Comentaris als dos reis del perill

Dos relats molt ben escrits i ben diferents entre ells, la qual cosa fa pensar quina mena de repte proposaran, aquest parell...

El de Lo Reboli és d'humor i enginy, no cal dir-ho. Fa somriure i això és un gran què guaridor per a les ànimes que els cal (ja pot anar passant el plateret). Ens presenta el rei del perill demanat i el 'i jo'...mira, resulta ser el rei del Mambo. De rei en rei en viuen unes quantes i s'ho passen molt bé. Què més demanar? Una història a l'alçada d'un...terrat, hehehe.

El del deo és tot detallisme i precisió, un rei del perill que vol deixar ben clar perquè ho és i de mots i exemples no li'n falten. Ho és per una qüestió vital i s'ha d'entendre (és tan avorrida la vida, que se sent borda si no hi ha quelcom que la desborda -parafrasejant Casasses-). El rei del perill no cessa de buscar sensacions que l'identifiquin. I va i es mor com el Di Caprio al famós film del gran vaixell enfonsat arran d'una bretxa icebèrquica! Amb tot, segueix amb inquietuds: com serà el fons gèlid de la glacera?


Dues excel·lents participacions! Moltíssimes gràcies!

Ara, com ja he anunciat (i no sóc cap àngel espiritusàntic) us toca, plegats, de trobar un tema i/o manera per a un nou clàssic. Faré el possible per ser-hi en ramell de tres, rampell meu, com d'habitude). ;)


***si sou dos proposaires, per exemple, podrien demanar-se reptes escrits, al seu torn, també a quatre mans. És només (n+...no? es diu per alguns sectors?) una idea...