Cercador
UNA BONA AMISTAT
Un relat de: MaterileLa Sílvia va arronsar les espatlles, i la noia li va donar un full. Se la va mirar i li va preguntar?
̶ Per què s’ha decidit a venir? Està d’acord en les obligacions que s’especifiquen en el punt 5?
̶ Sí! Ja fa temps que m’ho penso i crec que les persones que m’ho han indicat tenen raó.
̶ Em pot ensenyar els que estan disponibles, els puc veure?
La noia va sortir de darrere del taulell i va invitar la Sílvia a sortir a l’exterior. Un cop a fora es van dirigir cap uns barracons edificats en forma de minúsculs apartaments. Va agafar la mà de la Sílvia i va anar mostrant-li l’interior ple de gossos, alguns dormien o ho feien veure, d’altres estaven a l’aguait... De sobte un dels gossos s’hi va acostar i va encastar el morret a la reixa que els separava.
̶ Té problemes aquest blanquet? M’agrada. Sembla sociable i mancat d’estimació. Podria sortir i tocar-lo?
̶ Sí, és clar, per això estem aquí, per ajudar-los i assessorar-los.
La noia va obrir la porta, va agafar una corretja i la va enganxar al collar del coll del gos. Va mirar el gos i va donar la corretja a la Sílvia que, amb una mica d’emoció i a la vegada de recel, la va agafar tot mirant-lo als ulls. L’animal també la mirava i esbufegava. Van anar a donar un vol i quan van tornar va córrer a esgarrapar la gàbia d’un altre gosset petit i a somicar. La cuidadora ho va entendre de seguida: el Bobi no es volia separar del seu amic, i li ho va dir a la Sílvia, però ella no comptava a tenir-ne dos. Així que, es va endur el Bobi.
Dues setmanes més tard, la Sílvia i el Bobi van arribar a la gossera. La cuidadora va fer mala cara, creia que tornava el Bobi, però, no. Anaven a buscar el gosset petitet. Després d’explicar l’experiència amb el Bobi es proposaven a iniciar-ne una altra, l’animal se sentia sol.
Ara en serien tres a compartir la vida, serien una família.
Materile
Comentaris
-
Molt bonic[Ofensiu]Naiade | 18-11-2022 | Valoració: 10
Un relat tendre i dolç, on es fa evident el teu amor pels animals.
M'ha deixat amb un somriure a la cara -
Desig[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 28-10-2022 | Valoració: 10
Aquest relat em fa pensar en el desig. La protagonista desitja un gos i aquest gos em desitja un altre. Tot plegat, un gran desig. M’alegra molt llegir-te de nou. Una abraçada.
Aleix -
Molt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 27-10-2022 | Valoració: 10
Quina historia tan tendre . A mi que els animals sempre han format part de la meva vida de segur hauria actuat aixi . Es precios ,
-
Una bona actitud [Ofensiu]Prou bé | 26-10-2022
Si t'agraden i estimes els animals que et fan companyia cal respectar i donar resposta a les seves necessitats. Molt ben expressat en el relat.
No recordava haver-te llegit i he pensat que t'havies incorporat de nou. Sorpresa en veure el munt d'anys que fa que ets a R C. Aniré llegint escrits anteriors.
Amb total cordialitat -
He passat pel mateix [Ofensiu]llpages | 26-10-2022 | Valoració: 10
M'ha recordat fil per randa el procés d'adopció del gos de la meva filla. És curiós com s'estableixen de seguida vincles entre l'animal i la persona. Molt emotiu i ben escrit, m'ha agradat!
-
Bons sentiments[Ofensiu]Rosa Gubau | 25-10-2022
Bonics sentiments de la noia i dels gossos. L'amor cap als animals és digna d'admirar.
Bona lliçó expressa el teu relat. Desgraciadament, no tothom té aquesta actitud.
Salutacions Materile!.
Rosa.
Valoració mitja: 10