Foto de perfil de Xavier Lamarca

Xavier Lamarca

27 Relats, 50 Comentaris
37974 Lectures
Valoració de l'autor: 9.36

Biografia:
Quan escric davant la pantalla, de vegades els personatges se'm revolten i exigeixen que no traeixi la seva biografia. Jo els dic que només gracies a mi en tenen però, tossuts, es neguen a seguir el meu pla i actuen pel seu compte.
Quan això passa - que és el millor que pot passar - em limito a escriure la història que em dicten sense afegir-hi de la meva collita, sinó el que observo i penso que els passsa pel cap o per les vísceres.
De fet, escriure una historia no es altra cosa que deixar-se portar per una veu que xiuxeja a l'orella. No cal inventar res, tan els personatges de carn i ossos com els imaginats tenen vida pròpia, i si no en tenen val mes plegar i oblidar-los.
Però un cop el relat és acabat, i publicat soc jo qui es queda sol al darrera la pantalla.
La història ja no es meva, és de tots aquells que se l'han fet seva.

Últims relats de Xavier Lamarca

  • Amb suc i broc

    Xavier Lamarca - 26-02-2007 - 1513 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    (Versos "versus" versos: Josep Mª de Segarra "Lluna gelosa..") més

  • L'home fosc

    Xavier Lamarca - 09-01-2007 - 1424 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    A tota desgràcia cal trobar-li un culpable, i el culpable designat no serà mai del tot innocent, ni que no en tingui la culpa. més

  • Voladura per erecció controlada

    Xavier Lamarca - 02-01-2007 - 1447 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Controlar la passió sembla un contrasentit, però.... més

  • Pifia World Player

    Xavier Lamarca - 30-12-2006 - 1465 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La frontera entre l'éxit i el fracàs és tan sinuosa que sovint un no sap en quin costat es troba. més

  • III Fins demà

    Xavier Lamarca - 27-12-2006 - 1271 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Infidelitat? més

  • El mai mes ha començat

    Xavier Lamarca - 16-12-2006 - 1369 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La culpa més

  • Cinc minuts fins mai mes

    Xavier Lamarca - 08-12-2006 - 1267 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Secrets més

  • La Casa del Temps

    Xavier Lamarca - 04-10-2006 - 1502 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 11 minuts

    Aquesta història és la vida d'un home explicada en dues mil paraules. Son moltes?, son poques?. En tot cas son les que m'han calgut,. Si tu, lector, arribes a llegir-la fins al al final, potser et caldran menys paraules per explicar de quina pasta estem fets els humans. O potser no et caldra cap paraula. XL més

  • Dues cartes (I)

    Xavier Lamarca - 29-07-2006 - 1393 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Benvolgut amic: Ja he arribat a casa. Gràcies pel convit i la companyia - majoritàriament femenina- que sempre és d'agrair. Va ser bonic i reconfortant constatar que no totes les dones ens fugen i que en el fons potser ens necessitem una mica, o una estona, els uns i les altres. més

  • L'examen

    Xavier Lamarca - 14-03-2006 - 1659 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 14 minuts

    - Que galdós, resulta que aquí tothom te coses a ocultar. Menys les putes, que ho ensenyem tot, i els morts que ja han fet a tots i se'ls en fot tot. Putes i morts despilotats: heus ací la veritat nua, dit en tota propietat i sentit. Tota la resta es tapar-se les vergonyes, que no són, com ens volen fer creure els pudents, la nuesa dels sexes. Els morts i les putes enganyen només a qui vol ser enganyat. més

  • Desperta verro II

    Xavier Lamarca - 16-02-2006 - 1384 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Hi ha vida mes enllà dels sexe serios, insípid, morbós, pasiu, rutinari.... més

  • Manfred

    Xavier Lamarca - 14-11-2005 - 1143 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Homenatge a Manfred, l'home nu, víctima humana del "Prestige" en el tercer aniversari de la catástrofe. més

  • Fugir

    Xavier Lamarca - 02-07-2005 - 1127 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Fugir, de l'amenaça. Que freda és l'ungla de la mort ! Fugir, fent una i altre passa. Cenyint sobtats batecs del cor. Fugir de tot, o res, depressa, fugir de fora cap endins, Fugir de la raó, del seny que vessa, cercar follía, pels camins. Fugir. Trobar. Fugir del temps, trobar repòs, trobar-me amb mí -gaudir, patir- desde el meu jo fins al meu sí, desde la pell al moll de l'os. més

  • U

    Xavier Lamarca - 22-06-2005 - 1298 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Anava tot sol, a peu coix. Donant una ullada al seu voltant va veure un punt a l'horitzó llunyà. Va estirar la ma cap a aquella direcció i l'assenyalà amb un dit , mirà fixament, insistentment, intensament, va tancar l'ull i quedà a les fosques, medità. Només una idea al cap: que fos veritat, la única veritat. més

  • Desperta, verro.

    Xavier Lamarca - 19-06-2005 - 1630 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Una vella teoría diu que la poesia eròtica es podria dividir en erotico-amorosa, erotico-festiva i pornogràfica. Com totes les taxonomies s'ha de prendre aqeusta com un intent de classificar l'inclasssificable, però posats a fer, i donat-ho per bo, m'he adonat que la poesia erotico-festiva estava poc representada i m'he proposat equilibara una mica la balança. Així doncs, una forma d'erotisme versificat, que vol ser poc trascendent, enfront de l'emocional descripció de l'art de Cupido o de la detallada descripció de la mecànica dels exercicis lúbrics, és la que juga a mirar a través d'un prisma desenfadat e irònic el nostre estimat fotre. més

Últims comentaris de l'autor

  • Xavier Lamarca | 01-01-2007

    Aquest esperit del que parles, passa un cop a l'any: per Nadal precisament.
    Com que és invisible (com tots els esperits) molts no el veuen, però altres sí que el veiem. Aixó ens fa estar tristos o contents segons el color amb que veiem tenyida la nostra vida, i així ho veiem tot: del mateix color.
    Aquest esperit de Nadal és nomès un color, i com ja saps, els colors no existeixen en la realitat, són "l'espectre", una vibracio una freqüència d'ona.
    Despres de llegir-te he sintonitzat amb la teva ona, com tu vas sintonitzar amb la meva, quan descrivia el meu color d'un altre Nadal.
    Que tinguis un nou any feliç

  • Xavier Lamarca | 26-12-2006 | Valoració: 10

    Una idea ben trobada i ben desenvolupada, divertida. Acaba quan ha d'acabar, no facis cas dels que ho volen mes llarg. Fes-ne un altre ancara millor.
    Salutacions.

    XL

  • Xavier Lamarca | 07-10-2006

    He arribat fins al teu clos relataire portat del teu comentari en el meu, que fins avui no havia sabut veure.
    Sempre que em trobo amb algú amb l'estat d'anim que relates, em pregunto de quina pasta estem fets els humans. Homes i dones ho prenem de diferent manera, i això es el que he volgut descriure en l'última història que he penjat.
    Et desitjo sort, amb aqueta lletra de Lluis Lach, dedicada a Laura.

    I si l'atzar et porta lluny
    que els déus et guardin pel camí
    que t'acompanyin els ocells,
    que t'acaronin els estels,
    i en un racó d'aquesta veu
    mentre la pugui fer sentir
    hi haurà amagat sempre el teu so, Laura.

  • Xavier Lamarca | 05-08-2006

    Els vulcanòlegs hauran d'estudiar aquesta nova classe de volcà; has aconseguit fusionar la indolència dels hawaians amb l'ímpetu dels strombolians i al final: el Krakatoa..
    I la pluja lleugera ha caigut per refredar-ho tot altre cop a temperatura ambient.
    Una tempesta a la banyera, una tempesta al cor.
    I la vida que navega entre tempestes i calmes.

  • Xavier Lamarca | 24-02-2006

    Veig que ho pots fer bé
    i bé ho fas, Becari,
    amb beca o sense, bé.
    Ves fent.

    X.L.

  • Xavier Lamarca | 24-02-2006

    La poesia es quelcom personal, tu ho saps. Els poetes no existeixen. Versificadors, retalladors de prosa, bertsolaris...però poetes?.
    La poesia viatja de polissó en el text sense pagar el passatge i, si arriba a destí, com els polissons és per a molts invisible.
    El text porta paraules que es desfan, volen lletres i el vent canvia de lloc els accents, coixeja de manera heterodoxa però si en queda l'esquelet pelat, sempre hi podrem bastir a sobre la nostra pròpia imatge, ens haurà servit per a penjarobes dels nostres pensaments, un humil servei prou útil.
    Sí, filladelvent, som així, què hi vols fer?...

    X.L.

  • Xavier Lamarca | 17-02-2006 | Valoració: 9

    Veig que l'ucraïnés et va captivar. Si hagués estat ucraïnesa.... (per a mi, es clar). El que m'ha captivat és la teva personal manera d'explicar-ho, ei, noia, amb això s'hi neix o no. Una visió sincera desde l'óptica de l'altre sexe és impagable.Les escoles d'escriptura serveixen per altres coses. Realment hom gaudeix quan pot expresar-se ben lliurament, i fa disfrutar. Excel·lent

  • Xavier Lamarca | 01-07-2005 | Valoració: 9

    Quan vulguis tornar a sortir de viatge, que t'acompanyo. Amb una persona com tú no és possible l'aborriment, i això és d'agraïr.
    Et poso entre els que m'agrada anar llegint

  • Xavier Lamarca | 19-06-2005

    No podries ensenyar als polítics que es fecin les palles ells solets com Deu mana i aixi la resta de l'humanitat també gaudiria mes?

  • Xavier Lamarca | 02-06-2005

    T'estrenes amb dos relats breus amb tots els elements dels bons relats. Benvingut i felicitats!

  • Xavier Lamarca | 30-05-2005

    Hola Xavier,
    Ara m'acabo de llegir aquests dos últims relats teus, els del cinema, i m'ha fet somriure la menció d'uns noms que feia temps que no havia sentit. El meu avi tocava el piano a les pel·licules mudes i he sentit explicar a casa aquestes coses M'agraden els temes que tractes, i com que ets un autor prolífic tinc material per escollic i et vaig llegint.
    Per cert, que la foto amb que il·lustres la teva página es la resclosa que hi ha riu amunt de Sant Aniol d'Aguja oi?

  • Xavier Lamarca | 24-05-2005

    Impecable en l'expresió i ben construït, al meu entendre está pensat mes com un guió per a ser portat a la pantalla que com a relat literari, pero manté le tensió fins al final. Me'l apunto

  • Xavier Lamarca | 21-05-2005 | Valoració: 9

    ...i no ho sabem veure. Aquestes escens quotidianes descrites amb sabia simplicitat son la sal que amaneix le nostra rurtina diària. Explicar-es amb l'agudesa que ho fas nomès es a l'abast d'una mirada curiosa seguida un pensament reflexiu.
    Poc apoc vaig descobrint nous escriptors i avui t'he descobert a tu.
    Et seguiré llegint

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: