SECRET DE CONFESSIÓ

Un relat de: Maria Clara Prat Roig
Tenia un gran secret i ningú ho sabia. Aparentment era un persona normal, professora de socials, d’un institut de les afores d’una gran ciutat. Reservada i més aviat tímida, aguantava amb cert estoïcisme les cabronades que li feien alguns alumnes.
Tenia ja la seixantena i havia esperat amb candeletes la jubilació, quan per fi va arribar, els companys de feina li feren un comiat.
Brindaren amb cava i li preguntaren en que dedicaria les hores ara que ja no treballaria, ella múrria els hi donava evasives,només responia – tinc projectes...
Tot i que insistien pesats, ella no badava boca, només esbossava un somriure maliciós i els seus petits ulls d’un blavós esllanguit, que amagava darrera unes ulleres metàl•liques li brillaven amb una lluïssor especial.
Després de molta insistència i pressió va fer un crit que a tothom deixà parat: em faré assassina, assassina d’alumnes... de tots aquells que m’han fet la vida impossible!
Tothom quedà en silenci i miraren a la vella professora mentre pensaven, “pobreta s’ha ben trastocat...”
Al cap d’una setmana una notícia inquietant sortí al diari, un noi havia estat mort d’un cop ben fort al cap, al terra s’havien trobat unes ulleres metàl•liques...

Comentaris

  • Celebro tornar-te a trobar[Ofensiu]
    nuriagau | 18-04-2011

    Celebro haver trobat un relat força recent. M'ha cridat l'atenció que l'hagis classificat com a gènere de terror, a mi m'ha semblat molt divertit!

    M'ha resultat molt fàcil empatitzar amb la protagonista de l'original història, per què serà...?

    Hagués pogut participar, perfectament, amb el concurs que proposa l’ARC.

    Ens seguirem llegint!

    Núria

l´Autor

Foto de perfil de Maria Clara Prat Roig

Maria Clara Prat Roig

8 Relats

52 Comentaris

19212 Lectures

Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Escriure i dibuixar sempre han sigut les meves afeccions, ja des de petita m'agradava llegir i quan alguna cosa m'afectava necessitava escriure en un paper els meus sentiments. Va ser però quan vaig llegir en Pere Calders que em vaig interessar molt pels contes, quantes coses s'arribaven a sintetitzar en una història curta...! Em vaig apuntar a un curs d'escriptura creativa i a partir de llavors vaig començar a escriure i ja no he parat.
He quedat finalista en diferents concursos de conte curt per adults, en "l'Elefant Torrat de narrativa en clau d'humor" de Reus, en "Les Millors pàgines " de Granollers, en el concurs literari "Narracions breus del Port d'Aiguadolç" de Sitges, en el "Premi Vent de Port" de Tremp i en el "Premi de narrativa curta per internet Tinet". He publicat alguns contes en dos llibres patrocinats per la Regidorai de Cultura del meu poble, i he guanyat un tercer premi en el concurs "Vet aquí un gat..." de literatura infantil organitzat per l'ajuntament de Montcada i Reixac.

La majoria dels meus contes tenen un fons irònic, intenten treure un somriure al lector, perquè penso que amb bon humor es poden superar els gran tràngols de la vida..