retorne a casa

Amb força m'abraces
em portes de nou cap a tu
ens arrosegues a avecs profuns
del teu cau per retrobar la felicitat
que no vam poder trobar aquí

amb virulència reclames
allò que és teu
un lloc on poder morir amb calma
un espai on poder trencar les aigues
amb la solitud d'una sorra verge

et revetles contra allò que mou l'home
a ser menys humà
dolços imaginaris de deïtat
per burlarla ment
per enganyar el cos

i mentre baixe a les profunditats
veig el meu passat amb claredat
i cerque aquells instants
que de petit acaronaven la meua pell
mentre la mare llegia poemes vora tu .