò que ha quedat enrere en el temps, que tant ens pesava i que ara tant enyorem... com tu tant bé has exposat en el teu poema... i aquest avui que ara potser l'etiquetem de monotonia potser demà també l'enyorarem...
    bon nadal, ptons i una abraçada!

  • L'anyorament[Ofensiu]
    Andrea_Subirana | 23-12-2005 | Valoració: 10

    d'uns temps i d'unes vivencies que pot ser ara fan mal però que aleshores t'oomplien d'ilusió el cor. Com et diuen, crec que hi ha matissos al darrera de les paraules que no has acabat de deixar clars. Potser a vegades volem espressar sentiments però no deixar-los oberts als ulls de qui ens mira, no?

    M'ha semblat un poema trist però escrit amb molta sensibilitat i nostàlgia.

    salutacions.

  • per mi...[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 22-12-2005

    l'enyor és el pitjor sentiment que hi ha al món.

  • per mi[Ofensiu]
    Becari | 22-12-2005 | Valoració: 10

    es una de les coses mes maques que he llegit de tu:

    "que l'impuls cap al cel
    era la drecera cap a l'infern,"

    i tot i així sentim enyorança en determinats moments....

    fantàstic com sempre

  • enyor retrospectiu[Ofensiu]
    foster | 21-12-2005

    d'un ahir des d'un jo reflexiu que enveja aquells moments ingenus i il.lusionats, uns sentiments, aquella manera directa de fer i de funcionar que s'ha anat matisant amb la maduresa...amb el simple i pur pas del temps...

    diria que es tracta duna certa melanconia per la joventut i el que aquesta època de la vida representa quant a desig de llibertat, defuig de resposabilitats, inquietuds mils...

    les quartetes evolucionen paral.lelament al sentit del poema, del temps que descriu i dins el qual s'incriu, i el to fresc i lluminós del principi es va també matisant i carregant de contingut melangiós fins arribar a un final paradoxal o no, potser l'acceptació també final que van ser moments molt feliços i que se'ls ha de recordar en l'entorn que els correspon.

    ara, aquella manera d'encarar els dies ja no seria ara ni vàli.lida ni lògica, l'experiència és necessària i alhora indefugible.

    fost

  • jaumesb | 21-12-2005 | Valoració: 10

    de l'Empordà, no he estat mai a València però he llegit Aussias March

  • instants de llum[Ofensiu]
    kispar fidu | 20-12-2005

    ( no sé si et refereixes concretament al pas de la infància a l'adolescència o "vida aldulta", o si parles d'un moment conret de la teva vida (algun punt d'inflexió, etc...)). Un dels dos, o cap dels dos? (jejeje)

    Però de totes maneres, a vegades ho veiem tot més fàcil i no ens cal pensar constantment en tot el què hem de fer ni preocupar-nos de buscar la felicitat, ja que la tenim al davant sense necessitat de cercar-la. En canvi, en moments més "grisos", quan tot sembla que s'ensorra i quan les esperances es queden al límit del buit, desesperats busquem una llum que ens il·lumini el camí i ens dongui un xic d'alegria, i el cansament arriba sense haver trobat res...

    En aquests moments de desconcert enyorem els instants en que sols ens cal pensar en tancar i obrir els ulls.

    Apa wapa, que vagi bé! ens veiem (per aquí)!
    Gemm@

  • esper que vinguin temps millors[Ofensiu]
    jaumesb | 20-12-2005 | Valoració: 10

    cels millors, no defalleixis.
    la tovallola amb el poema és un regal de nadal de fa uns quants anys, encara és a casa, és blanca amb puntentes i hi ha les nostres inicials resta oblidada a l'armari, però el poema segueix als nostres cors
    molt bon nadal, moltes gràcies per llegir-me i comentar-me

  • fa pocs dies...[Ofensiu]
    Equinozio | 19-12-2005

    pensava en aquells dies que mirava el paisatge mentre pensava en móns millors... o perfectes per mi... i ara ja no ho faig. Tant sols miro i intento no ser molt imaginatiu sino em perdo en fantasies que mai existieran... és ara quan em pregunto si ja sóc gran? i no vull saber la resposta, em fa por saber-la pq segur k és que si... començo a perdre i enyorar aquells intstans... que tan feliç em feien...

    un petonass

    Equinozio

  • Qualsevol temps passat[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 18-12-2005

    no va ser millor, però el recordem amb anyorança, tot i que, la memoria viu de recordar records, que no pas realitats, i ens traiciona el passat fent que el sentim millor del que era.

    Un bell poema, per llegir amb calma i un punt de tristor (pot-ser perquè estic escoltant Kitaro de fons).

    Una abraçada.

  • Llibre | 18-12-2005 | Valoració: 10

    M'he connectat un moment per rebre correu i tafanejar RC (els bons costums mai no es perden!), i m'he trobat un nou poema teu.

    Has tardat més d'un mes a oferir-nos les teves creacions!!!

    Bé... ara no disposo de més estona per comentar-te'l. L'he imprés i ja tornaré en una altra ocasió. De moment, només dir-te que m'ha agradat, i que hi vull entrar amb calma. Sense cap pressa. Perquè hi ha matisos que se m'escapen, i que possiblement continuaran escapats. Però vull intentar trobar el màxim de sentiments que has amagat darrere les paraules d'aquest relat.

    Un petó,

    LLIBRE

  • tots enyorem...[Ofensiu]
    ROSASP | 17-12-2005

    fraccions de vivències que ja no tornaran. Potser el temps les va vestint d'una melangia tendra i alhora punyent i no sempre podem percebre aquells instant de la mateixa manera. Hi ha moments en que se'ns aguditza aquesta percepció gairebé palpable d'allò que ja no podem tocar i la impotència i l'enyor inunden el cor d'una estranya tristesa.

    Amb els sentiments i les sensacions emmagatzemades tot és tan eteri, misteriós i indescriptible.
    Un poema molt sensible, que vessa borbolls de nostàlgia...

    Molts petons!

  • Enyor[Ofensiu]
    filladelvent | 17-12-2005

    A vegades costa parlar de segons què; és el que hi veig en el teu poema. Una necessitat de "parlar" del que sents, però a la vegada un afany d'intimitat, potser; de no ser capaç de donar a conèixer segons què. Sí, hi ha alguna cosa que se m'escapa d'aquest poema... i he arribat a aquesta conclusió: moltes són le svegades que sense adonar-nos-en amaguem coses al lector, potser per por, potser perquè preferim guardar-nos-les per nosaltres... sembla que dites en veu alta perden part del seu encatn. Però tot això només deuen ser falses hipòtsesis... perdò per l'atreviment...


    Retornant al poema, veig que comences bé, donant una idea molt clara de què és el que enyores; no sé si la juventut o simplement aquell esperit que et fa viure.

    Enyoro aquells temps
    de recerca il·lusionada,
    de curiositat ingènua,
    de descoberta constant.

    Aquí ja ens treus els instants: uns instants que per tu van significar molt, i que per el lector són transparents i muts.

    No em preguntava el perquè,
    només els sentia,
    eren meus, m'omplien...
    no em calia més.

    Aquí ens introdueixes un aspecte negatiu que no deixa de ser el fi d'aquests instants; els moments no eren dolents, però ara amb la perspectiva del temps i vist cap a on han portat (que ja no existeixen), els veus només com un camí cap al trist present.

    Aquells instants en què no sabia
    que l'impuls cap al cel
    era la drecera cap a l'infern,
    l'inici del camí al no-res.

    Aquesta última estrofa és la que més m'ha agradat. Sembla una contradicció que parlis dels moments com quelcom dolent i després diguis que te'ls estimes, però no ho és pas: enyores allò que vas viure, tot i que et portes aquí on ets.

    Aquells moments ja no em commouen,
    només em pesen com una llosa,
    avui que els he perdut...
    és ara que me'ls estimo més.


    Una poesia una mcia trista... melancòlica, nostàlgica. No tots els moments són bons, però de tots en pots treure molt.

    -Filladelvent-

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: