Cercador
Dimarts geriàtric de cine. [temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Tot confiant en que es desencalli el NanoRepte 1058 i pugui posar-me a barrinar nanorelats, nanoacudits o el que s’escaigui, m’entretindré escrivint a propòsit de la meva experiència d’ahir a la tarda. Ahir, 11 de juliol, primer dimarts de cine a 2€ per als majors de seixanta-cinc anys, esperant que la setmana vinent estrenin "Oppenheimer" i resignant-me a la mediocre programació actual, vaig veure "Indiana Jones i el dial del destí" i "La guineu" en els Cines Flor de Lys de València. Quatre hores i mitja de cine —dues i mitja la nordamericana, mitja més que les precedents de la franquícia, cosa que no contribueix precisament a fer-la més entretinguda; dues l’austríaca, d’argument minimalista però amb el mèrit de vorejar la sensibleria sense arribar a caure-hi— per la mòdica quantitat esmentada. Potser us preguntareu si aquesta tarifa de 2€ és de barra lliure cinematogràfica —totes les pel·lícules que sigui capaç de pair l’espectador en un dia—: doncs no, són 2€ per pel·lícula, però si llegiu el meu relat "Confessió inconfessable", publicat el 27/06/2022, en treureu l’entrellat. Em limito a explicar les coses com van succeir, sense pretendre que seguiu el meu exemple, més aviat poc exemplar.
Jo em pensava que trobaria cua i les sales plenes a vessar, però no va ser així; potser els propers dimarts, quan tots els beneficiaris se n’hagin assabentat. En qualsevol cas l’experiència va ser curiosa: d’una banda, contra la tendència observada els dimecres, dia de l’espectador amb tarifa reduïda de 5,50€ —que van més al cine les senyores que els senyors grans, normalment en grup i en una proporció superior a la directament deguda a la major esperança de vida de les dones—, el públic per sexes estava més equilibrat, amb predomini de parelles grans; de l’altra, era més elevada l’assistencia als lavabos dels senyors, pobablement afectats de patologies prostàtiques. També la xerrameca, mentre es projectaven anuncis i tràilers, va ser més intensa, però va cessar en començar la pel·lícula. I una cosa important: el silenci durant la projecció no es va veure alterat, com passa en les sessions amb gent més jove, pel sorollet inquietant de remenar crispetes o de gratar el cul dels enormes contenidors de cartolina, per treure’n les últimes. I encara rai, que no passa com anys enrere, quan les crispetes desprenien aquella olor penetrant i tenien una consistència tal que el crec-crec en mastegar-les se sentia d’una hora lluny!
Jo em pensava que trobaria cua i les sales plenes a vessar, però no va ser així; potser els propers dimarts, quan tots els beneficiaris se n’hagin assabentat. En qualsevol cas l’experiència va ser curiosa: d’una banda, contra la tendència observada els dimecres, dia de l’espectador amb tarifa reduïda de 5,50€ —que van més al cine les senyores que els senyors grans, normalment en grup i en una proporció superior a la directament deguda a la major esperança de vida de les dones—, el públic per sexes estava més equilibrat, amb predomini de parelles grans; de l’altra, era més elevada l’assistencia als lavabos dels senyors, pobablement afectats de patologies prostàtiques. També la xerrameca, mentre es projectaven anuncis i tràilers, va ser més intensa, però va cessar en començar la pel·lícula. I una cosa important: el silenci durant la projecció no es va veure alterat, com passa en les sessions amb gent més jove, pel sorollet inquietant de remenar crispetes o de gratar el cul dels enormes contenidors de cartolina, per treure’n les últimes. I encara rai, que no passa com anys enrere, quan les crispetes desprenien aquella olor penetrant i tenien una consistència tal que el crec-crec en mastegar-les se sentia d’una hora lluny!
Comentaris
-
Comentari anterior [Ofensiu]iong txon | 01-08-2023
El comentari anterior era per al teu darrer micro publicat aquí, "Mandrós meu" No sé com ha vingut a parar aquí...
-
Distopia?[Ofensiu]iong txon | 01-08-2023 | Valoració: 10
Jo ho diria, en tot cas un original micro de ciència ficció. No, si ja ho cantava l'Adriano fa cinquanta anys: "chi non lavora non fa l'amore" ;-)
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts]
- Hem begut oli.
- Llegir i escriure.
- Divagacions macabres. [temps real de lectura: 1 minut]
- Mentider! [temps real de lectura: 2 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre ESGLAONS I GRAONS [temps real de lectura: 3 minuts]
- Fibonacci, punt final. [temps real de lectura: 42 minuts]
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]