Perquè amb tu m'hi puc veure reflexada...

No fa falta que em diguis aquelles màgiques paraules perquè somrigui, perquè tinc tants motius per fer-ho... Un d'ells ets tu, Clara, una gran persona, que admiro i t'estimo tal com ets, pel que m'arribes a omplir amb la teva amistat, que no tinc adjectius per definir-la... Per tot el que has fet i fas per mi i que no dubto que continuaràs fent sense demanar-me res a canvi, perquè la nostra amistat és única com tu, com una espècie en extinció que tinc la sort de que s'hagi creuat en la meva vida i que vull retenir amb mi per sempre més. Queda't amb mi.
I saps per més que busqui, no trobo les paraules adequades per escriure tot el que sento per tu, perquè no s'acostarien ni mol menys al sentiment que tinc envers tu i em quedaria curta.
Perquè Clarins carinyo... t'aprecio, t'admiro i desitjo que siguis feliç amb el que fas i recordar-te que ets una gran poetessa, que encara que no ho pensis, creu-t'ho perquè és la veritat. Poeta no és aquell que fa rimes sinó que expressa el que sent a la seva manera i tu és el que fas, no? I perquè negar-ho ho fas genial! Tens una gran facilitat per expressar en paraules transmetre'n tot el que et bull dins i així ens mostres la Clara que portes dins.
Potser no arribes a ser un Bécquer o un Garcilaso però ets la Clara, la nostra Clara, amb un cor bondadós i la mirada inquieta amb els ulls desperts que tenen ganes d'absorbir de tot el que t'envolta i aprendre constantment, superar-te a tu mateixa, amb molts somnis per aconseguir que no dubto que assoliràs.
Una noia dolça, que t'abraça amb els seus escrits, amb paraules que transforma en móns màgics d'innocència, de somnis aconseguits, d'il·lusions retrobades on m'hi perdria per sempre...
Saps abans eres per mi una perfecte desconeguda ni tan sols sabia de la teva existència... i un bon dia algú em va agregar.. bueno vaig pensar sempre és bo conèixer nova gent i mira'ns ara... qui diria que en sorgiria aquesta bonica amistat que hem anat formant i que per la meva part no tindrà fi algun.
I així va anar, anava passant el temps i ens anàvem coneixent millor... desprès vas ser la persona amb la que millor m'entenia. Vas arribar a ser amb qui millor em vaig identificar, a qui va representar el meu "ser". Ara és quan veig que no et coneixo, si, altre cop ets desconeguda, perquè em dono compte de que a un amic mai se l'acaba de conèixer, perquè sempre hi haurà algo d'ell que em sorprengui, sempre hi haurà algo nou que compartir. Tu sempre seràs per mi, algo nou que descobrir.
I es quan em poso a pensar en tots els moments que hem compartit, tan bonics tots i dignes d'esment, no sabria amb quin quedar-me... recordem... els mítics moments al fotomatón partint-nos la caixa, amb la nostra habilitat impressionant per sortir malament a les fotos (ens apuntem a un curset? xD), aquell dia les quatre melones a la herba que no l'oblidaré en la vida, el dia del concert pachanguero al teu barri ballant regaetton (dale más gasolina...(8) jaja), el dia del Turó a lo pijais (H), el dia de sobar a casa meva tota la penya bolada i l'Anna anant del pal...¬¬' xD pfff i els que vindran!
I agraïr-te de nou tot el que m'has ajudat, animant-me a seguir quan no quedava esperança i aquí em veus volent abandonar el curs un mes abans d'acabar el curs, la Sareta es posa a currar i passa a 2n de batxillerat!^^ Oleeei!
Gràcies a molta gent que va estar allà aguantant els meus canvis d'humor, les meves llàgrimes, la meva insuportable mala llet, la meva por a afrontar-me al problema i sentir-me incapaç d'aconseguir-ho... però en especial a tu que és en els braços on podia plorar desconsoladament sabent que les teves paraules em farien sentir molt millor... i no puc deixar de mencionar al meu nen que ell també va ser una raó perquè la Sareta no s'acabés d'enfonsar i lluités! Que sou les dos persones més importants en la meva vida... Sou la llet ostia!
Gràcies per ser simplement la Clara que ets, que tothom està orgullosa de tu sigui en el sentit que sigui, com amiga, filla, poetessa, estudiant o com a persona...en especial jo que cada dia m'enorgulleixo d'aquesta noia tremendament maca!
Recorda que ets espectacular, ITACA.

Visca tu, visca jo i visca la nostra amistat!