La Vall del Riu Vermell

Un relat de: Antonio Mora Vergés

Us sona? .Comença dient "trobarem a faltar el teu somriure " és un espiritual negre, una cançó amb la que els negres americans s'acomiaden dels seus difunts

Avui, això de somriure no està de moda, cal portar sempre una cara estirada, un posat seriós, com si algú que ens deu no ens pagues el deute, o cosa similar. I així, quan coincidim en algun lloc públic, comença una competició; qui pot ser més malcarat, més maleducat i ofendre més en menys temps, desprès tothom a casa seva, s'explica la situació, com si l'ofensor hagués estat talment la Mare del bon Déu !

En algun moment t'has aturat ha pensar perquè avui hi ha tants problemes de violència ?, no únicament, ni principalment amb les dones, no!, també amb els infants, els avis, i els homes i dones, fets i drets, als que amb qualsevol motiu u ocasió, se'ls menyste , se'ls humilia i se'ls ofèn.

Que com evolucionarà tot això ?, doncs malament, com si no ?, tenim un gran nombre de malalties psiquiatres, una veritable plaga de depressions, una munió de persones psicotiques, que tenen sortides de violència, imprevista e imprevisible, causada sempre per la mateixa raó, no estem fets per viure en aquesta ferotge lluita !

Avui, quants de vosaltres coneixen persones somrients ?, quants sou vosaltres mateixos, persones somrients ?. Aquesta cançó, està traduïda en la seva lletra, però no certament en el seu esperit; de qui és podrà dir - sense mentir - que en el dia del darrer comiat, trobarem a faltar el seu somriure ?

Pensava en això, mentre responia a l'enèsima persona malcarada del dia, malgrat tot em resisteixo, a parlar genèricament de "gent"; com sempre no he pogut aclarir, d'on procedia, la rancúnia, el mal geni, la sensació d'insatisfacció permanent.

Tinc al respecte algunes hipòtesis però ara com ara, m'abstindré de formular-les. De tota manera, us deixo una reflexió, de tots el mals del món, tu i jo - amic lector - no en som responsables , i no podem certament trobar-hi solució, però segur que hi estem fent la part que podem ? .Ens podem trobar fàcilment al grup dels que criden FOC !, FOC !, FOC !, però ni de lluny, estant disposats a passar les galledes d'aigua de ma en ma !

El que m'agradaria i molt, fora veure un canvi en les relacions interpersonals, que em permetés pensar, que de tothom, quan arribi la darrera hora, podrem dir ;

Trobarem a faltar el teu somriure
diu que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí
però el record de la Vall on vas viure
no l'esborra la pols del camí !!!!!!!!!!!


Comentaris

  • montserrat tafalla rigol | 22-05-2010 | Valoració: 10

    m'absting de comentar-ho. Hi estic massa implicada sentimentalment amb aquesta cançó.

  • Per sort[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 26-04-2009

    veient les fotos del darrer Sant Jordi, i la seva paradeta, i veient les cares dels que hi són, hi veig somriures, i en cada trobada de realts, en veig més.
    Crec, en una base de voluntat gneral, si tu somrius, fas somriure a l'altre, i unes paraules fan que les altres segueixinel mateix camí.
    Som imitadors dels actes, sols ens cal una persona que ens marqui el camí, i sí, jo crec que aquesta cnçó que vaig cantar per acomiadar a un germà que somreia molt, a mi em fa posar seriós, però miraré de fer un esforç, i cada cop somriuré una mica millor i més fort.

    Una abraçada, que preten ser positiva i que du un somriure.

    Ferran

  • La la la[Ofensiu]
    Palpatine | 05-04-2009

    És molt macu, m'encanta el rollu escolta i els escoltes jovenets...

  • el teu front..[Ofensiu]
    ATZAVARA | 22-10-2007

    duu la llum de l'albada....
    m'agrada molt aquesta cançó..emporta records..
    i tens raó amb això que dius.
    que ens passa? perque no somriem més??
    una reflexió.
    una airejada!

  • m'encanta aquesta cançó[Ofensiu]
    Shu Hua | 31-03-2006

    És una cançó de dol, quan es va morir el meu pare, em vaig passar nits i nits cantant-la per a mi, amb l'emoció a cada nota. me la sé en castellà i en català i en xinès, és una canço internacional.
    Sobre la violència actual que comentes en el teu article, jo crec que sempre hi ha sigut, ara hi ha més informació. També tenim més temps lliure. I també hi ha menys guerres. Abans, la gent violenta anava a la guerra i au!, es desfogava i es moria.
    En fi, me n'alegro que t'agradi aquest espiritual.
    Una abraçada
    Glòria

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

5970 Relats

601 Comentaris

2997177 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com