Això és poesia i la resta és tonteria. Que Déu et conservi la mala baba, mala puta.

Amen

Ets una bruixa malèfica; sens dubte la crueltat i la bellesa són dues cares de la mateixa moneda. Em sembla que estàs apunt de rebre un atac dels trolls...

L'orígen d'aquella catàstrofe està en el Cisma d'Orient de 1054 (maleït Lleó IX); va ser la idea més trista en la trista i patètica història de les males ideas! Constantinoble s'hagués salvat si s'hagués sotmés al Papa i ara no tindriem ni la mafia albanesa ni la caòtica Istambul!

Merci, pero jo amb aquesta "senyora" no hi tinc res a veure. La creativitat me la dona directament l'esperit sant...

Merci pel teu comentari tan assenyat, una resposta elegant... I aquest m'agrada molt més que lanterior, està viu. Crec que hi han 3 formes d'entendre l'art; com a bellesa formal o com a contigut que transmet sabiesa o com a provocació transgressora... Està clar que tu domines les 2 primeres formes

Jove Jedi no baixis l'escut o algú et trencarà el cor amb la seva espasa làser...

No acabo d'entendre com es valora tant positivament textos tant simples, despullats i aparentment sense enginy. Potser la literatura amb majúscules s'hi arriva quan ja no cal demostrar ni intel·ligència, ni enginy ni mala llet, senzillament tenint el teu estil i deixant una marca suau enlloc d'una fuetada al lector. Però jo encara no ho entenc...

M'ha agradat molt com has respost el meu comentari i tens raó, tela quans relats portes! I a més fas una tasca important de donar a conèixer la Catalunya que molta gent del cinturó industrial i barna desconeix. Jo crec que el meu univers girarà entorn la sincronia entre l'espiritualitat i la cultura Pop, però encara no ho sé...

És molt macu, m'encanta el rollu escolta i els escoltes jovenets...

Hola Verònica, no han entès al teu poema, però ets molt gra tia

Jo també lluito contra el mal, a la meva manera i he estat molt de temps a l'armari també, als altres que els donguin pel cul!

No sé pq els catalans ho veiem tot tant gris, potser estem tristos, com a poble humiliat i derrotat que som...

M'agrada el teu poema perquè representa la normalitat destacable, és icònic!