A Jordi Domenech Arnau també

No sé trobar el comentari d'orígen de tot això per poder veure de què va.
Em pots dir quin comentari és?

Jordi

Aquest personatge confon els termes.
Registrar un text no és més que una de les maneres de demostrar que una cosa l'ha escrit un autor concret.
Però no és l'única manera de demostrar l'autoria.
Per exemple, enviar-se una carta certificada, i no obrir-la era un mètode emprat per demostrar això.
I enviar-ho a una web pública o a una bitàcola (blog) també val.
Registrar, publicar a la web i similars, no representen cap renúncia a res de l'autor.
Si algú agafa el text i el copia sense permís, està infringint el copyright.
L'únic problema que pot representar haver publicat a la web, és que no es podrà presentar a determinats concursos i que algun editor em paper perepunyetes, pot considerar que la obra no és inèdita i dir que no li interessa.
Els drets d'autor són irrenunciables i pertanyen sempre a l'autor, no es poden ni vendre ni regalar.
El copyright és el que l'autor i propietari dels drets decideix que es pot fer amb el seu escrit, per exemple deixar que un editor i ningú més el publiqui a canvi d'una compensació econòmica.
Aquests drets de publicació, sí que són negociables i vendibles.
I no necessàriament han de ser restrictius.


Jo mateix, quan faig llibrets signats per mi o a la meva web, publico amb les condicions de Creative Commons, aproximadament vol dir que:
- Deixo copiar el meu text a qualsevol que respecti les condicions:
- Que no en faci un ús comercial.
- Que a la còpia quedi ben clar qui és l'autor.
- Que la còpia contingui les mateixes condicions de distribució que l'original.
Si ara ve un editor comercial, que per guanyar diners vol publicar un relat meu, ja en parlarem, i voldré una part dels diners que guanyi.
Si algú ho vol publicar de manera no comercial, per exemple a la revista d'una associació sense ànim de lucre, ni tan sols m'ha de demanar permís, però ha de respectar les condicions originals.

Però això del Creative Commons és una decisió individual que sols pot prendre l'autor.

Per defecte, si no s'especifica el contrari, qualsevol cosa que es publica té tots els drets reservats i ningú no en pot fer més ús que llegir-ho. Com que el que surt a Relats en Català no porta cap llicència afegida, ningú no ho pot copiar més enllà del seu ús particular (pot imprimir-ho i llegir-ho al llit, per posar un exemple, però no col·locar-ho en una altra plana d'internet sense permís).