El seu jardí de l'edèn

només saludar-te i pendre una estona virtual amb tu, però que de ben segur t´arriba la meva companyia, per tornar a seure en aquest jardí tant especial i avuí un café em vindria molt de gust, si pot ser curt, si vols el preparo jo per a les dues.
Una abraçada molt forta Naiade i que tot marxi el millor posible.

aquest deliciós relat, Naiade. El títol m´ha cridat l´atenció i no m´ha decebut, és una història deliciosa i encantadora.

Crec que tots tenim aquest petit raconet que tu presentes, potser amb geranis, potser amb fulls blancs... i penso que ens ajuda a viure.

Felicitats pel relat!

Pilar

Primer felicitar-te i t'envio un missatge. És ahir i també avui.
M'agrada molt el teu Relat. És un Relat de viure en present i per mi la felicitat és un conjunt de moments presents viscuts amb atenció.

en novel·la. Ja sé que la trama en si no és el més rellevant, perquè l'objectiu és una reflexió sobre el que pot ser, per algú, el jardí de l'edèn. O almenys així ho he interpretat jo. Però m'ha semblat un incís d'història apassionant. On viu i de què viu, la bona dona? ¿Per què ha de patir tant durant el dia i, en canvi, pot gaudir d'un plaer tan "exclusiu" com un jardinet o una terrasseta tan florescent? No és que em sembli contradictori, la veritat. És simplement que darrere d'aquest plantejament crec que hi pot haver una novel·la sensacional!

Gràcies una vegada més per tots els teus comentaris, Naiade! I sobretot per relats tan absorbents com aquest!

T'envio una forta abraçada!!!

V

... el nostre jardí de l'edèn, fins i tot, els que per no tenir, no tenim ni balcó.

La protagonista és feliç allà on es troba. Cal que tots trobem el nostre lloc en aquest món per ser feliços. Segurament, la immensa majoria el tenim, però no el sabem valorar ni gaudir.

Un relat que, com veig que d'altres han fet, val la pena anar rellegint, de tant en tant, prenent un suc de fruites a la fresca.

Felicitats pel relat!

Núria

precioses de tot l'entorn que envolta al teu personatge, has sabut marcar amb seguretat i profunditat les sensacions de benestar que experimenta, les de inquietud mentre espera el retorn del seu gat, i el plaer de les seves carícies.
Que més es necessita per ser feliç? Home doncs ganes de ser-ho, i potser rés més.
Com sempre un plaer llegir-te

J. Lluís

Has descrit un espai acollidor, unes sensacions agradables després d'haver explicat l'exterior que l'envolta.

La llar, casa nostra, el nostre món, com li volguem dir , sigui gran o petit, luxós o senzill, és allà on ens sentim segurs, relaxats i a gust, on ens sentim protegits.

Gràcies per haver comentat el meu conte, si, realment la protagonista no se n'adona de que la única culpable del seu avorriment és ella mateixa, sovint ens excusem en els demés perquè no fem tal cosa o tal altre, quan realment el fet de no fer-ho depen tan sols de nosaltres.

Una abraçada

Clara

Invito al personatge del teu bell relat a algunes mirades de la tarda i capvespre al matí de feina i lligams.
Tenim tot el dret a ser feliç quan més temps millor.

la felicitat sembla que és aprop d'aquells que valoren tot allò positiu que és al seu voltant, per insignificant que pugui semblar a la resta. Quan aquest espai, aquest paradís que hem creat es fa present, aquests moments compensen d'altres de durs als que hem d'enfrontar-nos, com li passa a la protagonista del teu relat, a la que segur que no li cal rés més per sentir-se feliç. Ha estat un plaer llegir-te, com sempre.
Una abraçada, i gràcies per passar pel meu raconet i comentar-me.

Cadascú té en algun lloc el seu jardí: a l'abast de la vista, en la imaginació, en el passat i els records, en el futur i els projectes, a dins del cor, els dissabtes a la tarda o els diumenges al matí...

Cadascú es mereix aquest paradís personal i intransferible que ens ajuda a viure: per a uns pot ser la poesia, per a altres un racó del parc, o les profunditats del mar, o el cim d'una muntanya, el cine o la literatura, el ball o la platja, els esports o els néts, el sexe o la cuina, o ...

La protagonista d'aquest relat ha trobat el seu:
en ell tots els sentits es desperten i el cos pot descansar, el seu cor s'encalma i el seu esperit viatja i somia: de moment, això li dóna sentit a la resta del dia.
El futur depèn del seus desitjos...

M'has fet recordar una frase que diu: "No és més feliç aquell que té el que desitja, sinó qui desitja el que té"

T'envio una abraçada desitjada,
Unaquimera

Un relat concret, que traspua goig de viure, dintre de la quotidiana normalitat i de certa malenconia.
M'agrada el final, on expresses el inabastable món dels somnis com a sortilegi de la monotonia d'un dia a dia equilibrat i mesurat, farcit de detalls entranyables, malgrat la seva quotidianitat (o potser per això).
M'ha agradat molt.
Gràcies pel teu comentari.
Ramon

per aquesta felicitació tant entranyable, que m'ha fet molta il.lusió.
Una abraçada molt gran, bonica

l´encis que em va provocar el teu jardí m´ha fet tornar, en un matí com avui que porto atabalada, i ara que faig un kit kat, he pensat en passar-me per aquí a prendre un suc d´aquests tant deliciosos, sense trencar l´encant del silenci...............i passats uns instants ara ja sí, si vols, ens podem explicar coses.

un petonet bonica i gràcies per regalar-me aquest moment d´aquells per recordar

Un mot bonic i adient pel teu relat, però en aquest cas voldria no reiterar-me en el meu comentari inicial. Canvio, doncs, el segon "especial" per "idíl·lic". Així m'agrada més. Tenir cura dels mots també és important, oi?
Fins aviat.

tornar, Naiade, al teu racó i avui, en especial a aquest jardí tan especial. Descrius amb paraules sentides i senzilles el que tots cerquem al llarg del dia: el nostre moment de felicitat. La teva protagonista el gaudeix des del seu jardí particular. Com ella, he olorat el perfum de les flors, he assaborit el refresc... Tots els sentits se m'han activat gràcies als teus mots. El cas és que sigui on sigui hem de mimar-nos, de reservar-nos petites estones diàries que ens permetin estimar intensament la vida.
T'envio molts petons.
Mercè

pinta aquest racó de l´edèn, fa ganes de demanar-li que em convidi a un te, o a la beguda que veu ella que també m´estaria bé.
La veritat és que moltes vegades la vida a la ciutat transcorre així, si s´ajunta l´estat d´ànim, tot és gris i automàtic, fins que arribes a casa, es clar que amb un jardí com el que pintes encara millor.

Que què més es pot demanar? una bona companyia, de vegades aquesta solitud és fantàstica i necessària, però jo sóc de les persones que li agraden viure acompanyades

una abraçada molt gran per a tu

He llegit el teu relat un parell de vegades. Un bon relat. Segurament que hi ha una felicitat per a cada persona. Sóc de les persones que m'agrada gaudir de les petites. I penso que la protagonista del teu relat és feliç, està en pau amb ella mateixa.

Una abraçada.
onatge

tots tinguessim un petit paradís , on poder gaudir certs moments de felicitat . És trist saber que hi ha persones que no tenen aquest privilegi .
Qui lluita però , generalment sol aconseguir .
Estic molt agraït per tots i tans comentaris .
Endavant !

Què és la felicitat?
Jo no ho sé pas. Però, crec, que el fet d'acceptar, de conformar-se amb el que un té, és un primer pas.
M'ha agradat llegir-te.
- Joan -