Amaga't

Aguantes entre silencis i llàgrimes, paraules i potades. El teu cos, un dèbil xiuxiueig del dolor, marcat per sang coagulada sota la pell. El teu sexe ferit per la força de la seva brutalitat. Ombres sota els teus ulls blaus, no dorms per les nits? La por no et deixa, oi? Qui podria dormir al costat d'un monstre com ell? Les seves mans, abans dolces, ara fumen i es banyen en whisky. Les seves mans, que abans acariciaven, ara peguen cops. El teu cor que abans s'enamorava, ara es debat entre la vida i la mort, entre l'odi i l'amor, la impotència i les ganes de matar-lo. Tens ganes de marxar, oi? D'anar-te'n ben lluny. Doncs ves-te'n. "I els nens?" Quins nens? No són nens... s'han fet grans de cop, veient com les seves mans colpejaven els cossos de la innocència. Veient com la veu de la cervesa inundava la casa, i de vegades parlen de marxar a un lloc llunyà. No són tan nens... Emporta-te'ls, aparta'ls d'ell. I ves-te'n. Camina per carrers i camins, oblidant la cuina i el teu llit, oblidant les teves nits.
"Però és que jo l'estimo... i ell a mi també... si me'n vaig, que farà sense mi? No... no puc marxar...!", i les llàgrimes s'apoderen dels teus actes. Deixes de remenar el sofregit pel sopar del teu home, deixes de fer el llit, deixes de treure la pols, deixes de pensar... només plores. De veritat creus que t'estima? Creus que et pega perquè t'estima? Ell no estima a ningú. És fred com el gel i dur com una pedra. No sent res. Gaudeix pegant-te. I creus que tu de veritat estimes a algú que et maltracta? No... només et sents obligada a seguir al seu costat, perquè algun dia et vas enamorar d'algú que no era ell, i vas jurar davant d'una creu que sempre estaries al seu costat. Però, aquell que jura no compleix, per què hauries de complir tu? Per què l'has d'aguantar? Emporta't els bons records en una bossa, i veste'n. Els mals moments abandona'ls amb ell. Però tu continues plorant sense pensar, cuinant i netejant, per a que ell no s'enfadi. No veus que no és ell qui s'enfada?
És l'altre ell que va aparèixer quan va començar a beure... És la cervesa qui et pega, perquè ell ja no és ell, creu-me.
Continues a la cuina, pelant patates, i les llàgrimes fan més negres les ombres sota els teus ulls. No estàs cansada? Deixa-ho córrer... Els braçosse't cansen.
Dos hores després arriba ell del bar. L'alè, fa aquella olor agre de cervesa. Ja pots donar-li un petó? No et fa fàstic? "Tens el sopar preparat, petita?" "Si, clar..." La taula és parada, només per a ell. Tu encara no tens gana, i els nens son a casa de la teva mare. Vas a la cuina; ell et mira des de la cadira; estàs ben prima, massa potser. Els nervis i la por se't mengen. Li poses la carn amb la salsa i les verdures al plat, casi la meitat del que havies cuinat; ell és molt menjador. Però tu i els nens? Mengeu prou? O és que els calers que et dóna ell després d'anar de birres no
són suficients? Mata'l... Ja sé que no pots. Mentre ell menja amb voracitat, tu segueixes traient la pols dels armaris per a que no et vegi sense fer res. Sona el telèfon... ring... ring....... És la teva mare, que els nens ja volen sopar, i et diu si vols que es quedin a casa seva o si te'ls porta
ja. Et passes tan sols cinc minuts parlant, però com que ell s'ha quedat sense pa i no li has pogut anar a tallar, s'ha enfadat. "Però tu que cony t'has cregut eh? Digues! Que és primer, jo o la estúpida de la teva mare?". "Ma mare no és una estúpida...! I no es tractava de problemes de ma mare, em trucava pels nens, que tenen gana". "Que se'n vagin a la merda els nens! Aquí el que està sopant sóc jo, i no ells!". "Però...". "Calla ja i talla'm el pa!", i et pega una bufetada prop de la orella. Ja ni les sents; t'has acostumat. De totes maneres això no és res comparat amb les nits en les que vol sexe, però tu estàs cansada... Et pega, et crida, t'arranca les calces, i et penetra d'una sola envestida, bèstia. Sents com el teu interior sec es parteix i et tapes la boca amb el coixí per no cridar, no sigui que els nens es despertin... com si no sabessin ja que per les nits et fa mal! Els teus crits no se senten, però si els seus, i els cops secs contra la teva pell.
Quan acaba de sopar et mira mentre s'aixeca, i donant-te un petó a la galta diu "Me'n vaig a baix, que en Pere m'espera". "D'acord...". Obre la porta i surt. Un cop sec d'aire la tanca, retrona la casa. Et prepares un plat de menjar, i quan t'asseus a la taula t'adones que no tens gana.
Comences a pensar que potser tinc raó, que no val la pena continuar així... que els juraments mai ningú els compleix, per què l'hauries de complir tu aquest? Per patir tan sols? No. T'aixeques, deixes el plat sobre la taula de la cuina i vas cap a l'habitació. Treus la maleta de sota el llit, busques la roba imprescindible per a tu i els nens. I sobre els coixins del llit hi deixes una nota: "Adéu". Te'n vas, s'ha acabat.
Truques al Xavier, que et vingui a buscar a casa de la teva mare, i et porti a casa de la Laura. Lluny, ben lluny. Marxes... i ara és segur. Mai més tornaràs.
Quan arribes a casa de la teva mare, et trobes que en Xavier ja és allà. Agafes els nens, li expliques el pla a la mare, i li demanes que no expliqui res a ningú. Deixes el número de telèfon de la Laura sobre la taula "Truca'm, mare...". Ella et dóna un petó; t'entén.
I has marxat, per fi.

Ell torna tard, ben tard a casa, ebri; però tu no ho sabràs mai. S'estira sobre el llit. Quan és desperta et busca, i no et troba. Només llegeix l'adéu de la nota, i no entén res.
Pel matí tornarà a llegir la nota, i una llàgrima relliscarà per la galta d'aquell ell que tu vas conèixer. Pensarà en buscar-te...
Tu amaga't, que encara que sigui ell, aquell ell del que et vas enamorar, i et torni a jurar que complirà les trenta mil promeses, saps que no seran complides. L'alcohol tornarà a apoderar-se de la seva mirada. Ja no té remei...
Alguna cosa en el silenci li diu que aquell adéu és per sempre, que res et podrà convèncer. Trenca el paper, amb fúria, i jura que li pagaràs.
Ell creu que ets seva... amaga't.

17/07/2005