RE: R.D.Q. Setena Quinzena. El mar del Cap de Creus

Grisa i abrupta, la terra.
Blau somiador, el cel.
I blau dels blaus, el mar.

Blau i blau i gris.
Gris i blau i blau.

Blava línea, l'horitzó.
Blancs i tímids, els núvols.
Blanques i minses, les flors.

Blau i blau i blanc.
Blanc i blau i blau.

Verds vergonyosos vegetals.
Negres sols arreu.
Negres pregoneses, secrets.

Blau i blau i negre.
Neger i blau i blau.



Mena (sembla un paisatge un pèl lunar).

Hi ha una mar que ens recorda, amiga,
Brava com la nit més curta entre els teus braços,
Que entén de llaços invisibles, d'escassos
Moments per al foc, que res no mitiga.

I orbito al teu voltant, satèl·lit que es lliga
A la influència de seguir-te els passos,
I visc en el paisatge, fet de pedaços
De somni, on la vida és roca, ona, espiga.

Hi ha una mar, amiga, que ens recorda,
Penyasegat abocat a la bellesa
I a la veritat, i els teus llavis són corda,

Ploma i núvol que fins a l'horitzó no pesa.
Guaito el teu repòs, la brusa que es descorda,
I allibero el drac que anhela la princesa.


d. dixit

Blau d'aigua que brama en silenci
la insignificança de viure suspès
entre ones i marees nocturnes,
despertar en la llum xop de mar,
de vida que transcorre a foc lent
i roman impassible al pas de les hores,
esdevenir rosada en un cos fluid a l'oceà
mentre el rocam ens mira de dalt estant.


PD: No sé si puc participar. No estic apuntada a R.D.Q. No sé ben bé com va. Tanmateix, ho deixo com una aportació més a la bella fotografia

En teoria al Relataire De la Quinzena (R.D.Q), els que ens vam apuntar, hauríem d'intentar comentar-li algun relat; i com a contrapartida, sense que estigui escrit enlloc que hagi de ser així, els R.D.Q. fem una mica d'animadors del fòrum amb alguna mena d'activitat; jo he escollit aquesta de musicar poemes, per tant, això dels poemes musicats està obert a tot el fòrum.

gràcies per l'aclariment, Jeremias.
Et faré un comentari a un dels teus texts

És dolça la llum d’aquest matí,
és sublim l'atzur de la mar,
és tendra la veu de l’aigua…
M’abraço a tan màgic instant,
i m'impregno de passió el pit,
deixo que un vent agosarat
m’aixequi el vel de l'esperit.
Amarada de colors i de flaires,
estimo tant la pell de l’aigua,
com l'ocell estima l’aire…

És dolça la llum d’aquest matí…

És dolça la llum d’aquest matí,
és sublim l'atzur de la mar,
és tendra la veu de l’aigua…
M’abraço a tan màgic instant,
i m'impregno de passió el pit,
deixo que un vent agosarat
m'’aixequi el vel de l'esperit.

Amarada de colors i de flaires,
estimo tant la vida,
com l'ocell estima l’aire…

És dolça la llum d’aquest matí…