Què vaig veure tan bonic?

Vaig veure l’alba,
i l'arbre estava verd,
i no m'atabalava veure’l tan bonic,
i em creixia la barba,
i volia menjar una barra de pa,
i la barreja de menjar i naturalesa,
era molt bonica,
i era molt bell recordar el blat créixer,
i fer-se alt,
i rebre i recordar els records,
de cada dia a l'alba,
i veure l’arribada i sortida del sol,
en començar el dia,
i el millor del dia, quan el cel està blau,
i no plou,
i veus créixer les plantes, cantar els ocells,
i veure-ho tot bonic !