Poemes il·legibles

Gràcies igualment, o més: el millor any 2010

Hi han tantes definicions de posia com persones que la defineixen, personalment, crec que es pot intentar, però aconseguir-ho...

Fa molt i molt que s'utilitza; majoritàriament diría la rima lliure. En qualsevol cas; hi han poemes per tot i per molt: per mirar, per comunicar, per impressionar... per rés. Això darrer en la poesía, crec que és molt important, doncs, no dic que hagi de ser necessariament "inútil" però em temo que l'art no és en principi, diguem-ne d'allò més pràctic o definible.

Personalment també m'agrada recitar-los, però cal també que el recitis, D'una manera que adquireixi alguna mena de sentit ( o sensesentit) que depén, de vegades tant de l'autor, com del lector, com qui el canta, com el canta i el que el públic perceb.

No sé quants poemes, de quins autors d'RC has llegit i/o recitat i sobretot, com. En qualsevol càs m'agradarà llegir-te, i si es dona el cas comentar-te, com espero que t'agradi llegir i comentar a molts dels que escrivim per aquí, entenc que ni ha de tot i molt variat.

Benvingut i a rellegir i/o comentar. Espero que la teva experiència per aquesta web sigui tant fructífera almenys com per a mi la meva.

Salut i relats.

és el que dius, però alhora són moltes més coses. En efecte, la poesia ha de tenir ritme, però penso que aquest ritme va més enllà del fet rimàtic (si així es pot dir). Vull dir que ens podem trobar amb poesia de vers lliure i que tingui un ritme aclaparador, té a veure amb la musicalitat. I la musicalitat, abans de ser rimada, ha de tenir ritme però, sobretot, commoure, resultar emotiu per un mateix i pels lectors.
La poesia és més coses: són silencis, metàfores, són estils i el tema (o missatge que volem donar o transmetre). La poesia en aquest sentit és complexe i difícil, perquè, sempre crec, un bon poema ha de convinar totes aquestes coses que dic.
Pel que fa a la inintel·ligibilitat, això és molt relatiu. Hi ha poesia que no s'entén i en canvi tenen rimes perfectes i ritmes fantàstics, i a l'inrevés. Si que és cert que hi ha poemes amb un lèxic i/o simbolismes difícils, però, repeteixo, aquests poden ser impossibles o molt possibles per a recitar. Recitar és difícil i més enllà de la formalitat hi ha la veu, el llenguatge usat, l'entonació...
A mi personalment m'agrada sentir recitar poesia. Però, ieps !, no tot el que he sentit m'ha emocionat, commogut. El més important penso que és llegir, i llegir molt i bona poesia.

I per acabar, la poesia , i sobretot la bona, fuig, ha de fugir de les certeses, la poesia està feta de sorpreses, d'enigmes, de descobriments i de paradoxes.

Bé, em deixo un munt de coses, però és que tinc gana. Ahh sí, una de darrera: penso que dins RC hi ha de tot, ja ho he dit diversos cops. Hi ha coses no rimades boníssimes, fins i tot coses amb un ritme dubtós que les trobo esplèndides.
La poesia és així de canviant i... de complexe.
Per això m'atrau tant.

SALUT I BON ANY !!!,


Fidel

Jo, personalment, fins que no vaig sentir (en diverses accepcions) recitar els poemes de l'epicuri per ell mateix, reconec que em costava seguir-los. Això em fa pensar que potser sí que cal escoltar el poeta interpretant la seva obra. Per cert, va ser poeta en Brosa? i quant de temps va ser un incomprès?
No són, els dibuixos del RNBonet, per si sols, poemes en imatges? que després cerquen paraules, això sí!
Algun cop, crec, la poesia requereix un esforç de comprensió. Poemes que un dia no m'entraven ni amb cullerot, als pocs dies els veia més clars que un mati després d'una ventada.
I algun cop, un poema tant curt com: "T'estimo" és el més gran dels discursos.
Comentem-nos i fem-nos créixer, els comentaris ajuden a aclarir allò que no veiem d'un poema.

Encara tens sort si t'agrada llegir poemes "recitables"!

El meu cas és pitjor: com que m'és impossible viure, pensar o parlar en vers, la poesia i jo som completament incompatibles.

Ah, i a tots aquells que em puguin dir que hi ha poesia per tots costats en les nostres vides, només us diré que els creients diuen el mateix del seu mandamás.

Salut a tothom i natarda!

Bon any pericles!

Per a mi decidir què és un relat i què no ho és, és una qüestió difícil.

Suposo que el que jo busco al llegir, ja sigui prosa o poesia, és que m'atregui, que capturi la meva atenció i la mantingui fins al final, que em captivi, vaja que és com una relació d'enamorament. Per tant ha de tenir moltes coses: ritme, rima, que sigui agradable a la oïda però també que estigui ple de simbolisme i misteri, vaja que m'estimuli una mica i no sigui el clàssic poema de sempre. No m'agraden, com a tu tampoc, les pretensions però em costa decidir si un sol poema és pretensiós (sempre penso que és que no l'he entès jo), una altra cosa seria que la producció de determinat autor fos tota pretenciosa...

En fi, només volia deixar la meva opinió :-DD