L’ÚLTIM SERVEI

Un relat de: Materile


Per fi havia parat de ploure. Després de tres dies de pluges intermitents el sol havia decidit saludar la població amb una mica d’escalf. La temperatura era una mica baixa per ser començaments de desembre. Havia nevat al Pirineu i havia agafat desprevinguda la població que encara no tenia els abrigalls a punt.

Aquest matí, l’Aina havia passat molt de fred al tanatori, tot i la gentada que omplia la saleta. Odiava aquelles normes socials que et forçaven a sentir i participar dels planys, dels records, de les anècdotes de persones que ni tan sols coneixies. Li dolia veure com la família, mig tocada pels calmants, havia de fer un esforç per aguantar les salutacions i els comentaris “no adequats”, forçant un somriure que no sentia i acompanyant les visites a la cambra mortuòria.. Dins, en un taüt de roure folrat de seda, reposava el Narcís, amb un somriure indecent. Just avui era el seu aniversari, i tots els seus amics i famílía havien anat a veure’l, però no per celebrar el seu aniversari.

La Vida semblava que es volgués venjar de tots els seus pecats, de tots els mals moments que havia d’haver hagut d’aguantar la pobra Rosa, que encara no s’ho podia creure. Va ser l’hospital que es va encarregar de dir-li que el seu home acabava de morir d’un infart mortal mentre li posava “banyes”, en un llit que no era el seu.

Dins la caixa, a les mans del seu marit, reposava una capsa de Viagra, mentre una dona pèl-roja plorava perquè volia cobrar el seu servei.

Comentaris

  • Humor del fi[Ofensiu]
    Naiade | 09-03-2020 | Valoració: 10

    Quin relat més encertat Matarile, m'agrada molt l'estil enginyos amb que esta escrit.
    Aquest cop t'has superat.

  • Una bona dona![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 25-02-2020 | Valoració: 10

    Les prostitutes tenen mala fama, però dintre d’aquest tanatori on conflueix tanta hipocresia, aquesta dona sembla la mes honesta. El tema de la prostitució sempre em treu de polleguera, no per l’home que al cap i a la fi, d’alguna cosa s’ha de morir, si no per la dona en si. El teu relat m'ha agradat molt.

    una abraçada

    Pinya de rosa



  • Jugada perduda[Ofensiu]
    Carolina Mestral | 24-02-2020 | Valoració: 10

    N'hi ha que es passen de llestos fins que se'ls acaba, aquest a sobre deixa a deure la traició. Ironia de la vida que ens fa riure quan ens toca plorar. La part bona és que el senyor s'ha retratat solet, no li calen discursos balsàmics ni planys, el poden ben enterrar per sempre, quin descans!
    Un retrat en clau d'humor que evidencia una realitat massa sovint camuflada.
    M'ha agradat molt el plantejament!!

  • Jugada perduda[Ofensiu]
    Carolina Mestral | 24-02-2020 | Valoració: 10

    N'hi ha que es passen de llestos fins que se'ls acaba, aquest a sobre deixa a deure la traició. Ironia de la vida que ens fa riure quan ens toca plorar. La part bona és que el senyor s'ha retratat solet, no li calen discursos balsàmics ni planys, el poden ben enterrar per sempre, quin descans!
    Un retrat en clau d'humor que evidencia una realitat massa sovint camuflada.
    M'ha agradat molt el plantejament!!

  • Vaja aniversari![Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-02-2020 | Valoració: 10

    Quina barbaritat, la dona de pel-roja volia cobrar el seu servei. M'ha agradat com ho descrit, perquè entre les mans tenia una caixa de viagra. Insòlit!
    Molt bo, Materile.
    Perla de vellut

  • Quina putada ![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-02-2020 | Valoració: 10

    Ostres, quina putada tot plegat ! Barreja de descripció social, realitat i humor negre. Una barreja magnífica, molt ben aconseguida. M’ha agradat molt. Una forta abraçada. Aleix

  • M’ha agradat molt! [Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 21-02-2020 | Valoració: 10

    M’ha agradat molt! De les vegades que el títol el trobo força encertat... encara que ben mirat no sé a quin servei el dediques. Potser s’hauria d’aver ampliat a Els últims serveis!
    —Joan—

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: