... m'he imaginat que el somriure seria un noi. Jejeje.
M'ha agradat com jugues tota l'estona amb el somriure, sense voler definir mai si és home o dona. Fins al final on tot es desenvolupa de cop i entens tot el que passa.

una abraçada,
Equinozio,

Pd: espero que tot vagi bé, havia'm si un dia parlem una estona.

Només per dir-te que estava tafenejant a relats que hi havia de nou de tematica homosexual quan he vist quest 'presunte' (dic presunte perque pensava que no l'havia llegit) poema.

I estava pensant que tot això que dius només es possible amb força de voluntat. El meu xicot i jo fem tot aixo que dius i sempre hi ha gent que mira riu i comenta però ens dóna igual.

El que realment m'ha forçat a fer un comentari es veure que ja l'ahvia comentat i llegir el meu comentari de fara sis o set mesos( no he vist la data) i veure com he anat canviat jo mateix.

bé una abraçada,

Equinozio

Pd: Continuo pensant el mateix que pensava del poema.Molt Bo.

No se ven bé que dir. M'ha agradat molt. Sobre tot per tot els pensaments que fa en jordi mentre es passeja per la sauna. T'he de dir que ara estic mirant una serie que es diu 'Queer as folk' que tracta molts temas com els que has anat esmentant en tots els teus relats i a més a més els personatges tenen una història molt interessant. Te la recomano.

Coses a part.
Aquest si que m'ha semblat molt més lent i tot i això també m'ha agradat molt. Has anat d'habitació en habitació mentre pensaves en totes les coses i pensaments possibles sobre la tematica gai.

esparé amb candeletes el proxim relat,

Equinozio

M'ha agradat molt i comparteixo moltes coses de les que dius. Aquesta frase m'ha impactat molt:

-Algú que no senti vergonya d'anar amb mi. Algú que m'estimi i vulgui un futur al meu costat. N'estic fart de relacions que no condueixen enlloc!

Tot i que no sé si tu ets gai (i tampoc importa) trobo que aquesta frase dona molta importància a dismitificar el tema de que els gais només volen 'follar' (per ser una mica gruller) i mai volen manternir una relació. Per això trobar-la aquí m'ha fet sentir millor.

Trobo que el relat esta ben escrit i senten molt però els primers d'en pol i en jordi es casen eren com més tranquils. No sé he tingut la sensació al llegir-lo que el rela era trepidant (potser he sigut jo) però tot i així t'ho dic. Perquè crec dels teus relats me'ls he llegit tots i aquest està escrit amb un altre estil.

bé una forta abraçada,
ens veiem en la saunaaa

Equinozio

... els dos ultims relats que has publicat i els he trobat molt naturals i reals. Aquest ultim m'ha fet gràcia sobretot pel fet que abans quan anavem al bar sempre ens trobavem a la mateixa gent. I en part sempre s'acaba fent com fa el que ens explica la vida del genis.

Tot i que crec que el narrador de la història podria haver estat el cambrer. Segons el meu parer, però igualment genial.

una forta abraçada,

Equinozio

m'ha agradat aquesta descripció del bosc. Pensava que seria com el de la llum i els pollancres ( ara no recordo com es diu). Vull dir en el sentit que seria una descripció agoserada i eficaç de les planes d'allà dalt ( si em permets dir 'allà dalt')

però no, rera tota aquesta vardissa( sense buscar cap mal sentit) hi havia dos amants ...

fonent-se al ras...

mmm... es molt suggerent aquest ultima estrofa.

una forta abraçada,

Equinozio

penso que jo visc d'un record que encara no he viscut. Que pateixo per allò que no ha passat i no passarà mai, qui ho sap.
Per sempre els escrits són molt diferents si el que hi dius ho estas visquen.
Ara mateix visc d'una solitud que viure en un parells de messos.

una forta abraçada,

Equinozio

i molt plàstic, amb molta força.

M'agrada. Transmets moltes sensacions i imatges molt belles.

Equinozio

... ja l'havia llegit i tot recordant-lo t'he de dir que me'n vaig i de pas siguit dit, amb l'excusa del destí.

De preguntes, m'encanta. Jo també n'he fet algun de preguntes de poema, si no recordo malamen es titula 'on?' i és d'un dels poemaris.

Bé una forta abraçada company i a seguir amb els projectes literaris,

Equinozio

brilla, si si, brilla per la seva claredat i sencillesa.

Brilla i el fa màgnific.

Equinozio

(despres d'un temps en silenci) per mostrar-nos aquest exquisit poema. Ens parles del temps i d'un viatge que l'acompanya. No podria haver expressat millor el que has expressat tu, i mira que ho he intentat vegades.

Más robat les paraules, i em fa ràbia, però més ràbia em fa que me les hagis robat tant exquisitament.

d'un que t'aprecia molt,

Equinozio

Pd: fa molt temps que esperava llegir quelcom teu.

...

Com ho has fet? em sembla prou interesnat? Photoshop o algun altre programa d'edició d'imatge??

Equinozio

... deixat un regust molt dolç aquest poema. Té unes imatges molt maques. Tendres. El que no acabo d'entendre és la relació del títol i el poema.

una abraçada,

Equinozio

Si més no m'ha semblat estrany, però alhora sugerent. Crec entendre que parles de la pau. Sino és aixì estic molt confòs.

Però tot i això m'agrada la musicalitat que té la primera estrofa.

Equinozio

... m'agrada molt el començament. Realment comences amb molt bon peu i poc a poc perfiles la nit i tot el que et porta i (per desgràcia) s'emporta.

Moltes imatges de la nit, m'agrada.

Equinozio