No estàs sola

Un relat de: Sareta_16

Mai he passat per el que tu estàs passant, i no sé si podré estar a l'altura de tot això. Tinc por a dir coses que no hauria de dir, o a no dir-ne d'altres que són necessàries. Em moro de por a fallar-te, però ara em posaré a escriure't això, com si tota la por quedés fora de mi per uns moments.
No existeix ni la claror ni la foscor, tot depén desde on ho mirem, llavors els Sol ho reflexa d'una manera o d'una altre, i saps que és aquest Sol? Són les ganes de viure, d'aprofitar el temps, de tirar endavant...
Tu ets una persona força positiva, no obstant ara et veuràs clavada a terra, sense tenir força ni per fer un pas, sense tenir veu per cridar al cel que no estàs bé... Però saps? No estàs sola, jo i els que diariament t'ajudem, et fem riure... podem ajudar-te a desenganxar-te d'aquest terra tan fred, tant poc esperançador.
No tinc ni idea, de totes les llàgrimes que has abocat, de tota la ràbia que tens dins, de tota la pena que ja no cap dins teu... però si tu vols, només si tu vols, pots dirm-ho o pots compartir silencis i mirades amb nosaltres. A vegades les paraules sobren i jo tampoc vull que et sentis obligat a explicar-me res. Només vull que em diguis el que tu necessitis dir-me.. perquè l'amistat també consisteix en acceptar l'initimitat de l'altre, i estic disposadisima a acceptar tota la teva intimitat, ara i sempre.
Saps? No sempre cal entendre el problema d'algú, només cal entendre que et necessita, i cal entendre cada abraçada que es comparteix, cada moment...això si que s'ha d'entendre...
No prometo poder entendre cada paraula i cada sentiment que m'expliquis però si que prometo fer el que pugui per ajudar-te i estar amb tu sempre, em sents?
Jo només sé que al llarg del meu camí he trobat moltes roques punxant que l'únic que han fet és estripar els meus sentiments com si fossin de paper. Però em nego a pensar que em tornaré un so trist. Pots fer una parada, dues o tres en aquest llarg camí, però hauràs de seguir caminant, has de continuar lluitant, perquè només d'aquesta manera evitaràs tornar-te un últim sospir. No et rendeixis i sobretot no renunciïs a les teves il·lusions, als teus somnis! No és el moment de començar el retorn!
Tu pots! Mai tamoïnis, perquè mai hauràs de plorar sola!
Estic amb tu i molta gent t'acompanya en aquests moments. No ho dubtis mai, no estàs sola!
T'estima: Sareta.

Comentaris

  • Kina ajuda!!![Ofensiu]
    fada_negra | 23-05-2006 | Valoració: 9

    Hola!!!En momentes així...pareix com k no pots eixir de res...k t´ofegaras sense poder fer -ne res...xro coses així de la gent k t´estima,son les k t´ajuden i et donen la força necessaria per a fer l´últim esforç...i gràcies a akestos últims esforçs s´aconsegueix sortir d´on sigui...per la gent que t´estima...Molt bé!!!
    Ptons

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Sareta_16

Sareta_16

28 Relats

145 Comentaris

45447 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Avans de tot només dir que no em considero bona escribint, simplement escric per exterioritzar els meus sentiments i sensacions i així mitjançant aquesta terapia no em destrossen per dins.
Els escrits són el reflex dels meus sentiments...

Aviam que us puc contar de mi, tot i que no sóc bona describint-me...

Sóc una noia de Barcelona i tinc 16 anys, estic estudiant el Batxillerat científic. Un dels meus somnis és ser Biologa.
Les mates són el meu pitjor malson...O_ô

Llegir m'apassiona és un mòn on em puc evadir de la realitat, oblidar-me de tot el que m'envolta i viatjar més enllà dels somnis...

Recomano la ITACA, té molt talent i és una bona amiga, per no dir la millor que he tingut mai!:)

Si em voleu conèixer el meu msn és: sara_romero_88@hotmail.com

--------------------------------------------
Som la cançó que mai s'apaga, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta d'un sol crit...
I quan la nit ens ve a buscar, som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar...

[[El valor de les coses no resideix en el temps que duren..sino en la intensitat amb la que es produeixen...per això existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables]]

>> No em preocupa el que pugui pensar de mi la gent, simplement estan massa capficats pensant en el que pugui estar pensant jo d'ells...