Amb suc i broc

(Versos "versus" versos: Josep Mª de Segarra "Lluna gelosa..")

Figa sucosa, avui ho tens molt cru,
guaita la tita que galdosa:
un ou pansit i l'altre mig madur.
Reposar l'arma avui s'imposa.

Amb aquesta mitja rialla de maldats,
quan mostres el teu lúbric pel de seda,
el vergam de mil i un mascles abrandats,
convoques a lliscar dins de ta cleda.

T'obres del tot: quin moviment !
quin pou de llèfrec moc
per enfonsar-hi delerosament
el broc !

L'instint de el bèstia, el pebrotar,
glateix, renilla, vibra,
no pot ni sap estar-se de sucar
el seu muscle sense ós, tot fibra !

Ni el fre del decòrum hi fa res,
ni el seny l'impuls atura,
el teu reclam, el trèmul del teu bes,
figa madura.

I es que enfront la rosassa del cuixam
quin nap ben nascut s'esfondraria ?
si és tan suau i lliscós fer-hi nyam-nyam
i gronxar-s'hi escalfant la llet del dia...

Amb dos orgues que es toquen tan a gust
amb ritme que extasia i que reprèn,
la portella quan s'obre sense tust
fins la cuca llamenca diu: Amén!

Per això cap titola t'és rebel,
ni gla tibat, ni penca orgullosa,
ni cap canari volaria al cel,
dejú de tu, figa sucosa.