Fantàstic, dius molt amb molt poques paraules. Una intensitat que gairebé es toca. La sensació que em fa és que està molt treballat, d'això n'hauria d'aprendre perquè jo sóc molt d'escriure a impulsos.

Per cert, em sembla que "fi" s'escriu sense accent.

P.D. Del que em preguntaves fa uns dies. Sí, vaig anar a l'Estadi Lluís Companys a veure l'USAP i em va agradar molt, un ambient fantàstic i el partit sobre el camp de molt bon veure. A mi aquest club m'està fent descobrir el rugbi, que gairebé no coneixia.

Hola llamp!

Què va, visc a Can Fanga, ara...

Efectivament té molt a veure amb el meu poema. La nuesa és mostrar-nos, però encara a més a més té el component de trencar tabús. Totes dues coses són motiu de llibertat, molta llibertat, la llibertat de ser un mateix sens més.
Salutacions.

...el plorar i el riure es troben tot sovint. No sé gaire per què, però els contraris acostumen a estar sempre molt més a la vora del que sembla.

Em dius que em volies enviar un relat teu per correu. Estaré encantat de llegir-lo. Me'l pots enviar a pfrns@hotmail.com. Moltes gràcies.

Un poema de molt poques paraules i totes elles molt importants. Massa sovint som els protagonistes d'aquest poema, profundament adormits, i si ens desvetllem una mica mirem d'aclucar els ulls per seguir sense veure la realitat.

Ens convé molt despertar-nos, individualment i col·lectiva. Jo diria que en tenim una gran necessitat.

Una abraçada.

Segurament tens tota la raó amb això de l'estil. No em puc escapar de dues coses: una, crec que no havia fet mai un relat tant llarg (tot i que m'he quedat clarament per sota de les 2000 paraules!), i dues, la meva manera d'escriure. Sóc molt de rampells, o no arrenco o escric d'una tirada, i després amb prou feines ho repasso. Sovint tinc la sensació que si repasso i retoco massa perdré autenticitat.

Bé, m'ha encantat participar.

... he vist l'escena. Jo vaig donar-hi alguna volta en aquest repte, pensant en participar, però no vaig trobar inspiració. Veig que tens molt bona prosa, procuraré llegir-te més.

Una abraçada

... i a més a més m'ha tocat. Per un moment m'ha semblat com si m'estiguessis parlant directament a mi. M'agrada molt "l'avui és el teu còmplice". Gràcies i endavant.

Però aleshores deu ser que jo també sóc ensucrat, perquè m'ha agradat força. En el meu imaginari potser et tinc força encasellat dins del sentit de la ironia tan fi que tens, però és evident que ets ben capaç de fer moltes més coses.

En començar "2005" he pensat que en Xavier seguiria amb la Cèlia. Després he vist que no era així i m'he entristit, sobretot en veure-la a ella sola. Però resulta que al final, d'alguna manera, sí que segueixen connectats. Suposo que d'allò que és bo sempre en queda quelcom, encara que sigui molt amagat, que tard o d'hora desperta, i trobo que ho has explicat molt bé.


I també et vull donar les gràcies per la il·lustració que li vas fer al meu poema. Ha estat una sorpresa i una gran alegria, i el dibuix que has fet m'ha agradat molt. Ja li he triat una paret per tenir-lo ben visible a casa, i tan aviat com pugui li compraré un petit marc i el penjaré. Llàstima que no t'ho he pogut agrair personalment, però potser un altre dia sigui possible.

Salut i rebolica!

Trobo sensacional que sigui un fantasma qui digui: "La vida és bella si tens temps per viure-la, en lloc de sobreviure-la". Doncs apa, com a fantasma espero que puguis fer-ho per tota l'eternitat!

M'has deixat de pedra amb el final, no me l'esperava gens. La lectura es fa intensa, trobo que les paraules prenen un ritme que lliga molt bé amb el sentiment del personatge. Bé, és una impressió subjectiva, no et sabria dir concretament en què ho noto, però és la sensació que m'ha quedat. I trobo que té força mèrit aconseguir-ho.

Va haver-hi un temps en què participava a força reptes i els llegia gairebé tots, ara hi participo poc i encara en llegeixo menys. M'ha agradat trobar-lo aquí, gràcies.

Sempre he pensat que una de les coses més boniques que hi ha és una persona que s'ha fet gran amb harmonia i gaudeix intensament d'una edat que potser físicament ja no és la millor, però que d'una manera diferent també té moltes possibilitats.
En aquest poema hi veig un bocí de tot això, i em sembla un veritable regal.
Felicitats per poder celebrar el que he celebres i moltes gràcies per compartir-ho.

Vaig tenir una badada al teclejar el segon vers.

En lloc de "en què s'arrossega" hauria de posar "en què navega".

Els teus haikús traspuen sentiment i tenen imatges molt suggerents.

El que m'agrada més, de debò, és el penúltim. Potser perquè és el que trobo més ajustat al tipus de haikú que a mi m'agrada, en el que només hi ha una escena, i la personalitat de qui escriu sembla completament desapareguda. Digues-me purista si vols, però només és una qüestió de gustos. I en tot cas crec que s'ha d'escriure el que surt del cor i això tu ja ho fas.

El de les mirades i els cafès, també m'agrada força.

Estic poc per aquí, però ja miraré de llegir-te més.

Endavant i una abraçada.

...molt la teva habilitat per escriure sobre una temàtica en la que jo sóc gairebé incapaç d'entrar-hi. Veure les teves paraules m'inspira llibertat. Gràcies.

PD. Darrerament trec poc el cap pel web, però m'han arribat les notícies. Moltes felicitats!!!