No estàs sola

Mai he passat per el que tu estàs passant, i no sé si podré estar a l'altura de tot això. Tinc por a dir coses que no hauria de dir, o a no dir-ne d'altres que són necessàries. Em moro de por a fallar-te, però ara em posaré a escriure't això, com si tota la por quedés fora de mi per uns moments.
No existeix ni la claror ni la foscor, tot depén desde on ho mirem, llavors els Sol ho reflexa d'una manera o d'una altre, i saps que és aquest Sol? Són les ganes de viure, d'aprofitar el temps, de tirar endavant...
Tu ets una persona força positiva, no obstant ara et veuràs clavada a terra, sense tenir força ni per fer un pas, sense tenir veu per cridar al cel que no estàs bé... Però saps? No estàs sola, jo i els que diariament t'ajudem, et fem riure... podem ajudar-te a desenganxar-te d'aquest terra tan fred, tant poc esperançador.
No tinc ni idea, de totes les llàgrimes que has abocat, de tota la ràbia que tens dins, de tota la pena que ja no cap dins teu... però si tu vols, només si tu vols, pots dirm-ho o pots compartir silencis i mirades amb nosaltres. A vegades les paraules sobren i jo tampoc vull que et sentis obligat a explicar-me res. Només vull que em diguis el que tu necessitis dir-me.. perquè l'amistat també consisteix en acceptar l'initimitat de l'altre, i estic disposadisima a acceptar tota la teva intimitat, ara i sempre.
Saps? No sempre cal entendre el problema d'algú, només cal entendre que et necessita, i cal entendre cada abraçada que es comparteix, cada moment...això si que s'ha d'entendre...
No prometo poder entendre cada paraula i cada sentiment que m'expliquis però si que prometo fer el que pugui per ajudar-te i estar amb tu sempre, em sents?
Jo només sé que al llarg del meu camí he trobat moltes roques punxant que l'únic que han fet és estripar els meus sentiments com si fossin de paper. Però em nego a pensar que em tornaré un so trist. Pots fer una parada, dues o tres en aquest llarg camí, però hauràs de seguir caminant, has de continuar lluitant, perquè només d'aquesta manera evitaràs tornar-te un últim sospir. No et rendeixis i sobretot no renunciïs a les teves il·lusions, als teus somnis! No és el moment de començar el retorn!
Tu pots! Mai tamoïnis, perquè mai hauràs de plorar sola!
Estic amb tu i molta gent t'acompanya en aquests moments. No ho dubtis mai, no estàs sola!
T'estima: Sareta.