Andrea_Subirana

5 Relats, 22 Comentaris
6156 Lectures
Valoració de l'autor: 9.67

Últims relats de Andrea_Subirana

Últims comentaris de l'autor

  • Andrea_Subirana | 24-07-2007

    Aquella dels sentits. La que no es pot tocar amb instruments sino amb paraules.

    Una petita bellesa. Felicitats.

  • Andrea_Subirana | 31-01-2007

    dels nostres cors, tot ésser viu batega igual: amb força, amb vitalitat, amb energia i amb amor... i és que recordar és seguir estimant, sempre.

    Una abraçada ben gran.

  • Andrea_Subirana | 31-01-2007

    entranyable, escrit des de la profunditat del cor i dels records. Molt bona feina i molt ben escrita. Veig que fa molt temps que no escrius, ho seguràs fent?

    Salutacions i fins ben aviat.

  • Andrea_Subirana | 03-10-2006

    i la meva felicitació.

    Un poema fascinant, la meva enhorabona.

    Salutacions.

  • Andrea_Subirana | 10-02-2006

    Paraules fortes i terribles. Plenes de rancúnia cap algú que t'ha defraudat.

    M'agrada la força d'aquest poema, tot i l'amargura que despren. I el final, no dóna lloc a l'esperança de conciliació.

    Bon poema. Salutacions.

  • Andrea_Subirana | 10-01-2006

    que mou muntanyes, i que fa que creguis amb tota seguritat que el tió et pot somriure....

    Has escrit un bon relat, barrejant els records amb el present per fer una crònica nadalenca excel.lent.

    Salutacions de nou i molt bon any.

  • Andrea_Subirana | 10-01-2006 | Valoració: 10

    Jo no entenc els haikús, ni sé escriure'ls, pero el que sí que et puc dir es que aquests 12 haikús teus m'han evocat perfectament aquest enigma del somni, que ens transporta a llocs insospitats, sense sentit ni ordre.

    Crec que has fet molt bon treball rosaps. Molt elaborat, i el resultat final es un poema molt brillant.

    Felicitats i salutacions.

  • Andrea_Subirana | 09-01-2006

    tots els teus desitjos per un nou any més just, més humil i més sensible. Potser diem el mateix cada any, però és bó recordar-ho sempre i pensar-hi.

    M'agraden molt els teus poemes, perquè són sencills i clars. Aquests dies que tinc una mica més de temps aprofito per dir-tho i comentar-te.

    Salutacions i molt bon Any nou.

  • Andrea_Subirana | 09-01-2006

    que et fa creixer i que et transporta al paradís, només amb un somriure i amb el batec d'unes ales enamorades.

    La teva poesia és preciiosa, per la sencillesa amb la que saps dir coses tan importants i meravelloses del dia a dia.

    Salutacions.

  • Andrea_Subirana | 09-01-2006

    quan és viu e intens i es dóna sense demanar res a canvi. Amor i vida en una conjunció única i perfecte. Espero que sempre tinguis aquest camí ple de flors.

    Una cordial salutació.

  • Andrea_Subirana | 09-01-2006 | Valoració: 10

    que respira amor. 'M'omplo de la teva olor, del teu gust".... com si et sentís al llavis.

    Una altre vegada, m'impresiona la teva poesia de contrast. Breu i majestuosa.

    Una salutació.

  • Andrea_Subirana | 09-01-2006 | Valoració: 10

    dir més amb menys paraules. Et felicito per aquests breus cinc versos, que expliquen d'una manera espectacular un fet tan impresionant com el de crear la vida.

    Salutacions.

  • Andrea_Subirana | 23-12-2005 | Valoració: 10

    d'uns temps i d'unes vivencies que pot ser ara fan mal però que aleshores t'oomplien d'ilusió el cor. Com et diuen, crec que hi ha matissos al darrera de les paraules que no has acabat de deixar clars. Potser a vegades volem espressar sentiments però no deixar-los oberts als ulls de qui ens mira, no?

    M'ha semblat un poema trist però escrit amb molta sensibilitat i nostàlgia.

    salutacions.

  • Andrea_Subirana | 29-11-2005 | Valoració: 9

    M'agrada aquest poema que has conseguit fer tant gràfic, del moment en el que un autor s'enfronta amb la seva inspiració, fins a crear un nou escrit, un nou amic de bagatge.

    L'he trobat genial, felicitats.

    Salutacions.

  • Andrea_Subirana | 28-10-2005

    Es una afirmació que sembla una amenaça, de tant segura com estàs que la il.lusió no te la treurà mai ningú. Es veritat, ens poden fer mal de moltes maneres, castigar-nos, despreciar-nos, però ningú no pot arrencar l'esperança en un mateix i la il.lusió de seguir sempre endavant, malgrat els inconvenients.

    M'ha agradat molt, sobre tot per la força que despren aquesta afirmació tan contundent.

    Gràcies per llegir-me i comentar-me, sempre ets molt amable i em fa il.lusió que una persona tan comentada a Relats com tu es fixi en els meus poemes tant sencills.

    Salutacions.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: