Caos total

Un relat de: brideshead

*

Desídia...

Plats apilats
roba bruta
llibres escampats
pols arreu

* * * *


Inèrcia…

Sense olors
ni sabors
cap llum
ni reacció.

* * * *


Pànic...

Ulls oberts
llavis freds
cor mort
plor de gel

* * * *


Buidor...

Somrís trencat
esma perdut
dolor somort
silenci absolut

* * * *

Caos Total.

Comentaris

  • FESTA TOTAL![Ofensiu]
    Unaquimera | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    PARTICIPA! VAAA


    Bon diumenge tinguis i feliç aniversari passis!
    Una abraçada digna de la celebració,
    Unaquimera

  • CAOS?[Ofensiu]
    escriureambelcor | 14-04-2008

    Segons algunes escoles filosòfiques (pitagórics, i en general els presocràtocs) creuen que el caos es pot convertir en un cosmos (ordre.) Com? segons ells amb una estructura matemàtica. pero cadascú pot buscar la seva estructura per a regir-lo.
    Peró jo crec, que seria el mon si en algun lloc o altre no hi haguès caos?
    Relament un relat curios i increible. Felicitats.

  • no sé com estàs[Ofensiu]
    jaumesb | 12-02-2008

    espero que segueixis bé

  • escenciadetaronja_ | 21-12-2007

    M'agrada, està molt ben escrit i descrit.
    Però molt trist, no? Les dues últimes estrofes, les millors.

    Gràcies per llegir-me i pel teu comentari!
    I sí que sóc nova aquí. :)


    escenciadetaronja_

  • Temps...[Ofensiu]
    Naiade | 02-12-2007 | Valoració: 10

    Feia molt que no et llegia i veig també que fa molt que no publiques a relats.
    Espero que ho facis ben aviat.
    En quant a "caos total" ho diu tot, espero que no siguis tu qui el sent, i si ho és, pensa que la nostre vida esta plena d'alts i baixos que hem d'anar superant per tal de poder madurar, desprès en sortim reforçats. La desídia s'allunya, d'inèrcia s'acaba, el pànic s'esvaeix, la buidor s'omplena i la felicitat torna.
    Una abraçada i els meus millors desitjos

  • És...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 31-10-2007

    ...realment tràgic. Potser per no donar-li sentit a la vida? Hauria de ser que no. Diuen que la vida està plena de paranys; jo crec que la vida està plena d'excitants sorpreses.

  • la poesia et torna a cridar[Ofensiu]
    jaumesb | 04-10-2007 | Valoració: 10

    m

  • paraules a prova[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 30-09-2007 | Valoració: 10

    olor de menta de roses

    colors emigrats al tròpic utòpic

    llengües recargolant-se


    però... :
    el significat de les paraules pot ser de pedra:

    gots de fusta buits i vells en una masia abandonada

    un elecricista penjat d'un cable

    un mort enterrat per la pluja en un carreró.


    Les teves paraules són màgiques!

    Felicitats i mil petons!


    Sergi

  • Arbequina | 21-09-2007

    Hola Brides,

    Abans que res, permet-me disculpar-me per usar el teu espai de comentaris amb cap finalitat "comentarista". El cas és que, de tenir-lo a la biografia, hagués usat el teu correu electrònic en ves d'aquest lloc; també he pensat d'escriure't al fòrum, però no sé pas si t'hi passes gaire. Jo, per exemple, no el solc mirar mai.

    Dit això, deixa'm agrair-te el teu darrer comentari a un relat meu, "El gibrell de l'àvia", i, ja que hi sóc, agrair-te també tots els teus comentaris. De debò que no tenen preu i que m'influeixen molt positivament. Ara mateix, desprès d'acabar de rellegir les teves paraules, m'han vingut moltes ganes d'enllestir un relat que fa quinze dies que tinc pendent de revisar i punt. I és que als teus comentaris se'ls veu la delicadesa de prendre's seriosament la lectura que els precedeix, ja sigui per criticar o per afalagar, això sí, sempre analítics la lectura i el comentari posterior. Com et deia - i sento no poder-me expressar millor, avui que tan mal dia estic passant - els teus comentaris animen a tirar endavant, ni que sigui amb aquest hobby que és l'escriure, que tantes alegries i penes pot arribar a donar, doncs les critiques, per sinceres, esperonen a millorar, els afalacs... bé, els afalacs a tothom vénen bé.

    Sobre els teus comentaris, dir també que em semblen quasi un complement als relats. Sempre que te n'he llegit, sigui de comentaris a relats meus o a d'altres, m'has semblat tal i com més amunt em sembla que t'he descrit: analítica, crítica... i també amb bones paraules si consideres que cal.
    Sobre aquest darrer comentari, de debò, no fa justícia al relat, doncs el fa millor del que realment és.

    Ja per anar acabant, que sempre m'acabo fent pesat - és que sóc molt impulsiu, i m'he anat de llegir-te el comentari a escriure't això directament... i m'embalo - dir-te, demanar-te, millor dit, que, en una propera lectura, no estalviïs les crítiques, que m'agraden tant o més que els afalacs. Em refereixo amb lo que m'has escrit sobre les faltes i paraules mal emprades. Les faltes... les faltes ortogràfiques és desastrós, no sé com m'ho faig que sempre he de patir vergonya en veure aquestes errades als meus relats publicats. Mira que no sóc de fer-ne... i tot i així, proliferen als meus relats aquí penjats. Lo de les paraules mal emprades encara m'ha encuriosit més... voldria tant saber quines són! Doncs potser el motiu principal de rondar per aquest web és per aprendre; per aprendre llegint, per aprendre amb els comentaris que et puguin fer (malauradament aquest darrer no és un mètode massa eficient, tu i pocs més sou - som, espero - l'honrosa excepció).

    Bé, ara ja sí que et deixo, que potser no n'hi ha prou amb una disculpa justificada a l'inici per deixar anar tal parrafada. Em disculpo de nou.

    I de nou t'agraeixo sincerament el teu extens i curat comentari. M'ha agradat molt llegir-lo. (Realment no sé com fer-m'ho per què l'agraïment quedi escrit tot lo sincer que jo sento que és). Potser un "gràcies" és el millor. Gràcies, doncs.

    Una molt forta abraçada i a reveure.

    Ens llegim i comentam (que diuen els mallorquins).

    Arbequina.



  • Absolut[Ofensiu]
    Unaquimera | 19-09-2007

    No volia que acabés l'estiu sense passar a llegir-te i ja veus... gairebé in-extremis, però dins el termini!
    Me n'alegro d'haver-ho fet perquè així he gaudit d'aquest poema tant diferent de la prosa que estava acostumada a conèixer-te i comentar-te.

    Has aconseguir crear un Caos absolut, de fora i endins, amb pocs mots ben triats que retraten l'entorn i l'esperit, el gest i l'ànima i el recull que poden fer els sentits.
    La brevetat accentua l'efecte, que resulta impactant.
    La bellesa vessa de les imatges que provoca, sacsejant a la lectora que no pot quedar indiferent sinó atrapada.

    T'envio, en aquest capvespre, una abraçada sense desídia, nascuda des del desig i no per inèrcia, ben plena d'afecte ( i d'enyor per les teves reflexions, sempre oportunes! ),
    Unaquimera

  • Arbequina | 01-09-2007

    M'ha agradat molt més del que esperava desprès del primer cop d'ull aquest quartet de poemes. De fet, m'ha agradat moltíssim.
    Trobo que l'experiment, si se'n pot dir així, surt amb força èxit. No sé si són haikus (per definició no), o algun tipus de poesia que desconec, doncs admeto que sóc una mica ignorant de la poesia, però a mi, aquesta manera de fer versos tan descriptius i tan lligats i alhora tan deslligats entre sí és molt atractiva.
    Així d'inici, ja et dic que el tercer m'ha enamorat. Sí, m'atrau d'una manera especial la seva musicalitat, com ressonen les paraules i el missatge dins del cap, com sense rimar, sembla que rimi. M'encanta.
    També el primer i el darrer són meravellosos. Però el segon no l'he acabat d'entendre i, clar, no m'atrau tant.
    En general, destacaria la manera en que has fet d'una descripció plana, una metàfora genial.
    Per exemple, el primer poema:

    Desídia... roba bruta.

    o

    Pànic... llavis freds.

    I bé, la conclusió, que reuniria els quatre poemes en un sol concepte, en un sol poema, potser, també és d'allò més adient.
    M'ha encantat llegir-lo, i sempre és un plaer comentar-te, com, i aprofito l'avinentesa, és un plaer llegir els teus comentaris: no tenen preu. Gràcies per tot plegat.

    Una abraçada de l'Arbequina.

  • mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 23-08-2007

    un poema que enganxa, que sacseja i no deixa indiferent, ... que remou alguna cosa en llegir-lo, ...mmm, princesa de la planura de York, un estil i formes distints, però amb una bellesa innata, ...

    un bes suau i dolç

    OhCapità.

  • Hola Rosa!!! Com prova l'estiu?[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 22-08-2007 | Valoració: 10

    Jo tinc guardadeta una setmana de vacances pel setembre perquè així, quan tothom hagi tornat a ocupar les taules de la deserta planta, pugui dir-los: "apa siau, fins la setmana que ve no l'altra!", jeje!

    La veritat és que em falta una mica d'inspiració, aquests dies, però tot arribarà. De moment, gaudeixo llegint i ho he fet, i molt, amb aquest Caos total. No pel tema, és clar, sinó per com has construït el poema. M'agraden els versos breus, i aquests, a més de ben portats, ho són. Una paraula introductòria de cada estrofa (o mini-poema), talment com si es tractés del lema dels quatre versos que segueixien a continuació, i tot seguit l'estrofa. Es llegeix rapidíssimament i suposa una concentració d'idees amb un mínim de paraules que no resulta gens fàcil d'aconseguir (ho dic per experiència) i que, per descomptat, no sempre s'aconsegueix (també ho dic per experiència, jeje).

    Un poema una mica d'aquest estil, Pròxim Orient, me'l van seleccionar i crec que el publicaran en un recull no-sé-pas quan. Aquest teu Caos total m'hi ha fet pensar, primera perquè respecte al contingut o a la temàtica els dos poemes tenen punts en comú i respecte a l'estil, doncs en certa manera també, perquè Pròxim Orient és un poema de versos breus i pretesament directes.

    I vinga a parlar dels meus poemes en el comentari de les teves obres! Serà perquè jo tampoc no puc dir-te "peròs" que estiguin a l'altura i se'm desperta la necessitat de sortir a la defensa del que jo he escrit, jeje!

    Una forta abraçada i que passis un molt bon estiu!!!

    V.

    PD: i si us plau: de mestre, res. Jo, res de res. altres noms d'RC, els il·lustres, no dic pas que no, però a mi no m'ho diguis perquè no és veritat i perquè després no sé com reaccionar ;-)

  • Poques paraules[Ofensiu]
    ploma/Núria S. | 22-08-2007 | Valoració: 10

    però clares, descrius molt be moments d'apatia,
    de pors...
    M'ha agradat el poema. Es un poema viu.
    També d'extens comentari que em fas i gràcies per la puntualització de la frase: sentir-me a recer.
    Ens llegim

  • Moltes gràcies...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 21-08-2007

    ...pel teu comentari!

    Doncs, vull dir-te una cosa respecte a la part de comentari: "no serà que no tindries ni el gust per dir-li tot això, de tan poc que t'importa ell a tu?"

    La veritat és que no, no s'ho mereix... Total, tampoc crec que servís de res!

    En fi, molta sort i ens continuem llegint!

    Sol_ixent

  • les sensacions..."mil i una nit""el somni d'una nit d'estiu""lluna""cervesa""llum d'un far""silenci""flamenc""meditació""somriure"....[Ofensiu]
    perunforat | 01-08-2007


    Saps què és un plaer?Aconseguir transmetre justament el que un vol dir, no sempre és viable! De fet el que em surt és de tan endins que a vegades em bloquejo...una sensació en una paraula, una sola...un mot que ho pugui definir, que es pugui palpar entre les lletres...Un autèntic orgasme de sensacions, la veritat!Quan creus que has dit tot el que volies dir...ffff...M'ha encantat el teu caos, és un caos descrit a la perfecció, m'encanten aquests escrit...És justament el que m'agrada de la lectura...aquest mullar-te, posar-te dins, sentir-ho...
    Llegiré més dels teus escrits i et seguiré comentant!
    M'agradaria afegir quelcom....

    Solitud

    buit dins d'un
    cau a la penombra
    somriure capgirat
    intermitència del temps

    Ara que l'aigua és freda...segueixo fent glopets i folrant...i pensant...i....

  • Caos...[Ofensiu]
    Bianca | 24-07-2007 | Valoració: 9

    A vegades tinc la sensacio que la meva vida és un caos total.
    Lo pitjor de tot és que mai trobo la manera d'endressar correctament els meus pensaments , sentiments , les meves accions... Em resulta tant dificil que al finat ho deixo tot com està i que passi el que hagi de passar.
    Com pots comprobar soc una paranoica total i potser aquesta és la rao del meu caos pero no em veig en cor de canviar...
    El teu text m'ha fet reflexionar sobre tot aixó i he pensat que voldries saber-ho.
    Una abraçada

  • Caos i anarkia![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 13-07-2007

    Hola!

    El caos no ha de ser negatiu per naturalesa, encara que el que tu descrius sembla que ho és...

    De totes maneres, i per cercar algun aspecte positiu sobre tot això, segurament, en sortir d'aquest caos, una llum lúcida et farà com de mainadera i et rentarà els plats i la roba i t'acotxarà, contagiant-te una serena disciplina que almenys al principi t'anirà bé (com una til·la) per allunyar-te d'aquest desordre corrupte i emmetzinat que m'acabes de transmetre...

    Jo també m'hauré d'aclarir les idees... després d'aquest relat contagiós!

    Fins aviat (o tard)!

  • trobes llum[Ofensiu]
    jaumesb | 27-06-2007 | Valoració: 10

    en el caos

  • El caos necessari per tornar a començar.[Ofensiu]
    jacobè | 26-06-2007

    Fer dissabte i escriure en un full blanc.
    Treure la pols per emprendre un camí nou.
    Plorar, esborrar, i encomanar-te a les rialles dels infants.

    Com el valor dels teus comentaris, que empenyen a continuar.


  • Hola de nou!![Ofensiu]
    Grünewald | 22-06-2007

    Hola Rosa!

    Primer de tot es mereix una explicació el perllongat silenci... La veritat és que he estat enfeinat i com tu ben saps, de vegades resulta difícil conciliar les afeccions i passions, amb les obligacions que ens imposa la rutina de matins a vesprades. És un fet que ens els darrers messos la meva (i crec que també la teva) activitat poètica ha anat en clara disminució. Amb tot sempre hi ha un moment -per poc que sigui- per tornar al passat o treure el cap per la web on antany vam deixar dipositats petits bocins d'un i opinions d'altres poetes.

    Fet i fet aquí torno a ser i, sense més passo a comentar el teu relat. La veritat és que l'estructura en sí m'ha cridat l'atenció, i de seguida he vist que has mirat d'expressar breument, en quatre versos curts, sensacions i descripcions d'aquests estats d'ànim que -qui més qui menys- hom algun cop ha experimentat. Dels quatre estats em quedo amb els dos darrers, ben descrits, ben captats, ben resumits.

    Si se'm permet l'opinió, la "inèrcia" l'he trobada més fluixa. Entenc aquesta indescriptibilitat de l'estat propi que té per naturalesa "ser la continuació d'un estat anterior" (inèrcia) però no acabo de veure la relació amb els sentits de la vista (llum), olfacte (olor) i del gust (sabor). És una amalgama que no acabo de lligar, i el fet que a més acabis amb la referència a "reacció", no l'entenc més enllà del sentit de la rima. Segur que té un sentit però no ho "pillo".

    Pel que fa a la desídia, perfecte, curt, sintètic més no poder però encertada, crec jo. En fi, bona feina i capacitat de síntesi. M'agrada seguir-te. Una salutació ben cordial!

  • F. Arnau | 21-06-2007 | Valoració: 10

    He llegit les teues descripcions d'aquelles sensacions "difícils d'explicar", com dius a la sinopsi del poema.
    Aquest "Caos total", com tu l'anomenes, m'ha semblat com una salmòdia d'aquelles que cantàvem els xiquets del poble, abans d'ésser colonitzats pels televisors...
    Genial la metàfora del Pànic!
    "plor de gel"... M'agrada.
    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS I moltes gràcies per comentar-me.

  • .........[Ofensiu]
    ANEROL | 20-06-2007

    clar, simple i més real i normal del què es pugui pensar

  • he pogut...[Ofensiu]
    M | 20-06-2007

    sentir com cada adjectiu s'apoderava de mi i em traslladava sovint a la meva pròpia aplicació dels teus versos.

    simple, però eficaç.

    com m'agrada.


    felicitats!

  • ja deia jo![Ofensiu]
    kispar fidu | 19-06-2007

    ah! ja deia jo: Com saps lo del comentari del Màndalf...?, jejeje quan ho has comentat a la presentació m'ha sorprès! perquè no sabia que t'hi havies passat! i just pel mateix relat (bé, suposo que trobat en els últims comentats ;))

    Gràcies pel teu comentari, la veritat és que sempre ajuda saber que hi ha altra gent que sent que perd les forces de vegades, i que en part tots ens hi sentim un cop o altre.

    4 versos per a cada mot que el defineixen amb imatges fugaces i ben clares: silencis, somriures, dolor, fredor, gel, ulls, etc.

    m'agrada especialment la de "Buidor, somrís trencat". Un somriure sempre omple... per tant, si hi ha buidor, no pot haver-hi somriures...! ;)

    Ha estat bé retrobar-nos aquesta tarda! Les vostres cares ara ja em són familiars! M'ha agradat aquesta estona que hem compartit!

    que vagi molt bé!
    ens anem veient!
    nanit,
    dofineta

  • mmm, ...[Ofensiu]
    OhCapità | 16-06-2007

    princesa de la planura de York!!!!

    feia temps que no veia res publicat seu, ... mmm, ... amb un estil diferent a l'habitual, ... me'l tornaré a llegir amb calma per assaborir el Caos, ...

    un bes suau i dolç,

    OhCapità.

Valoració mitja: 9.89

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: