Inici > Fòrum > Veure intervenció

Detall intervenció

L'home del temps.

Intervenció de: fènix | 19-03-2008

Últimament fins i tot rebia amenaces de mort. Per això tremolava com una fulla en anunciar que l'anticicló persistiria indefinidament.

Respostes

Per cert, jo no sé fer enllaços, quan quedi avall algú em podrà posar enlla? Mil gràcies n+
Clar de lluna | 18/03/2008 a les 15:35

[Respondre]

Tristesa superba (Níobe)
deòmises | 18/03/2008 a les 15:48

[Respondre]

Després d'enterrar el dotzè fill, la Níobe havia acabat les llàgrimes per a plorar la seva supèrbia.

d.

Esperant la pluja
Ona al mar | 18/03/2008 a les 16:32

[Respondre]

Tant va arribar a plorar allí, en veure l'estany buit, que al seu davant una margarida va florir...

Primera vegada
Salgado | 18/03/2008 a les 16:38

[Respondre]

Totes les farmàcies tancades. Les ganes d'ell van esquinçar la seva virginitat. Sense lubrificant, preservatiu ni tendresa. Sols llàgrimes.

Xavier

L'aigua és un bé escàs...
Sergi Yagüe Garcia | 18/03/2008 a les 17:16

[Respondre]

L'aigua és un bé escàs...

-L'aigua és un bé escàs, fill -digué l'indigent al voluntari, tot rebutjant la dutxa i apurant el cartró de vi

Sergi

El saurí
foster | 18/03/2008 a les 20:03

[Respondre]

Després d'anys d'ostracisme i oblit, la gent del poble el tornava a necessitar amb desesper.
Se sentia important i feliç...

foster

"AGUA PARA TODOS..."
F. Arnau | 18/03/2008 a les 20:56

[Respondre]

...Cridaven demanant el transvassament, i quan plogués més del compte, haurien d'obrir les comportes dels pantans, abans de que rebentaren.

FRANCESC

Fe d'errades: És transvasament amb una sola "S"... (Gràcies N+)
F. Arnau | 18/03/2008 a les 21:02

[Respondre]

ley de murphy
Ladycrow | 18/03/2008 a les 23:35

[Respondre]

Afecte: surto a la peluqueria. Va agafar les claus, i a pesar de la pertinaça sequia no oblido el paraigua

Apocalipsi
copernic | 18/03/2008 a les 23:53

[Respondre]

En el despatx oval, Georges Bush III i assessors militars ultimaven els preparatius per a la primera guerra de l'aigua.

Solitud forçada, escletxa insalvable
angie | 19/03/2008 a les 07:39

[Respondre]

La sequera havia obert un abisme entre la petita formiga i la seva família. No sobreviuria. Es llençà al buit.

angie

Sequera
jacobè | 19/03/2008 a les 09:23

[Respondre]

Lleganyosa i esquerpa cada matí s'espremia un pit i se'n tornava al llit.
El diluvi la va cridar al jardí.

Sequera
Daniel N. | 19/03/2008 a les 09:50

[Respondre]

Hi havia rius pedres barrejades amb sorra fina, els embassaments digerien els llots afamats, pobles sencers morien de set.

Sahrauí (BCN 2032)
desideri | 19/03/2008 a les 11:22

[Respondre]

No havia abandonat del tot el desert: les restriccions d'aigua de Barcelona l'hi recordaven diàriament.

R. V.

La prostituta
Gertrudis | 19/03/2008 a les 12:04

[Respondre]

Hauré de canviar de feina -pensava sota la palmera la prostituta-: el recés de les aigües allunya els clients...

Clàudia

Quaranta anys
Filalici | 19/03/2008 a les 12:48

[Respondre]

Quaranta anys de sequera al monestir. Va sortir directe cap a una casa de cites. Allà hi va trobar respostes.

L'home del temps.
fènix | 19/03/2008 a les 15:38

[Respondre]

Últimament fins i tot rebia amenaces de mort. Per això tremolava com una fulla en anunciar que l'anticicló persistiria indefinidament.

Respon a aquesta intervenció

Publica el teu relat en català a www.relatsencatala.com

Nous recomanats editora

Últims comentats

Nous més llegits

Nous més comentats

Nous més votats