Cercador
DESOLACIÓ
Un relat de: Materile- Compartir:
Un nou dia ens empeny a lluitar per la nostra supervivència. Pel nostre país, per l'aire que respirem.
Em llevo en silenci, un silenci que m’acompanya tot el dia; dia rere dia. Portem ja més d’un mes, buits de contingut. Em llevo esperant el miracle, pensant que res és veritat. Miro el carrer buscant la vida que ens despertava; veus, cotxes, objectius per fer... La ciutat és deserta... Fins quan? No vull pensar que avui perdré un altre amic i que en tinc cinc a l’hospital: què els diré per animar-los?
Quan em llevo, la primera cosa que faig és mirar a l'exterior. Fa sol, ja es nota la primavera, li ha costat molt. El silenci és total, no hi passa ni una ànima, no se sent ni el brogit d'un cotxe. És talment com si la vida hagués fugit, ni una persona, ni un gos, com si em trobés en una ciutat fantasma; sola i amagada, amb una gran buidor.
Quina sensació de solitud, sort del rellotge, i que hi ha el dia i la nit, perquè potser pensaria que sóc en una altra dimensió. Qui ha planificat aquest altre sentit de vida? Amb quin permís m’han mogut amb ordres, amb por, i han desfet el que havia teixit durant tants anys?
Un aplaudiment, sempre a la mateixa hora, sempre les mateixes persones que surten de dins d’una nuvolosa per mirar-se la cara i aplaudir junts uns sanitaris que lluiten per salvar-nos de nombrosos perills provocats per la mà de l’home. Quan s’acabi tot, sentiré la fredor de l’absència i l’escalfor de nous amics del balcó de davant.
Ja fosqueja, la tristor m’embolcalla. Ja no espero res que ompli la meva existència, només l’esperança de poder dormir sense malsons. El dia és depriment i el resultat del dia ha estat nul.
Comentaris
-
Encara avui [Ofensiu]Aleix de Ferrater | 03-09-2020 | Valoració: 10
Passen les setmanes i els mesos i tot continua igual. Potser ara ens podem bellugar una mica més, però continua la incertesa. No tindrem més remei que acostumar-nos a conviure-hi. Mentrestant, continuarem llegint i escrivint i saludant els amics. Una forta abraçada!
Aleix -
L'horror de la pandèmia...[Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 08-06-2020 | Valoració: 10
Horror i desolació total sobre tot el que està passant en tot el món. Estem descontrolats per la pandèmia i per tanta mort pel coronavirus. Molt ben descrit aquesta desolació... Enhorabona Materile.
Salutacions i cuida't...
PERLA DE VELLUT -
Malson[Ofensiu]MariaG | 20-04-2020
Estem vivint un malson que tu has sabut mostrar en el teu relat. La tristor que ens envolta a tots aquests dies d'incertesa que es repeteixen idèntics i que ens porten notícies de nous contagiats o morts a qui ja som capaços de posar cara. Un malson que espero que acabi aviat i que serveixi per fer reflexionar a la humanitat sobre quines han de ser les nostres prioritats d'ara en davant. M'ha agradat molt.
-
En començar[Ofensiu]Josep Ventura | 20-04-2020 | Valoració: 10
A llegir m'ha vingut al cap el llibre Mecanoscrit del segon origen, ens ha vingut tant de cop que costa molt assimilar aquesta falta de llibertat i aquesta por d'encomanar-nos un malt desconegut. Tot comença, tot acaba.
Salut -
Molt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 19-04-2020 | Valoració: 10
Un relat sincer del que passa avui dia. N’ ha agradat molt llegir-te
-
Vivim el dia de la marmota![Ofensiu]Romy Ros | 18-04-2020 | Valoració: 10
Meravellós relat subjectiu sobre com viu el confinament la protagonista: reflex del dia de la marmota... Uns dies incerts que estem vivint tots i que comença a ser molt feixug.
Gràcies per compartir-ho prquè és fàcil sentir-se identificada. Seguirem llitant.
Gràcies també per passejar-te pel meu espai i comentar el meu darrer relat.
Una salutació plena d'esperança!
Romy Ros ;) -
Retrat [Ofensiu]Naiade | 17-04-2020 | Valoració: 10
Retrat de la realitat que estem vivint en aquests moments, una versió depressiva que a voltes ens enfonsa, a pesar de tot hi he vist quelcom de positiu en el fet de trobar amb veins de balcó desconeguts qua a partir de que s'acabi la pandèmia, esperem retrobar i fer-nos amics. També hi he vist agraïment cap als metges, personal sanitari, dependents de botigues, equips de neteja que ens ajuden a peu del canó. Un bon dia, entre matins, tardes i nits, ens arribarà la noticia de que tot s'ha acabat i iniciarem un nou camí , encara que no oblidarem els que ens han deixat pel camí
-
No hauré d'esperar...[Ofensiu]Joan Gausachs i Marí | 16-04-2020 | Valoració: 10
No hauré d’esperar a les vuit de la tarda per aplaudir aquest curt, trist i actual relat... ho faig ara, amb l’esperança de que aquesta maleïda nafra que ens aclapara ens deixi d’una vegada!
—Joan—
Valoració mitja: 10