marxar

és necessari marxar lluny de l'entorn habitual, i retrobar-se amb un mateix. Quan arriba aquell moment en el que veus que alguna cosa està passat, i que passa dins teu, cal retrobar-se i fer una mena de "cura", per tal de descobrir què volem, i què busquem.

Tenen molta força aquestes lletres. I per aquí es comença. Per adonar-se, i per fer el primer pas.

A vegades és necessari marxar lluny, que no fugir.

Una abraçada i moltíssimes gràcies pels comentaris que m'has anat deixant!!

Salz.

Ja veig que has tornat.. doncs Benvinguda a casa!^^
Suposu que et referies aquests 2 mesos que has estat a Menorca.. doncs espero que hagin fet el seu efecte! I per fi t'hagis alliberat d'aquest dolor que amarava els teus dies!
M'ha agradat molt totes les frases de No vull.. :)
I avegades la distància és lo millor per "oblidar"... de tot cor espero que ara tinguis altres motius per viure!
Molta sort amb la carrera!;)

perquè la primera cosa magnífica que has fet és dir-t'ho, i repetir-t'ho i posar-ho per escrit:

"...
Però vull fugir, vull marxar. Vull ser capaç d'oblidar. Vull tenir ganes d'existir per algun altre motiu. Vull poder continuar somiant per algun altre somni. Vull tenir altres il·lusions. Vull ser capaç de veure altres objectius.
..."

i crec que al darrere de les teves paraules, dels teus precs, hi ha la ferma convicció que ho faràs.

I deixa'm dir-te que aquests dos versos
"Vull tenir ganes d'existir per algun altre motiu. "
"Vull poder continuar somiant per algun altre somni" els he trobat, senzillament, sublims. D'una realitat i d'una necessitat colpidores.

Felicitats, Dofineta, no sé si és un relat autobiogràfic, però si és el cas, m'agradaria saber que estàs en el bon camí de la superació, que has sabut iniciar tan bé amb aquest relat cru i trist, però on et reivindiques, a tu mateixa, totes les esperances que tens en el futur.

Una abraçada, veig que has obert "la paradeta" abans del que tenies pensat, oi? i me n'alegro molt, dóna gust llegir-te per aquí, tant siguin els teus relats com els comentaris tan treballats que regales, sempre amb paraules magnífiques ;-)

... de la repetició d'aquest sentiment incontrolable que és el desamor que dia a dia t'enterboleix el camí desviant-te cap on no vols anar. I remarques aquesta necessitat d'anar-te'n amb força, ho fas sentir en cada paraula. Molt ben escrit, cada paraula toca el cor.
Per últim dir-te que espero que aquests 2 mesos et sentin de meravella i et facin desconnectar una mica d'aquesta monotonia sentimental ;)
Petons,

Bdjer

et fa fugir d'una realitat monòtona que rebutges i aquest vull fugir, me'n vull anar/vull marxar reiteracions que demanen una sortida d'un món que no vols,que rebutges; no és altra cosa que la recerca "d'un món més propici" on tot et sigui més benèvol.

Molts petons, kispar fidu!

Amb un ritme, i amb una força propia de la repetició, de la reiteració, que dona contundència al text. Un us exagerat potser, d'un recurs senzill, amb un resultat excel.lent, i com sempre un tema recurrent, fugir, por del dolor de la separació. El fas viure amb duresa. Molt bé.

Marxar està bé, si un ho necesita. Fugir, de què? De tu? Del teu interior?
Viatge a dintre teu, des de Menorca o des de Finlandia. Tremola d'emoció, reviu el que et va doldre, i riu riu riu riu.
Fes el BOIG. Au, si, fes el BOIG. I després mirat al mirall i preguntat: què sóc jo?
Bon viatge.
boig reboig.

M'ha encantat... se que encara no es la teva setmana del coment, però aprofito per dir, que sí, que abans feia jo el llistat del coment i desprès ens ho turnavem amb la llibre, i ara jo anava enfeinada i ho ha agafat ella, però em va demanar que ho fes mentre estigués de vacas... es clar que jo el cap de setmana he estat fora, així que bé entre tots podem anar fent, que el forat de la Llibre costa d'omplir...jejej

El teu poema m'evoca moltes coses, quan la llunyania ens amarga i ancanvi la proximitat ens agobia, quan necessitem un canvi de prespectiva, quan les coses no són tal com un seles vl mirar.

Tens una bona línea narrativa, i uses com element poètic la repetició d'estructures, encara que potser no es gaire original, es força efectiu, i dona músicalitat a tot el relat. Felicitats

Que bonic!! Si, a vegades va be fugir, evadir-se, buscar un lloc nou on poder oblidar, on no mirar enrera i veure que els records apareixen... M'he sentit molt identificat amb el teu relat, l'unic que canvia es que en comptes de dos són tres mesos... i el temps passa... i els records no marxen, i és té la necessitat de fugir ben lluny, per no recordar, per oblidar...
Seguiré llegint!
GuSPIRA

Hola guapa.

Un relat amb poca pau, eh?
Jo que estic de vacances i volia llegir més sobre pianos... ;-)
Gràcies, tant pel comentari com per desitjar-me un bon descans que, de fet, ja ha començat, tot i que amb jet-lag. No perdo el temps, però, i com que tothom dorm, llegeixo.
Sobre el teu relat... bé. Estilísticament és força correcte, suposo que el més important és el sentiment que desprens (cuida, pero, d'usar barbarismes com 'rossar', que fan mal d'ulls!). És una sensació recorrent en l'ésser humà però passa, i renaixem. Et dono ànims perquè t'assarenis i una frase perquè hi pensis un xic: no és el mateix marxar que fugir.

Una abraçadassa inmensa, gràcies de nou pel teu comentari tan entusiasta i molts ànims!!

m

Doncs si, jo som de Mallorca, i la selectivitat la varem fer el 13, 14 i 15 de juny.
La primera part dels pensaments de pre-univ. es refereix a la fi dels exàmens en general i la segona al precís moment quan tornava a casa després de fer l'últim exàmen.
Em va anar bé!O això crec, xq demà o passat ens donen les notes.
Gràcies pels comentaris!

Ja cops sentim la nescesitat de fugir de la nostre vida rutinaria i deixar enrera records que en fan mal.
M'agradat molt el teu relat.
Vull donarte las gracies per el coment,
Una abraçada.