La caiguda dels carnosos

Versió final

Intel·ligència universal

Tothom era convençut que el seu món ja era el millor: havien deixat enrere les èpoques de lluites socials. Hi havia consens: la sequera havia acabat, tothom tenia feina, la felicitat, malgrat l’estrès, havia millorat, gràcies a l'acceptació del propi projecte vital individual, segons ens deien els mitjans.

La guerra de l’Est -que havia començat un aprenent d’Stalin-, era ja cosa del passat, ningú ja no en parlava, (tot i que potser no hauria acabat!). Bé, alguns marginals, fora de l’àmbit del món controlat, encara sortien d’amagat i en deien alguna en relació a una suposada oligarquia dominant, però no eren de fiar, no duien incorporat el nou xip que permetia de manera constant monitorar les emocions, augmentar enormement la nostra capacitat i intel·lectual - i, per tant, de retruc, la nostra productivitat, inaugurant així ja una nova era de progrés il·limitat. L'extinció, mai més ben dit, dels drogoaddictes de fentanil, també era un assoliment social de primer ordre. Els ximplets marginals encara feien córrer que els duien a unes instal·lacions especials d’on sortien renovats i sense cap tara, o no.

No només era això: les decisives eines de predicció de la nostra conducta ens avisaven i conduïen fora del perill, on podíem ser allò que cadascú de nosaltres desitjàvem.

Tot resultava molt senzill: a la nit en el somni, en lloc de somniar, el xip produïa un "reseteig" informàtic que posava els nostres paràmetres més bàsics en els seus intervals racionals. 

A

És clar, que tots aquells que no podien ser reparats es reconduïen, per economia, en material genètic apte per a tasques secundàries, de natura inconscient, lògicament (prèvia signatura de les reglamentacions de protecció de dades i de maltractament animal europees.

B

De cop i volta, una enorme descàrrega elèctrica va ensorrar la font energètica essencial, que va quedar descompensada: no era factible reconduir en el mil·lenni entrant, però sí després. El programa gestor es va acomiadar de tothom entès com una suma de persones amb un projecte vital individual, i en tots llenguatges incloent-hi els dels lloros, i va desitjar-los bona nit de mil·lenni.

Atenció : Canvio el final final

Quina merda d'escrits!!! Hauré d'avisar a un tècnic.