Foto de perfil de Sareta_16

Sareta_16

Barcelona,

28 Relats, 145 Comentaris
37350 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Avans de tot només dir que no em considero bona escribint, simplement escric per exterioritzar els meus sentiments i sensacions i així mitjançant aquesta terapia no em destrossen per dins.
Els escrits són el reflex dels meus sentiments...

Aviam que us puc contar de mi, tot i que no sóc bona describint-me...

Sóc una noia de Barcelona i tinc 16 anys, estic estudiant el Batxillerat científic. Un dels meus somnis és ser Biologa.
Les mates són el meu pitjor malson...O_ô

Llegir m'apassiona és un mòn on em puc evadir de la realitat, oblidar-me de tot el que m'envolta i viatjar més enllà dels somnis...

Recomano la ITACA, té molt talent i és una bona amiga, per no dir la millor que he tingut mai!:)

Si em voleu conèixer el meu msn és: sara_romero_88@hotmail.com

--------------------------------------------
Som la cançó que mai s'apaga, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta d'un sol crit...
I quan la nit ens ve a buscar, som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar...

[[El valor de les coses no resideix en el temps que duren..sino en la intensitat amb la que es produeixen...per això existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables]]

>> No em preocupa el que pugui pensar de mi la gent, simplement estan massa capficats pensant en el que pugui estar pensant jo d'ells...

Últims relats de Sareta_16

Últims comentaris de l'autor

  • Sareta_16 | 14-10-2005

    Estava per aquí inspeccionant i mira m'ha cridat l'atenció aquest relat...
    M'ha agradat molt!^^ Perquè has reflexat molt bé com em sento jo ara amb una persona que al novembre farà un any que ens va deixar.. i ara ja tot és més fàcil.. l'absència i continua essent present però el dolor no és fa insuportable..
    I res.. a seguir vivint per ells! A disfrutar tot el que ells no van poder!
    Cuida't moooolt!

  • Sareta_16 | 14-10-2005

    Quin escrit.. m'has recordat a que farà casi un any vaig perdre a una apreciada amiga.. la meva Mariona..la trobo tan a faltar.. :( xo enu que vols feri, resignarte i poca cosa mes...
    li he dedicat algun que altre escrit i stan penjats...si vols feri una ullada... ;)
    I se com et sents.. tots ens hem sentit axi algun cop o ens tocara.. la mort forma part de la vida.. stan interelacionats, snse vida no pot existir la mort..
    el sufriment, la desesperacó, el dolor, la tristesa q tenvolten... i ara que és tan recent.. ains.. suposu que res servirà de consol però almenys ho intentaré...
    sas?en la vida hi ha moments en qet fayen les forses n veus kom tira endavan...la vida es un constant dolor i sufrimient pero tb ia moments agradables, nos cada un de nos te la kapacitat d ferse fort, poder controlar aket dolor i augmentar akets moments agradables, podem lamentarnos eternamente una perdua, o axekarnos i mirar al futur, am un nou dia, comensar una nova vida on tindrem rekords dakesta gent, pero no trnarem a sufrir pensant en ells sino qe els recordarem com una experiencia enriquida, tas de kedar am els bns muments q vas viure am ell!sigues forta que segur q ho ets molt!inga q algun dia prope podras mira enrere i n plora kuan pensis am ell!sera dificil pero podras, ya vuras!^^ ell n us voldria veure axi... not dmanu q stiguis 100% felis ni tan sols q somriguis xo no q tnfonsis pq et keda moltisim per endavan!anims makisima!
    si necessites res ja sas on trobar-me!
    una abraçada enorme! Cuidat mol! (k)

  • Sareta_16 | 26-09-2005 | Valoració: 10

    vaig dir que et llegiria i et faria un intent de coment... xD
    M'ha encantat la teva descripció, m'agrada molt la natura, el bosc... però quan hi ha la llum del dia..xD jaja i el final quina sorpresa!^^ Està molt bé Carme!
    Jo tinc una casa allà a Sant Pol... ;)
    Vagi molt bé maca!:)

  • Sareta_16 | 20-09-2005 | Valoració: 10

    És el primer cop que et llegeixo.. i m'ha cridat l'atenció aquest escrit teu...
    i el títol super escaient.. m'ha agradat la teva forma de redactar-ho, d'una forma simple i molt original!^^
    Et seguiré llegint!;)

  • Sareta_16 | 04-09-2005 | Valoració: 9

    aquí has tractat un tema dur i colpidor que per desgràcia existeix i cada cop es donen més casos.. U.u
    Ens ho has redactat molt bé, d'una forma simple i senzilla i el final clavat!;)
    Bonic missatge ens has donat, m'ha agradat! ^^

  • Sareta_16 | 04-09-2005 | Valoració: 10

    Escuet però preciós, m'ha encantat! Un poema al clam sobre l'amistat d'aquestes dos noies, la Nokia no tinc el plaer de coneixela però a la Itaca si, gran sort la meva!:)
    Molt ben aconseguit! I tu ho has dit qualitats a la Clarins ufff.. no acabariem mai! Jo també li he dedicat alguns escrits.. perquè s'ho mereix i més... :)
    He escollit aquest pq m'ha cridat l'atenció perquè va dedicat a la Clarins.. una bellisima persona.. l'adoro.
    Nem a waitar que tens per aki.. juju muaks maka!^^

  • Sareta_16 | 01-09-2005 | Valoració: 10

    I més dedicant-li a la ITACA, una bellisima persona...
    Les seves paraules... ains.. quin gran regal eh?^^ La gent que té la oportunitat de conèixer no la deixa indiferent aquesta petita però a la vegada gran persona.. Jo també li he dedicat relats.. perquè s'ho mereix, per ser com és.
    I estic completament d'acord amb tot el que dius...
    Si se d'una persona que mai em fallarà és ella, que sempre m'apoyarà és ella.. em complementa.. l'adoro.
    Clarins te aMo KaniJa...**

  • Sareta_16 | 01-09-2005 | Valoració: 10

    delicadesa, quanta sensibilitat, molta sensualitat..
    un poema escuet però a vessar de sentiments!^^ Aquesta estimació sense límit... genial!:D

  • Sareta_16 | 01-09-2005 | Valoració: 10

    Ja veig que has tornat.. doncs Benvinguda a casa!^^
    Suposu que et referies aquests 2 mesos que has estat a Menorca.. doncs espero que hagin fet el seu efecte! I per fi t'hagis alliberat d'aquest dolor que amarava els teus dies!
    M'ha agradat molt totes les frases de No vull.. :)
    I avegades la distància és lo millor per "oblidar"... de tot cor espero que ara tinguis altres motius per viure!
    Molta sort amb la carrera!;)

  • Sareta_16 | 01-09-2005 | Valoració: 10

    Un poema molt maco dedicat a la poesia, no sé com nomenar-lo.. que ens transmet tant, ens enamora, ens fa estremir, ens fa treure un somriure.. ens transmet sentiments indescriptibles... ^^
    I recorda TU ETS POESIA...

  • Sareta_16 | 01-09-2005 | Valoració: 10

    Feia molt temps que no em passava per aquí! Un escrit molt original, m'ha agradat molt..
    Jo també a vegades em sento així estranya...:S i això és totalment cert, una melodia o qualsevol cosa ens fa canviar l'estat d'ànim!
    Aixx.. que complicades que en som les persones...xD
    M'ha agradat el final que el deixes així amb un punt sense acabar! Way! :)

  • Sareta_16 | 01-09-2005 | Valoració: 10

    És un relat molt bonic... però a la vegada molt trist de no tenir a la persona estimada.. aquí ho has expressat molt bé!^^
    Ains.. remarcaria tantes frases...
    Son tantes les coses viscudes que és fa difícil deixar aquesta etapa enrere i començar-ne una de nova.. però bueno temps al temps i tot s'estabilitzarà de nou!:)
    Molts ànims!;)

  • Sareta_16 | 01-09-2005 | Valoració: 10

    És genial Aïda! M'ha encantat, és un relat molt colpidor! Molt ben aconseguit, i el títol és molt escaient!
    És trist però és la puta realitat! M'ha fet posar la pell de gallina...
    Impressionant tia, ets bona, molt bona escribint! No desaprofitis el teu talent... ;)

  • Sareta_16 | 01-09-2005 | Valoració: 10

    Colpidor, dur però carregat de veritats! És genial Annah!^^
    La visió de la filla enfront el tema, molt ben enfocat!
    M'agrada que l'acabis amb una pregunta.. deixant-lo en un punt d'incertesa!;)

  • Sareta_16 | 01-09-2005 | Valoració: 10

    Feia temps que no et llegia!^^
    Aix... l'amor l'amor...
    La qüestió no és oblidar sinó fer que aquest record amarg es converteixi en un record dolç i d'anyorança...
    Tots hem hagut de passar per aquí, la cara negativa que té l'amor però tot i així encara que sembli que no arribarà un dia que quan pensis en aquesta persona que t'ha marcat tant no et farà mal, sinó que la recordaràs com una experiència enriquidora, que t'ha ensenyat.
    I bueno doncs a esperar que arribi una altre persona que ompli aquest buit que tens!
    M'ha agradat sobretot l'última frase.. Perdona'm no et puc oblidar. Chapó!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: