Cercador
Desperta, verro.
Un relat de: Xavier LamarcaPer refredar-te el fornal
t'hi cuino sardina fresca
fins que refila el pardal
i s'hi escorra mel de bresca.
Et recorro el mamellam
a pamades
i t'amoixo tendrament
a llepades.
M'infiltro sota l'enciam
i m'enfonso en el cuixam!
Et petonejo el culet
a xarrupets sorollosos
i et pessigo el llonguet
amb dits sútils i lliscosos.
Pero tu encare no en tens prou. No,
- tu en vols més-
i quan acabo els neulers
sola, et fas el repicó !
S'em estiren els tendrums
al copçar els teus embalums.
Sense ultimàtum, cau el pèplum
i test com dalt d'un pòdium,
fins al delírium llisca el falum
pel turgent pitram vacum
I ja en el summum,
el factòtum ejecta el sèrum sense decòrum
malgrat manqui quòrum i referèndum
en mig d'un gran maremàgnum.
En resum:
de circumspèctum
passo al desideràtum.
-Ho fas?
-No ho faig.
-Fes-ho.
-Ho faré.
Funest fat !
Follo una fati farta de fal.lus.
Fineixo fart.
Foto al camp.
-Ho fas ?
-Ho faig.
-Fa ?
-Massa fato, massa fòssil: fatal.
-Fum !, que fort !...
Flaca feina fem, Romana!
S'et menjo la xona crua
i tu m'escorres la tita
com si fos una badana.
Però no la cargolis, nana,
rebregada no s'excita
i, a mès, em passa la gana.
Comentaris
-
Quin descobriment!!![Ofensiu]M.Victòria Lovaina Ruiz | 23-02-2006
Molt, molt bo aquest poema, divertit, càustic, i molt ben escrit, amb un llenguatge molt treballat. Et continuaré llegint.
-
Un joc molt interessant[Ofensiu]filladelvent | 06-02-2006
Un joc amb mots i lletres d'allò més treballat. El que més m'ha agradat ha sigut l'estrofa en que tot acabava amb -um; t'ha quedat molt encertada.
Tot i que sols sogui un "divertiment", en aquesta poesia s'hi noten les ganes de mossegar el lector amb cada joc fonètic.
-Filladelvent- -
Divertiments[Ofensiu]Ginger | 03-07-2005
Dius que de viatge amb mi no t'avorriries i, pel que es veu, amb tu tampoc hi ha aquest perill.
No pinta pas malament, pot ser que m'hi apunti
l´Autor
27 Relats
50 Comentaris
42057 Lectures
Valoració de l'autor: 9.36
Biografia:
Quan escric davant la pantalla, de vegades els personatges se'm revolten i exigeixen que no traeixi la seva biografia. Jo els dic que només gracies a mi en tenen però, tossuts, es neguen a seguir el meu pla i actuen pel seu compte.Quan això passa - que és el millor que pot passar - em limito a escriure la història que em dicten sense afegir-hi de la meva collita, sinó el que observo i penso que els passsa pel cap o per les vísceres.
De fet, escriure una historia no es altra cosa que deixar-se portar per una veu que xiuxeja a l'orella. No cal inventar res, tan els personatges de carn i ossos com els imaginats tenen vida pròpia, i si no en tenen val mes plegar i oblidar-los.
Però un cop el relat és acabat, i publicat soc jo qui es queda sol al darrera la pantalla.
La història ja no es meva, és de tots aquells que se l'han fet seva.