FETS DE SILENCI. ONZE DE SETEMBRE

Un relat de: Materile

Fets de silenci. Onze de Setembre
PER MARIA TERESA GALAN
Silenci tapat pel so de les bombes,
Tapat pel plor dels infants,
De les àvies que canten per
Ofegar el plor dels més petits.
Rosegat de ràbia i d’impotència.
Jo vinc del silenci de crits i baralles.
Un silenci trist, ple d’incomprensió
I gemecs, plens de dolor, plens de soledat,
De veus segrestades i
Sentiments mutilats.
Jo vinc d’aquest silenci
Que ens volen imposar,
Ple de dolor despietat
Que encara vessa sang
Després de tres-cents anys.
Silenci vergonyós,
Imposat per la por
A la destrucció i la
Violació.
Jo vinc d’aquest silenci!!!!

Materile (Maria Teresa G.)

Comentaris

  • Un crit desesperat[Ofensiu]
    Naiade | 15-09-2022 | Valoració: 10

    Quin poema més sentit Materile, com un crit desesperat a la injustícia que ja fa massa anys a que ens tenen sotmesos. Fa temps que vas escriure'l però per llastima segueix sent ben actual

  • Un crit desesperat[Ofensiu]
    Naiade | 15-09-2022 | Valoració: 10

    Quin poema més sentit Materile, com un crit desesperat a la injustícia que ja fa massa anys a que ens tenen sotmesos. Fa temps que vas escriure'l però per llastima segueix sent ben actual

  • Bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 24-11-2021 | Valoració: 10

    Uns versos molt bonics que diuen el que jo penso i no se expresar en vers.

  • Crida[Ofensiu]
    kefas | 12-09-2021

    Crida
    despulla't del silenci
    i viu
    com si acabessis de néixer
    Les impotències
    seran camins nous.

Valoració mitja: 10