Tant demano?

Un relat de: Sareta_16

Només vull que m'estimin,
No estar sola mai més,
Mai més provar la soledat,
Sentir que tens algú que és la raó que et manté amb vida,
Saber que el tens i que mai et fallarà.
Tantes coses m'agradaria sentir..
Desprès de tant de mal, que em queda?
A part d'un cor ferit,
Amb les ferides obertes, talls per cicatritzar, un cor per recuperar...
Un cor casi insensible als sentiments..
Soledat, tu que en saps d'això.. quant temps més m'acompanyaràs?
T'aniràs algun dia del meu ser? Sortiré d'on em trobo enfonsada?
Tu que ets amiga dels desamors més amargs...em pots respondre?
Les nits son fredes, la lluna inalcansable,
Tan dolça allà dalt... reflexa el meu rostre..
Els meus ulls perduts en la nit estrellada,
Les meves llàgrimes no paren de brotar,
Ni el més trist poema pot reflexar quanta tristesa m'envolta..

Sense un motiu o segurament amb masses per triar-ne un..
Si ho entregues tot i et fan mal.. com recuperar el que vas perdre?
Com tornar a confiar amb algú? Com tornar a estimar? Com trobar algú i cedir-lo de nou? Ho apreciarà i ho valorarà? O serà una altre farsa més?
Si la vida et somriu aquest algú t'obrirà un món de sentiments i sensacions oblidats en el baul dels records... experimentant de nou el que anomenem amor..
Una vegada l'esperança s'apodera de tu i lentament tornes a creure en aquest món de somnis i fantasies, cau la vena dels teus ulls, i aquest cop tot fa més mal... Reviure aquests moments altre cop?
Casi que prefereixo el dolor dels records, m'envolto en la tristesa que s'ha fet tan meva, tants moments que hem compartit, tant temps amb la seva única companyia...
I on estàs tu de mentres? En què penses quan ploro?
A qui estimes mentres jo sufreixo? Mentres aquesta bogeria s'apodera de mi...
A qui retens junt amb tu? Qui és l'afortunada que li pertany allò que més desitjo en la vida i que només somiant-ho puc tenir-lo entre els meus braços?
Ja no demano que m'estimis, tan sols vull que alguna vegada et sorprenguis a tu mateix, pensant una mica en mi...

Comentaris

  • Necessitat[Ofensiu]
    kispar fidu | 12-10-2005

    Eis! Bones! ara feia força temps que no em passava per aquí! ja et trobava a faltar, eh! jejeje.

    Ja veig que aquest escrit és de ja fa un temps, però és que m'ha cridat l'atenció el seu títol i també la seva temàtica... per què serà que tanta gent es troba igual, oi?

    Necessitat, necessitat de veure'l, de sentir-lo a prop, de notar-lo al teu costat. De poder veure els seus ulls aproximar-se, de sentir les seves paraules a cau d'orella. De pensar que ell també dedica alguns pensaments per a tu, igual que tu li dediques a cada instant.
    Desitjar i somiar és tan fàcil i sembla tan senzill, que quan busquem la realitat dels nostres somnis sembla que no hauria de ser tan complicat... però, Tant demano?

    Som uns complets incomplets, incomplets per amor. Uns amants incomplets, sense tu en elmeu cor. Com persones a mitges. Uns acords incomplets, menors i desafinats, que van perseguint notes sense aconseguir una cançó (Jaraba de Palo)

    [ i és que en les cançons s'hi poden trobar tantes veritats... ens hi podem veure tan reflectits... aix... !]

    Bé noieta, espero que vagi tot molt bé, i ja aniré passant pels teus relats! jejeje

    Ciao!
    Gemm@

  • Ja tornes a publicar ;)[Ofensiu]
    eternasomiadora | 29-07-2005 | Valoració: 10

    Ei no crec que en demanis tant, demanes lo normal, lo que hom vol, la FELICITAT, si que es dur el desamor i molt, pero no t'hi pots quedar sempre aqui estancada i passanto tant malament quan menys t'ho esperis tornaras a ser feliç amb tot allo que tant desitjes, a la vida n'hi han bones i males epoques encara que aquesta darrera sembli eterna, pero no u es petons i anims!!

  • Trist xo genial!![Ofensiu]
    natasha | 24-07-2005 | Valoració: 9

    Nina m'ha encantat, és km 1 "as marxat, sigues feliç i d tan en tan, pnsa am mi" mentres tu et kdes am cara d circumkstancia...es trist xo se tan b dl k parles...jo sc d les prsones k tmb pnsa k costa turna a cumença d 9 kuan t'han fet mal i ia tot el mon d les pors, xo km diuen, :k desapareguin les pors, mirem el futur i el somriure turnarà a raure en nusaltres.

    uffff me llevat sentimentalista avui...xD

    buenu nuieta, ens veiem
    mUakS

l´Autor

Foto de perfil de Sareta_16

Sareta_16

28 Relats

145 Comentaris

51738 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Avans de tot només dir que no em considero bona escribint, simplement escric per exterioritzar els meus sentiments i sensacions i així mitjançant aquesta terapia no em destrossen per dins.
Els escrits són el reflex dels meus sentiments...

Aviam que us puc contar de mi, tot i que no sóc bona describint-me...

Sóc una noia de Barcelona i tinc 16 anys, estic estudiant el Batxillerat científic. Un dels meus somnis és ser Biologa.
Les mates són el meu pitjor malson...O_ô

Llegir m'apassiona és un mòn on em puc evadir de la realitat, oblidar-me de tot el que m'envolta i viatjar més enllà dels somnis...

Recomano la ITACA, té molt talent i és una bona amiga, per no dir la millor que he tingut mai!:)

Si em voleu conèixer el meu msn és: sara_romero_88@hotmail.com

--------------------------------------------
Som la cançó que mai s'apaga, som el combat contra l'oblit, som la paraula silenciada, som la revolta d'un sol crit...
I quan la nit ens ve a buscar, som tot un món per estimar, som una història per guanyar, tot un futur per començar...

[[El valor de les coses no resideix en el temps que duren..sino en la intensitat amb la que es produeixen...per això existeixen moments inoblidables, coses inexplicables i persones incomparables]]

>> No em preocupa el que pugui pensar de mi la gent, simplement estan massa capficats pensant en el que pugui estar pensant jo d'ells...